UN COP MES, EUROPA

La setmana passada, vareig tenir ocasió de presenciar l´entrevista, que a trevés d´un canal català de televisió, se li va fer, al que va ser Ministre socialista i que posteriorment va desenvolupar la seva activitat política en el marc de l´Unió Europea, el Sr. Enrique Barón.

Preguntat en relació a la deuta pública de l´Estat Espanyol, l´entrevistador li preguntava, quines mesures eren les que al seu entendre calia prendre, el Sr. barón va contestar d´inmediat i sense el mes minim dubte, que el que calia fer, era mutualitzar el deute espanyol.

Jo, francament, en això de mutualitzar el deute, no se ben be el que el Sr. Baron vol dir, procuraré esbrinar-ho, sempre que sento o llegeixo alguna cosa que no acerto a entendre, procuro per tots els mitjans trovar la deguda explicació, en referència a aquest tema del deute, he sentit dir a mes d´un economista, i sense apartar-se de l´ortodoxia econòmica, que tot això acabaria amb una quitanza, amb altres paraules, la comdonació de part del deute, fins aquí la meva economia i arriba, en quan an aixòde la mutualització, quan en tregui l´entrallat ja en tornarem a parlar.

Recentment, he dit en ocasions, que el projecte europeu, en aquest moment ja es trobava dins del llindar del fracás, si em permeten alguna matització, sempre he defensat que el tema europeu ens convenia, ens interesava, diguem-ho com volguin, res de vocació europea, res de sentiments, simplement interesa, interesa sempre i quan es facin les coses be, de manera que tota la ciutadania en el seu conjunt accepti la seva necesitat.

El que ha passat, es que les autoritats monetaries que fins ara ha tingut Brusel.les, tot sigui dit, amb la complicitat dels responsables dels paisos membres, fins al moment no han donat la talla que el projecte requereix. Dit això no vull dir que el projecte hagi perdut validesa, el que cal, es d´una vegada fer be les coses. Respecte a tot això de les mutualitzacions i de les quitances, yo penso seguir dient, alló que tothom compren, independenment de quin sigui el seu nivell d´econòmiques, que bona part del deute exterior espanyol, algú o altre, te que saber-se´l posar, allá on les persones ens posem les coses quan no sabem on posar-les.

De la validesa del projecte europeu, es una bona mostra, el recolsament que desde Brusel.les, han trovat els moviments socials que porten temps lluitant, per vreformar la normativa hipotecària espanyola, també es una mostre de compromís amb els problemes de la citadania, la llei que es promulgará aquest dissabte, que obligará a les administracions públiques, a pagar als seus proveidors en un plaç maxim de trenta dies.

Aprofito per recordar al Govern espanyol, que per lo que fa respecte al tema de les hipoteques, la solució ha prosperat, gracies a la decidida actuació de la gent del carrer, els espanyols i els catalans ja ens estem acostumant a sortir al carrer, al devant de l´inoperància d´alguns governants, i aquest es un fet, que si be per una banda, reforça la confiança que molts tenim en la societat civil, en la lluita ciutadana, en la política als barris, aixó de veure molte gent pel carrer, als que ja tenim una certa edat no ens fa gaire gracia.

El passat onze de Septembre, va arribar amb l´intenció de defensar el Pacte Fiscal, però la genmt es va manifestar de m,anera massiva al carrer de manant l´independència, i el Govern català va tenir que agafar la bandera de l´Estat Català, han passat sis mesos, al tombar la cantonada ja es comença a albirar, la Diada del 2.014, siguem tots conscients, de que abans d´aquesta data, caldria tenir ben orientat el contenciós català, que tothom accepti les seves responsabilitats i es prenguin les decisions pertinents.

Josep Mª Carbonell i Vilaró