EL BATLLE DE POBLE

Aquests dies s´está parlant i escribint molt dels municipis, molts d´ells, nuclis urbans petits, allunyats de les grans concentracions de població, trambé es parla llogicament dels seus alcaldes, dels seus sous, de les seves comisions, de les seves dietes etc., fins i tot n´hi ha algún que ja ha estat empresonat, la impresió que a mi em dona, es que amb aquest tipus de pòlitics tothom si veu en cor..

Jo per la meva manera de ser, m´atreveixo a parlar de tot, perque o per els meus estudis o per la meva experiència de la vida que ja comença a ser llarga, he aconseguit un nivell de conversa, que em permet parlar una mica de tot, excepte dels aspectes juridics i legals de les coses, aquest es un camp que desconec fins al punt que fa una mica de por fer gaires comentaris.

La vida rural es maca, dona vida, dona oxigen a tots els que de quan en quan necesiten una mica de respir, o dit d´un altre manera canviar el xip, però evidentment no se si per millor o per pitjor, aquesta vida rural ja esta començant a ser un altre, no es la que era, i jo diria que els canvis que s´han produit, ho han estat per anar a millor, per anar endevant, per mantenir la vida i l´esperit de les nostres comarques.

Quan soc al poble, fins no fa gaire, de bon matí al llevar-me, obria la finestra, i lo primer que veia eren les teulades de les cases del voltant, el verd dels camps quan els cereals comencen a brotar, o el color groc d´aquests mateixos camps, quan ja s´acosta el temps de la sega, avui en dia al obrir la finestra, et troves encara que estiguin un pel lluny, amb un grapat de molins eolics que espatllen un xic el paisatge per no dir que l´espatllen molt, si surts a caminar, els veus d´aprop amb les seves aspes donant voltes silenciosament, perque això si, no fant gens de soroll, només produeixen energia electrica, avui en dia en la mateixa proporció que les centrals nuclears encara en funcionament, també han donat un bon benefici a la gent de pagés que han cedit o llogat els espais necesaris, per poder dur a terme aquestes instalacions, que si han arribat ha estat perque hi han hagut uns alcaldes que han fet gestions, viatges i tractes perque aquestes millores arribessin als seus pobles.

Ja no queden camins de carro, no hi ha pols ni soroll, els carrers estan tots asfaltats, potser hi ha algú que ho trova a faltar, però no se sent pudor de bestiar, la ramaderia es fora del poble en granges ben acondicionades, per la nis els mosquits no et piquen, ja no calen mosquiteres, amb aixo potser hi te que veure, el fet de que la xarxa de clavagueram i la xarxa de conducció d´aigues han estat recentment m odernitzades i acondicionades, d´un lloc o altre els alcaldes d´aquests pobles han procurat que arribessin els centims per poder dur a aterme totes aquestes millores.

Parlavem de granges de bestiar, i posats a fer-ho, no voldria deixar d´esmentar el contenciós que s´ha generat entre l´Administració i les plantes de reciclatge dels purins generadores d´electricitat que han patit una retallada del 40%, l´intenció d´aquest sector, part de´ell sembla que ja ho ha fet es abandonar l´activitat, si fos aixís, francamenet no se quina solució trovarien els ramaders per donar sortida als excrements del bestiar.

En un país com aquest nostre, on els nivells de corrupció ja son els que son, valdria la pena que l´Administració en contes d´iniciar caceres d´Alcaldes i Regidors, posés cura en resoldre problemes com aquest del reciclatge dels purins que acabem d´esmentar, si no ho fan aixís, potser si que molt aviat tornarem a sentir pudor de bestiar, si sortim a passejar per el voltant del poble.

Josep Mª Carbonell i Vilaró