martes, 18 de noviembre de 2014

COSES QUE NO PODEN SER

Avui en dia el jovent, si es senten de mal humor, o be es senten incomodats per qualsevol cosa, diuen que estan de "mal rollo", doncs be, jo ahir a la nit me´n vareig anar a dormir de "mal rollo", estaba escoltant les noticies de la tele, quan varen dir que el Sr. Nuñez ja habia ingresdat a la presó de Quatre Camins, vareig apagar el televisor, li vareig dir a la dona que tenia molta son, i m´en vaig anar al llit on em va costar molt poder agafar el son.

Comprenc perfectament quer hi ha lleis, i que aquestes s´han de respectar, com també hi han jutjats, jutges i advocats, sobretot molts advocats, si em permeten un incís, vull recordar que l´admirat Sala Martín, ja fa bastant temps, deia en un dels seus articles, que som el país del mon, on hi exerceixen mes advocats, però dit això, no pot ser que un empresari com el Sr. Nuñez es vegi a la presó, alguna cosa els advocats no deuen haber fet del tot be.
Una persona com el Sr. Nuñez, que del no res aixeca un imperi com el seu, només amb el seu esforç i el de la seva familia, donant un exemple de feina ben feta, quan em vareig casar, quaranta i cinc anys enrere, si buscaves un pis per poder-te casar, un pis d´en Nuñez i Navarro, volia dir, bon disseny, bona qualitat i bons acabats, els que es podien permetre comprar un dels seus pisos, perque això si no eren barats, podien veure amb mes confiança la vida del pis que fins i tot l´exit del seu matrimoni.

Insisteixo, alguna cosa no ha anat al´hora, el Sr, Nuñez no va arribar al mon del negoci, per subornar a dingú ni per defraudar a dingú, hi va arribar per construir bons pisos, deixant la seva emprenta a moltes cantonades de Barcelona.

Jo mateix, per el moment, no he estat mai a cap presó, ni de visita, però recordo, tenint només vint i cinc anys, haber-me de sentar en un jutjat laboral, al devant d´un jutge i dos o tres advocats, tots ells amb les seves togues, per justificar l´acomiadament d´un treballador, en aquella època, jo que regentava una empresa amb quinze o vint treballadors em preguntava, perque m´haig de veure assegut al devant d´un jutge? i em contestava jo mateix, maixò son coses que aviat canviaran, efectivament son moltes les coses que han canviat però això no, això tot segueix igual.

Et diuen, això passa a tots els paisos del mon, a tot arreu hi han lleis, jutges i jutjats, potser si, però potser també es fan les coses amb una mica mes de cara i ulls, potser les lleis i fins i tot les Constitucions, les saben llegir donant una interpretació que sense apartar-se del seu esperit, donin satisfacció a les necessitats que en un moment determinat pot sentir el conjunt de la població,

No pot ser que el Sr. Nuñez es vegi a la presó, un home que a creat infinitat de llocs de treball, i que d´impostos en deu haber pagat molts i molts, no pot ser que es vegi a la presó, un home que encara tenia prou temps per dirigir amb ma ferma i encertada els destins del nostre Barça, no pot ser.

Al final vareig agafar el son, però aquest matí al llevar-me, encara he notat la mateixa sensació del dia abans, enc ara estaba de "mal rollo"

Josep Mª Carbonell i Vilaró

No hay comentarios:

Publicar un comentario