OBSERVANT A LA GENT

Un o dos cops al dia faig us del transport ùblic, molt sovint per dir-ho d´un altre manera del "metro", a la estació on hi accedeixo, l´usuari no disposa d´escales mecàniques, però això si es disposa d´un ascensor que et porta fins a l´andana, no será aquesta la primera vegada en la que comento que avui en dia els que es queixen del transport public, ho fan per vici, estan fora de la realitat.

Fent una cosa tan simple com posar-te dins d´un ascensor, i només posant atenció en l´actitud, el comportament, i fins i tot l´expresió de les cares dels companys de viatge, et dones compte de moltes coses, a les que per descomptat, aquells que van tot el dia en automovil no hi tenen accés.

L´altre dia dins de l´ascensor només hi erem dues persones, tots dos gent d´edat diguem que una mica avançada, només entrar vareig donar el meu "bon dia", i el senyor en questió, perque també era un home em va contestar també amb el seu "bon dia", només arribar a l´andana, es va aturar i després de presentar-se, em va demanar excuses pel fet de no haver estat el primer a donar el "bon dia", em deia, es que avui en dia no saps que fer, moltes vegades saludes i dingú et contesta, i si no ho fas con avui m´ha pàssat, poden pensar que ets un mal educat.

No cal que es disculpi li vareig dir, moltes vegades jo tampoc se que fer, però he arribat a la conclusió que val mes fer el que hem fet tota la vida, d´aquesta manera en mica amb mica tothom es va acostumant a fer les coses de manera correcta i educada.

No fa gaires dies en un altre article, encomiava el comportament de molt jovent que dins del "metro! o del "bus" s´eixequen pèr cedir el seu seient a una persona gran, a una persona dependent o a una senyora en estat, i jo em pregunto, perque això de cedir el seient ho fant la majoria? i en canvi resulta tan dificil fer una cosa que hauria de ser ben facil, només es tracta de dir "bon dia".

He procurat tot pensant, trovar una explicació a lo que acabo de dir, perque tot sigui dit, jo em passo moltes estones al cap del dia pensant, ja molte gent que em segueix que diu que jo sempre he sigut un "pensador", això es una cosa que haig d´agrair, perque pensar no es dolent, si tothom dediqués  mes temps a pensar, s´escriurien i es dirien coses molt mes enraonades, resumint, em sembla que a hores d´ara ja estic en condicions de dir, perque en ocasions la gent es mostra ben educada i en canvi en altres ocasions no ho fa.

Aquelles persones que per la seva edat, o per una dependència encara que sigui temporal, necessiten seure, es obligat que disposin de un seient reservat per a ells, i es per això que tant en el "metro" com en el "bus"la direcció del servei es sent obligada a rservar un seient per les persones que ho necessiten, quan aquestes reserves no son suficients, son els altres, els viatgers, els que se senten obligats a cedir el seu seient, sobretot si es tracta de gent jove.

I es que per lo general, avui en dia tothom te molta cura a l´hora de fer, tot el que es obligat fer, el que tots pensem que es la nostre obligació fer, el que no pensem que sigui una obligació, es el fet tant senzill de dir bon dia quan entres a l´ascensor, evidentment n o es obligat fer-ho, sense el bon dia tothom es queda igual de be, només es tracta de ser mes ben educat o mes mal educat.

Seguint dins de l´ascensaor del "metro", i tal com deia abans, et dones comptede tot tipus d´actituds i comportaments de la gent que t´acompanya, l´ascensor te una cabuda com a molt de deu persones, tot sovint hi entra alguna noia conduint un cotxet on hi porta una criatura de pocs mesos, als pocs moment d´haver entrat, veus un viatger que li fa una rialleta al nen, un altre que li diu una coseta, alguna senyora li pregunta a la mare quan temps te el nen o la nena, un altre li diu que el te molt maco i que el fa anar molt ben arregladet.

El comportament de la gent que en aquell moment es trova dins de l´ascensor, homes o dones, grans o joves, dona a entendre que tots li agraeixen an aquella criatura, que hagi vingut a acompanyar-nos, per compartir amb tots nosaltres, les penes i alegries que el nostre mon ens pot oferir.

Jo noto en el comportament de la get en general, que s´está creant consciència de lo important que es, el fet de neixin criatures, perqué això es lo que dona vida, riquesa, esperança en el futur, il-.lusió per viure.

Si les circumpstàncies us ho permeten, probeu de posar-vos dins de l´ascensor del "metro" i ja veureu com en sortiu renovats, si els politis de quan en quan ho fessin, ens oferirien un altre mena de discursos, en aquest moment que estem al devant d´un cicle electoral, llarg e intens, en el que apareixen forçes polìtiques de nova implantació, jo personalment no espero d´elles gaires miracles, donant per descomptat la seva honestitat, la seva eficacia i la seva profesionalitat, el que també espero, es un discurs nou, diferent, engrescador, a veure si aquesta vegada son capaços de fer-ho.

Josep mª Carbonell i Vilaró