SETMANA SANTA A BARCELONA

Per norma habitual, fins ara quan arribava la Setmana Santa, acostumavem a traslladar-nos al poble d´on som originaris per passar aquests quatre dies, els nets i algún fill es vestien de caramellaires, celebravem tots junts l´apat del dia de Pasqua, i per lo que a mi respecta, em passava moltes hores assegut i llegint a la vora del foc, el foc acompanya molt, fa transcorre el temps volant, aquests quatre dies al poble, sense fer res de l´altre mon, ajudaven a canviar alló que diuen "el xip", amb altres pàraules a trencar la vida habitual.

Aquest any la meva dona i jo, varem decidir quedar-nos a Barcelona, aquí a la ciutat si no tens altres obligacions, de coses per fer, dit d´altre manera, d´esbarjos, en troves molts. L´Ajuntament darrerament esta mostrant interés, en restaurar i acondicionar els miradors de la ciutat, aquesta mateixa setmana s´ha parlat molt del mirador de la Rovira, nosaltres per no sortir del nostre districte, varem anar a visitar el mirador de la Torre Baró, un cop restaurada la Torre Baró ha quedat molt acollidora, i la panoràmica de la ciutat que desde aquest punt es pot talaiar el preciosa.

Un altre cosa que no haviem fet mai, es assistir el Dissabte Sant a la Vetlla Pasqual de la nostre Parroquia, ha fora l´Esglesia hi ha un pati, on varen encendre el Foc Pasqual, els feligresos assistents, encenen les seves espelmes, i dins de la foscor i el silenci, es fa una volta al pati tot cantant les cançons llitúrgiques habituals, seguidament tota la comitiva es trasllada a l´interior de l´Esglesia, on es celebra la Santa Missa, es tracta d´una cerimonia, tot s´ha de dir, acollidora però de molta durada, varem arribar a les deu de la nit i en sortiem a les dotze.

Potser a la duració de la Missa i va contribuir, el fet de que tres persones, joves, al voltant dels trenta anys, varen ser batejats i dos d´ells fins i tot comfirmats, dos nois i una noia, una noia per cert molt atractiva, una noia d´aquelles que fan de bon batejar.

Moltes vegades he pensat, que tothom s´hauria de batejar a una edat, en la que ja es tingués capacitat de decidir, si es vol ser catolic, o es vol seguir un altre religió,o fins i tot també, optar per no practicar cap activitat religiosa, recordo quan varem batejar als nostres fills, i estic parlant de quaranta anys enrere, que el rector ens preguntava si voliem que els nostres fills fossin catolics, ens deia que teniem de ser conscients de la responsabilitat que assumiem, jo entre mi pensava si no seria mes llogic, esperar que el fill arrivés a una edat mes avançada, si mes no al voltant de l´adolescència, per traslladar aquesta responsabilitat als mateixos fills, que son els que realmenthan de decidir si volen ser catolics o protestants, per posar un exemple.

Els pares en molts moments de la vida, ens permetem assumir unes responsabilitats que no haurien de ser nostres, com aquell pare que es metge, i anima als fills perque també ho siguin, quin error mes gran es, adoptar aquest tipus de conducta, o be aquella familia que te un negoci de tota la vida, i que fa mans i manigues perque els fills donin continuitat al negoci familiar, sense comprendre que no estan fent cap be, ni al fill ni al negoci.

Dins d´aquesta vida son moltes les decisions a prendre, però les ha d´assumir qui les ha de prendre, i a la edat i en el moment en els que això ja es pot fer.

Jo mateix soc Perit Industrial, els meus clients em deien que jo era un bon tecnic, potser si que es veritat, però també es veritat, que si a casa meva no haguessim tingut una empresa metalúrgica fundada pels besavis, jo probablement m´hauria guanyat la vida, fent això que estis fent ara de jubilat, escribiont llegint i pensant, ja no soc a temp de poder-ho esmenar, però a tot el jovent, els hi hem de saber oferir aquesta possibilitat, tenim l´obligacio de fer-ho aixìs.

Josep mª Carbonell i Vilaró