CASUALITATS

L´altre dia tot llegint el diari que acostumo a llegir, vareog posar atenció a l´article que el Sr. Moran com cada dissabte, te la gentilesa defer-nos arribar als seus lectors, aquesta setmana passada dedicava un record a la figura d´en Toni Asunción, politic socialista recentment traspassat, tot l´article era un elogi a la persona d´aquest politic, cosa no massa habitual en els articles del Sr. Moran, sempre mes inclinat als retrets que als elogis, en consequència la conclusió a la que vareig arribar, es la de que sense haber llegit ni seguit gaire el comportament politic del Sr. Asunción, estavem parlant d´un molt bon politic i d´una persona honesta.

Recordava l´article, una teoria del Sr. Asunción, on venia a dir que "els fets mes importants en polìtica sempre arribaven per casualitat" Aquesta es una teoriaen la que sense voler presumir de res, jo també sempre he compartit, tota la vida i no només la política si ho pensem una mica es un cumul de casualitats, que si be no sempre et porten a res important, en ocasions et poden portar a fets realment trascendents, tant per tu mateix com per tota la gent que t´envolta, aquests fets poden ser profitosos, però compte perque tembé poden ser decebedors, i això en política cal vigilar-ho molt.

Cal vigilar-ho moltl, perque els resultats, d´aquestes casualitats esmentades, no afecten només al politic personalment, tant per lo bo com per lo dolent, afecten a tot el conjunt de la societat, i per tant penso que es aconsellable procurar anticipar-se a la casualitat, procurant per part del politic, posar a sobre de la taula de joc, tots els mitjans posibles, a fi de que moltes coses no quedin a l´albur d´una possible casualitat que no sempre arriba per lo bo o per lo dolent, en el moment mes adient.

Les casualitats sens dubte arriben, la pregunta en tot cas seria, perque com deia el Sr. Asunción, donen lloc als fets mes importants, jo diria que les casualitats arriben com a producte d´un deixar correr la vida sense voler forçar el seu curs normal, s´ha de saber mesurar fins on arriben les nostres forces i fins on arriben les forces de la nostre gent, no voler fer el que no estem preparats per fer, procurar fer coses com mes coses millor,però fent-les be, recordeu tot alló de la feina ben feta?

Fent les coses d´aquesta manera, el curs normal de la vida ens anirá conduint allá on volem i desitgem arribar, sense propiciar situacions de conflicte, que mai ajuden a conseguir els objectius i la felicitat de tot un poble, si a mes a mes esdona una casualitat que ens ajuda, millor que millor, però ens ha d´arribar tota sola, sense propiciar la seva arribada mitjançant actuacions artificials que fugen de lo que es real, i a la vegada possibe.

Comprenc que escribint aquestes quatre ratlles, potser em mostro poc il.lusionat, i aixís es, aquesta es una setmana d´aquelles en les que com a catalá, em sento molt petit, avui he llegit que la nostre comunitat junt amb la valenciana son les meus endeutades de l´Estat, perque som els meus endeutats? perqueels mercats extrangers diuen que ja no tenim credit? es veritat tot això?

Busco possibles explicacions, no se si de manera prou acurada però es obligat fer-ho, ja compten les autoritats de Madrid que amb l´arribada d´aquest nou segle, a Catalunya varen arribar un mil.lió i mig de persones, persones que no venien de la guerra, venien perque en aquells moments feien falta, perque teniem feina per tots ells, però es clar que un cop entre nosaltres, necessitaven atenció sanitaria, educació, transport public, habitatges, pregunto, ens varem adressar en aquells moments a les autoritats de Madrid, exposant aquesta nova situació que es donava a Catalunya

Fa pocs dies vareig tenir un altre sotragada, tots els que teniu l´amabilitat de llegir-me, sabeu que jo smpre he fugit de pensaments independentistes, que sempre he parlat de cultura, tradició, llengua, i sobretot dels nostres diners, del concert economic, de recaptar els nostres impostos, suposo que recordeu aquell discurs en el que deia, que un poble que recapta i distribueix els seus propis impostos, es un poble que ja es pot sentir molt lliure, molt independent.

La noticia va arribar, resulta que per el moment, no només no estem en condicions de recaptar la totalitat dels nostres impostos, sino que no tenim l´estructura necesària ni per poder recaptar aquells quatre impostos que el Govern centra ja ens te transferits, fins el punt de tenir que demanar a l ésmentat Govern central que ens els recaptessin ells, fent-nos carreg de les despeses queaixò representava.

Ara ja ens comformem amb el referendum, jo per descomptat tambe m´hi comformo, però compte, perque del resultat d´aquest referendum no en s0ortirá cap "casualitat", que dingú hi compti, no tinguen mes desilusions, en sortirá la realitat, la situació real del nostre poble.

Josep Mª Carbonell i Vilaró