BESAMANOS O BESUQUEOS

Cada cop son mes frequents les efusions que es duen a terme entre una senyora i un senyor, en el moment de trovar-se o de ser presentats en qualsevol acte public o social, jo, de sempre, m´he mostrat reaci a lo que en castellá en diuen "besuqueos".

A una senyora se li pot oferir la ma com es fa habitualment quan saludes a un altre home, tamb´çe se li pot besar la ma, lo qual dona un sentit de respecte, aquest respecte s´acostuma a oferir al saludar a senyores d´avançada o fins i tot de mitjana edat, també ouc arribar a acceptar el petó a la galta, lo qual es un sige d´afecte, quan amb la senyora en questió es dona una relació familiar o d´amistad que ve de molt temps enrere.

Els catalans jo diria que som mes propensos al "besuqueo" i no cal que parlem dels francesos perque aquests es passes el dia petanojant-se, fins i tot entre els homes, cosa que encara trovo mes atrevida, els arabs també es saluden fent-se un petó a cada galta, però això ja te raons culturals i religioses que cal respectar, els castellans, i ho dic aixís per experiències personals que he tingut amb ells, els costa mes arribar a aquests graus d´intimitat, procuren fer el que feien els bons toreros "marcar los tiempos", he dit quer ho feien els toreros, perque ja fa molt temps que no puc anar als toros, m´ho han prohibit

Acostumo a parlar de molta diversitat de temes, parlo de tot alló que em trovo, vivint, caminant pel carrer, relacionant-me amb la gent, només fent això, sempre es donen moments on hi troves aspectes de la vida que sents la necesitat d´esmentar o de comentar, potser avui es un dia que el que tocaria es parlar del lamentable accident aeri que ha costat la vida de tantes persones, però això ho deixo pels profesionals de l´informació, que estan duent a terme respecte d´aquest accident, una tasca tan meritoria com exaustiva.

Us estaba parlant dels petons i de les mostres d´afecte entre dues persones quan es troven, i això ha estat aixís perque recentment m´he trovat amb dos casos que m´han afermat amb el criteri que jo tinc al respecte, no fa gaires dies vareig anar al poble, aquell poble on de sempre passem les festes, vacances, etc. i vareig tenir ocasió de saludar a un conegut que pocs dies enrere i després d´una llarga enfermetat habia perdut a la seva senyora, no varem poguer anar a l´enterrament, i al veure´l m´hi vareig acostar per fer-li arribar el meu condol, l´home, un pagés, un home curtit, no ere un pixapins que diuen ells, de ciutat, s´en va abraçar i em va fer un petó a cada galta, francament em va sobtar, comprenc que al home li va sortir de dins, però la veritat es que no em vareig trovar gens a gust, fins el punt que aixís que vaig poguer, m´ho vareig fer venir be per acomiadar-me.

No cal anar gaire mes lluny, la setmana passada era el meu sant, Sant Josep, avui en dia no es una jornada festiva, i per tant acostumem a celebrar-ho en un dia que sigui festiu, aquest any ho celebrem amb els fills i els nets demà diumenge de rams.

Tornant al dia 19 de Març Sant Josep, vareig coincidir dins de l´axcensor de casa amb una veïna amb la que si be hi ha un bon grau de coneixença, tampoc es que hi tingui massa confiança, si alguna vegada la trovo, ens diem lo just, bon dia, bon dia, com esta la familia? i aquíper lo general acabem la conversa, em va dir, avui deu ser el seu Sant veritat?si, al no ser festiu ja casi que no te´n enrecordes, dit això em va felicitar, es va acostar i em va fer un petó a cada galta, li vareig agrair la seva afectuositat, però em va sobtar, no sabia que dir, sort que jo baixo al primer pis, perque dins de l´ascensor ja no m´hi trovava  gens comode.

Np habien passat ni tres dies, era el diumenge passat, que em vareig tornar a trovar a la mateixa veïna, anant per carrer, aprop de casa, s´em va dirigir tot dient-me, Sr. Carbonell, no se com dir-li pe4rò em voldria disculpar, l´altre dia li vareig fer dos petons per felicitar-lo, i potser vosté ho va trovar fora de lloc, el vareig notar sosprés, es veritatli vareig dir, no em vaig sentir molestat, no pateixi, però si una mica sorprés, no estic massa acostumat a rebre o fer petons a les senyores, quan celebre el teu sant? li vareig preguntar, el dia 10 de Juny em va contestar, doncs saps que farem, aquell dia et faré arribar un ram de flors junt amb la meva felicitació, no se com dir-ho, però aquest es el meu estil, potser ja no es porta, potser avui en dia la gent `prefereix petonejar-se, que hi farem, em sembla que el que passam es que un ja es comença a fer gran.

Josep mª Carbonell i Vilaró