NI PITJOR NI MILLOR, DIFERENT

Com han canviat les coses, aquesta es una expressió habitual dins de la majoria de converses que tens ocasió d´escoltar i fins i tot de participar-hi en cercles d´amistad o de familia, però sobretot en reunions de treball amb colegues coneixedors del mon de l´empresa i del treball.

Llogicament com  mes avançada es la teva edad, els canvis haguts semblen mes importants i trascendents.per descomptat que ho son, perque han canviat profundament la nostre manera de viure, i lo mes important es que han anat arrivant amb una rapidesa inusitada, tant que moltes vegades, la societat no ha estat a temps de reaccionar per poder-se aixís adaptar a una nova manera de fer les coses.

Tot plegat començaré a parlar de quaranta i cinc anys enrere, quan jo vareig començar a treballar, semblen molts anys però en el transcurs de la vida no son res mes que quatre dies, en aquells temps encara teniem un proveidor que ens suministrava els materials dins d´un carro estirat per cavalls, suposo que ho feia aixìs perque pensava que li sortia mes a compte que llogar un camió, per altre banada, el que no es feia en un dia es feia en una setmana, no es donaven gaires presses i també cal considerar que el piso dels cavalls sortia mes a compte que el combustible dún vehicle motoritzat.

Molt sovint i per coses de la feina, em passava alguna estona dins d´una fabrica de cotxes on si entraves en alguna nau de fabricació, et trovaves amb un formiguer de persones treballant a les cadenes de montatge, pocs anys després entraves en aquelles mateixes naus, i fins i tot feia vertigen el fet de només veure coses que es movien solas sota la supervisió de quatre persones mal comptades.

Dins de les oficines dels bancs, veies aquells comptables omplint a ma uns llibres enormes, tan gruixuts que per traslladar-los havien de ser-hi dues persones, avui en dia entra en la mateixa oficina, i com a molt i veus a dues o tres persones assegudes al darrere d´un ordinador.

Tot i que s´ha crescut molt, jo diria que s´ha crescut molt perque també ens hem creat moltes necessitats i obligacions no del tot necesàries, tot i aixís, com voleu que av ui en dia i hagi feina per tothom, si cada vegada mes tot ho fan les maquines, les noves tecnologies, son aquí, i cada vegada mes agresives, conduint-nos a tots, a un nou sistema de model de vida, en el que ens hi haurem d´adaptar com mes aviat millor, treballant tots menys hores, disfrutant mes de les oportunitats que dona la vida, sense crear-nois gaires necessitats.

El contracte a temps parcial, en molts paisos d´Europa ha estat una experiència exitosa, aquí a casa nostre no acaba de ser gaire ben acceptat, i fins i tot quan es parla de treball a temps parcial, dona l´impresió de que parlem de precarietat en el traball, i no hauria de ser aixís, s´ha de saber trovar la fórmula perque el treball a temps parcial resulti mes atractiu.

Una de les coses que jo potser faria, es en comptes de parlar de contractes a temps parcial. parlar de contractes a jornada completa i de contractes a mitja jornada, jornada completa vol dir la totalitat del salari, i mitja jornada la meitat d´aquest salari, aixís de senzill, no caldria cap mes altre modalitat de contracte, el contracte temporal, que fins ara ha representat dins del mon del treball, un paper que no era el seu, s´hauria de veure en tot cas circunscrit a les empreses que treballen d´una manera clara i diáfana, feines de temporada.

Dins d´una familia, el fet que un de la parella o fins i tot tots dos, disposin de mitja jornada lliure de feina per poder-la dedicar a la casa i la familia, podria representar un bon ajut.

Tot això ha d´anar molt lligat amb un nou sistema d´horaris, molt imprtant seria posar atenció, als horaris dels col.legis, els quals haurien d´anar molt d´acord amb els horaris de la gent que treballa, com mes penses en tot això mes preguntes et fas, perque els nens fan tres mesos de vacances al col.legi?, els pares acostumen a fer com a molt un mes de vacances, els altres dos mesos, qui te cura de la canalla? per favor, als avis deixem-los tranquils, la problemàtica de la gent gran també requereix un bon estudi, les families benestants solucionen el tema enviant els nens a l´extranger a fer un curs d´idiomes tot l´estiu, o be a uns campus de futbol d´aquests que organitzen molts clubs, però no totes les families estan en disposició d´atendre aquestes despeses.

Tot ens porta a un nou model de vida, la feina ens l´haurem de repartir entre tots com bons germans, mes hores amb la familia i menys hores a la feina, lo que comporta menys ingresos, però també menys despeses, no hi pot haver feina per tothom i tothom te dret a tenir-ne, si mes no això es el diu la Constitució, fa una temporada que parlem molt de la Constitució, tothom te dret a tenir un lloc de treball digne, amb un salari també digne, que permeti la seva subsistència i la dels seus, tots els espanyols mereixen els mateixos drets i els mateixos serveis, la mateixa protecció social, tot això ho diu la Constitució.

Acabo preguntant, se senten igual de protegits socialment els treballadors temporals que els que treballen amb contractes de llarga durada? se senten igual de protegits els traballadors de cinquanta anys que els de treinta anys? se senten igualmen protegits els dos o tres treballadors del taller de reparacions del barri que els que treballen en els transports publis de Madrid o Barcelona? se senten igual de protegits els dos o tres treballadors de la bvotigueta de confeccions o de queviures del barri que els que treballen en grans magatzems com El Corte Ingles o Mercadona?

Verge Santissima, quina feina li espera al proper miniustre del treball i d´afers socials.

Que no sigui res

Josep Mª Carbonell i Vilaró