ELS MOTS ENCREUATS

Un cop llegit el diari que acostumo a comprar, sempre dedico una bona estona a resoldre els mots encreuats, es una costum, jo fins i tot diria que una bona costum, un bon ajut per millorar el llenguatge, i en ocasions, per coneixer o recordar alguna paraula en desús que fins i tot en ocasions es fa agradable recordar.

Aquest passat diumenge, l´escriptor i periodista Marius Serra, persona que apart d´escriure molt bons articles, es desde ja fa molt temps, el responsable dels mots encreuats en català, sdel diari que jo llegeixo i on ell hi escriu, ens demanava una paraula d´aquelles que el jovent d´avui en dia dificilment poden coneixer, i fins i tot a ell mateix per la seva edat, li ve una mica justet.

"Funcionari Municipal encarregat de vigilar algunas entrades de la ciutat com ara l´Hospitalet, deia el Sr. Serra, per interceptar l´entrada de certs peoductes no permesos, o be que estaban sotmesos al pagament de la taxa corresponent.

La respoosta era "BUROT", ewl burot era el funcionari que instal.lat en una rudimentaria caseta, anomenada el "Fielato", vigilava no només a l´Hospitalet Sr. Serra, tambe altres entrades de Barcelona, jopersonalment era un nen molt petit, pero en recordo una que estaba al voltant de la Plaça de les Glories.

Repeteixo que jo era un nen petit i amb els meus pares viviem molt aprop d´aquest fielato de la Plaça de les Glories, estem parlant de mes de seixanta anys enrere, i just en aquest fielato i treballava un oncle meu, el qual tot i buscant feina, se li va presentar aqusta opció per entrar a l´Ajuntament de Barcelona, i la va acceptar, la meva mare quan sortia a comprar, en ocasions em deixava una estona amb ell perque li fes una mica de companyia, i es que la feina del burot era molt aburrida, aquell oncle meu ja fa molts anys trespassat, i jo ens estimavem molt.

Després de molts anys de treballar a l´Ajuntament, la seva dedicació, i les seves bones prestacions, el varen portar a ocupar dins de l´Ajuntament, un carreg certament de força responsabilitat, dins del departament de "obres particulars", era aquella, la època en la que La Caixa, a través de la seva immobiliaria, edificava habitatges de renda limitada, dins de la ciutat i de molt bona qualitat, que eren molt buscats, per tot el jovent que ens voliem casar, moltes parelles es varen poder casar gracies a aquells pisos de La Caixa, que a mes a mes eren força assequibles per la gent jove que començava, el lloguer era de 2.880.- Ptas, pere ac onseguirne un, en ocasions feia falta tenir alguna bona recomenació, i jo la tenia, tenia un tiet ben situat al departament de obres particulars de l´Ajuntament de Barcelona, i obviament ben relacionat amb l´inmobiliaria de "La Caixa".

Avui en dia, i després de quaranta i tres anys, ja no paguem les 2.880.- Ptas, però seguim vivint en el mateix pis, al barri barceloní de Sant Andreu.

Aquest d´avui, no ha estat el meu article habitual, però aixis, de manera espotanea i ajudat per en Marius Serra, he volgut fer arribar un entranyable record i homenatge, a tots els burots, si es que encara en queda algún, al meu estimat oncle que al cel sigui, i a la immobiliaria de la Caixa i a la seva Obra Social que tant va ajudar en aquells anys perque moltes parelles joves es poguessin casar.

Josep mª Carbonell i Vilaró