EL SANT PARE I ELS BISBES

No fa gaires dies que el Sant Pare va rebre als Bisbes catalans, ambé va rebre a la resta dels Prelats espanyols, el fet de rebrel´s de manera separada, porta a pensar que hi ha coses que es poden dir al devant dels dirigents que l´esglesia te a Catalunya, i que no es poden fer aribar, suposo jo, a persones com el Cardenal Rouco Varela per posar un exemple.

Quan es va comunicar el resum de lo que habia estat la conversa amb els Bisbes Catalans, voldria fer esment de dues de les recomenacions que el Sant Pare va fer als assistents, en primer lloc fer arribar el suport i l´agraiment de tota l´Esglesia a Caritas espanyola, per la gran tasca humanitaria que esta duent a terme, i tambe donar suport a totes les ordres religioses que desenvolupen la seva actuació dins del nostre territori.

Tant per lo que fa respecte a Caritas com an aquest mon de les ordres religioses, cal fer notar i recodar que a lo llarg de l´història han estat molts els anys on la seva tasca ha passat desapercebuda, temps de benestar economic en el curs dels quals l ´Estat ha pogut desenvolupar importants avenços en el mon social, educatiu i sanitari, però sempre com en el moment present, ariben els temps de vaques flaques, i es llavors quan arriben les necessitats i l´ajut que els estaments publics no poden oferir, quan ens donem compte que l´Esglesia es aquí, fent arribar a través d´ella mateixa o de tota la seva xarxa social i educativa, el suport i l´ajut que no arriba desde on ens hauria d´aribar i que tant agraeixen les persones i families que es troven en dificultats.

Cal recordar que acabada la guerra civil, varen ser les ordres religioses les que varen portar el pes de tot el mon educatiu, fins i tot avui e dia i un cop normalitzada la vida del país, son ordres religioses les que han dut a terme una gran tasca de formació en l´apatat de l´escola de negoci.

Jo personalment, antic alumne dels Germans de les escoles Cristianes de La Salle, voldria recodar als Bisbes i sobretot al Sant Pare, una vella revindicació d´aquesta ordre religiosa, que ha dificultat en gran manera la seva incalculable aportació dins el mon educatiu, els Gemans de La Salle no han pogut mai celebrar la Santa Missa, altres ordres religioses han gaudit d´aquest privilegi, als Germans de La Salle sempre els ha esta negat, i aquí es on entren, cosa habitual, els agravis comparatius, perque ells no, i altresOrdres si?, son persones que al sevei de la Fe que professen, per divulgarla i ensenyarla han renunciat a tot, a una familia i a totes les satisfaccions que dona la vida seglar, torno a preguntar, peque ells no?.

Amb això dels agravis comparatius, jo sempre hi tinc alló que es diu una obsessió, perque dins d´un  mateix país hi ha comunitats mes ben financiades que altres? perque un obrer que treballa en una multinacional o al mon de la banca, es pot sentir socialment mes protegit que el pobre infaliç que treballa en el taller de reparacions de la cantonada, perque? val mes que ho deixem peque hauriem de tornar a parlar de toa la poblemàtica del mon laboral.

Tornant a la eunió del Sant Pare amb els Bisbes, penso que es un bon indicador, el fet de que es recordi i es faci arribar el sentiment de que l´Esglesia es quelcom mes, que el fet d´anar a Missa el diumenge, de celebrar comunions i batetjos, aixís con casaments i enterraments, es mes que tot això, es una gran obra social i educativa, posada sempre i quan a fet falta, al servei de tota la població.

Josep mª Carbonell i Vilaró