APROBAREM AL SEPTEMBRE

No fa gaires dies, estaba buscant dins de la programació televisiva que ve inclosa en el diari, alguna cosa que poder veure després de sopar, a casa, el nostre canal es obviament TV3, encara que darrerament també dedico alguna estona al canal TV8, però en aquesta ocasió tot buscant, vareig trovar dins de la programació de TV2, una película que sense ser cap cosa de l´altre mon, per tots els que ja estem al voltant de la meva edat, ens transporta amb tot el seu contingut inherent, el que varen representar aquells anys de la transició política, a viure trenta i cinc anys enrere, quan encara teniem uns edat en la que tot eren il.lusions i projectes, tant a nivell personal, com per tot lo que feia respecte a les llibertats piolítiques i socials a nivell d´Estat, aixís com per la consolidació del fet català, de la seva cultura, del seu potencial economic, del seu paper com a nació dins de l´estat espanyol i dins d´Europa.

L´argument de la película, de la que oblidava dir el seu nom, es deia "Asignatura pendiente", ens porta a viurela relació d´una parella, que ja en aquells anys setanta, no tenen ben resoltes les seves relacions afectives, al retrovar-se, després de molts anys, volen probar de trovar la felicitat tots dos plegats, en un moment d´aquells, on en tots els ordres de la vida, es donava l´ansia i l´anhel, d´esborrar tot el passat i començar a viure un altre vida, partint del no res fins a tot alló que sempre haviem estat esperant.

Eren els darrers anys del franquisme, encara en aquells moments, amb molts presos politics a les presons, mentres la gent pel carrer s´escarrassava, demanant llibertat, amnistia i Estatut d´autonomía.

La parella protagonista en questió, després d´un temps de relació personal, i en el cas d´ell, de lluita per donar un tomb a tota  quella situació política, que ja es feia eterna i descoratjadora, arriven a la conclusió de que tot lo que han viscut aquells dies, ha estat un intent fracassat de començar de nou, i que en definitiva com diu el titol de la película, encara els queden "asignaturas pendents"

Un cop acabada la película, es va establir un col.loqui, entre els dos prptagionistes, en José Sacristan i la Fiorela Faltoiano, amb el director J.L. Garci i la conductora del programa, la Sra. Guillen Cuervo, es va parlar de la película, del seu rodatge, i de les vivències que es varen viure mentres el feien, es va parlar també de lo que era la vida i la societat espanyola en aquells moments, i en algún moment del col.loqui, fins i tot varen aflorar les emocions, llogic, al evocar tot el que va succeir en aquells darrers anys dels setanta, emocions, que les quatre persones que estaven al devant de la càmara, varen conseguir traslladar, a molts dels que com simples espectadors, estavem veient la televisió.

Abans d´acabar, la Fiorela Faltoiano, gran actriu, jo diria que una gran dama del cine i el teatre espanyols, env recordar que estava a punt d´acabar les seves memòries, penso jo, que de manera prematura, perqué dins de le seve vida, dona l´impresió que encara li han d´arribar moltes vivències per poder narrar, però diu que fins i tot ja te decidit el titol del llibre, es dirá "Aprobaré en Septiembre".

Un cop acabat el programa, vareig seguir assegut al devant de la tele,pensant en la película, en tot el que varen representar aquells anys, per tota la gent que els varem viure, i llogicament també vareig pensar en tot el que ha vingut després.

S´em va fer una mica tard, però vareig arribar a les meves conclusions, després dels trenta i cinc anys que hem viscut en democràcia, ja no hauriem de tenir asignatures pendents d´aprobar, no ens hauria de caldre esperar que arrivés el nostre Septembre per poder aprobar.

La vida, tota, la nostre personal i la de tothom en general, es una continuitat de tenir que fer front a examens, una vegas s´aproba i altres es suspen, però els que en el moment de la transició, voltavem els trenta, i això vol dir que ara ja ens acostem als setanta, ja no hauriem de tenir asignatures pendents de ser aprobades, el que si sempre s´ha de fer, es no defugir de l´oportunitat de millorar nota, per millorar nota si que mereix fer front a un "examen de Septembre"

Els catalans ja portem m olts anys aprobant asignatures i fins i tot  millorant nota, ara ja es el moment de que ho faci la societat espanyola en tot el seu conjunt, o si mes no que crei les condicions perque els catalans poguem seguir millorant resultats, de lo contrari es trovará en una situació de "suspens" es a dir de fracás absolut.

Josep mª Carbonell i Vilaró