LA RIBERA, UN BARRI DE BARCELONA

Els meus avis sempre havien viscut al carrer Comerç, tocant a la plaçeta del Comerç, allá es on el meu pare i els oncles varen neixer, i allá es on jo vareig passar moltes estones de la meva infantesa, just en aquest indret, es on també i radicava el negoci de la familia i on jo hi vaig esta treballant fins fa pocs anys, quan em vareig jubilar al coplkir els seixanta cinc anys.

Es un barri amb un passat gloriós, l´exposició del 1.888, el Parc de la Ciutadella amb tots els seus palaus, l´Arc del Triomf, El Born, l´estació de França, i al voltant de tot això una gran activitat de negoci.

El curs de la vida fa que tot pateixi canvis i a la vegada alteri la funcionalitat de moltes instal.lacions, el mercat de fruites i verdures ja no hi es, però recentment l´edifici del Born s´ha reformat, i conservant i millorant l´arquitectura de l´edifici, se li ha trovat la manera de que com a instal.lació cultural, pogui recordar els origens de Barcelona i del barri de la Ribera.

Al voltant de´l Born, ja no hi pots trovar transportistes, ni bodegues on poguer fer un café de bon matí, però la dinàmica del barri ha originat altres sortides, dins del camp de la moda o de la restauració, que fan que tot aquell entorn  resulti atractiu per tota la gent que el visita, generant aixís a la vegada, una font d´activitat i de negoci que ha mantingut la vitalitat de tot l´entorn.

No totes les instal.lacions, del barri, d´una manera o altre, hereves d´aquella exposició de l´any 1.988, han tingut la mateixa sort, i avui si m´he posat a escriure, ha estat per parlar d´aquell Museu de Belles Arts, que recent acabada la guerra civil, jo ja no els vaig poguer veure, perque sense saber la raó, va ser enderrocat, era una estructura de ferro com la del Born, el ferro en aquella època escassejava i es pagava a molt bon preu, varen ser molt els anys durant els cuals els vailets del barri al sortir del col.legi, jugavem al futbol en aquell immens solar que va quedar després de l´enderroc.

Dins dels anys seixanta es va començár a construir el que fins fa poc ha sigut l´edifici dels Jutjats Municipals, un cop edificat va estar uns quans anys sense funcionar, fins que al final dels setanta o comenáment dels vuitanta no ho recordo exactament va començar a ser operatiu.

En el curs d´aquests trenta o quaranta anys, els Jutjats, que no oblidem ocupaven la illa entre el carrer Comerç i el Passeig de Pujades per una banad i per l´altre desde el Passeig Picasso fins el Passeig Lluis Companys, han estat un altre font d´activitat per tot aquell sector, al voltant del Arc del Triomf i del Parc de la Ciutadella, era molta la gent que treballava i circulava per tot aquell entorn.

La popsada en funcionament de la Ciutat de la Justicia de l´Hospitalet, ha portat com a consequència, el tancament dels Jutjats del carrer Comerç, la pregunta que ara ens fem, els que ja tenim una edat, es clar, es si tornarem a veure un altre enderrocament, en aquell mateix solar on jo jugava al futbol al costat d les restes del Museu de Belles Arts.

Ignoro si ja han pensat quina aplicació es vol donar a tot aquell enorme edifici, si encara no ho han fet, caldría que si donessin una mica d´urgència, perque mentrestant aquell sector del barri ha quedat mort, am prou feines s´hi veuen vianants pel carrer, només botigues tancades, fins i tot els xinesos que s´hi havien instal.lat estan abandonant el barri.

Dic tot això, perque la setmana passada, vareig anar a fer una volta pñer tot aquell barri de la meva infantesa, feia tres o quatre anys que no m´hi apropavam,  i al veure tot aquell enorme edifici, vuit, amb les portes i finestres tancades amb rajoles a fi d´evitar l´ñ entrada dels okupes, vareig marxar francament deprimit.

Per favor, no l´enderroqueu, avui en dia la canalla ja no juga al futbol pel carrer, i per altre banda, les coses no están per malbaratar instal-lacions encara en bon estat, i que poden donar algun que altre bon servei.

Josep Mª Carbonell i Vilaró