UN DIUMENGE ESPECIAL

Aquest proper diumenge, a casa sortirem de la rutina habitual, i això es una cosa que en aquesta vida no sempre es dona, elsd que estem avesats a viure de manera senzilla, no ens calen masses luxes, però això si, de quan en quan poder fer alguna cosa, que s´aparti de lo que sempre fas, ajuda a viure.

aquest proper diumenge, repeteixo, el Barça juga a les dotze del migdia, feia molts anys que no anavem al futbol a una hora semblant, hauriem d´endintzar-nos en el temps i recordar el camp vell de Les Corts on es jugava el classic partit del dia de Nadal.

La meva dona i jo portem tota la setmana organitzant el diumenge, vareig fer la meva proposta, si juguen a les dotze podriem anar a la missa de les deu al monestir de Pedralbes, fa molt temps que no hi hem estat, l´Esglesia es molt maca, i la ceremònia si mes no antigament, era molt acollidora, sortirem del monestir al voltant de les onze i xino xano sense presses baixarem l´Avinguda de Pedralbes, fins arribar al camp just a temps, de petar una mica la xerrada amb els veins i en un tres i no res ja estarem veient el partit.

A les dotze del migdis l´unic perill es que en el Victor Valdés li vingui el sol de cara, caldrá que es posi una bona visera, tot i portant-la, en el Ramallets en aquella final de Berna, per culpa del sol li varen fer algún gol d´aquells que a la vesprada amb el sol posant-se no haguessin entrat.

A casa meva de moment ebc ara tyothom te el dret de decidir i donar la seva opinió, i l´opinió de les senyores sempre mereix ser escoltada, si hem d´anar a Missa de deu i després al futbol, a quin hora farem el dinar?, perqué donat que els autobusos els diumenges encara passen mes espaiats que en un dia feiner ja pots comptar que arribarem a casa a quarts de quatre de la tarde.

Ben aviat varem trovar la solució, ens haurem de quedar a dinar en algún restraurant proper al camp, encara recordem anys enrerem la veritat es que parlem de bastants anys enrere, quan el futbol començava a les cinc de la tarde, molts diumenges teniem la costum d´anar a dinar a un restaurant proper al camp, on el plat del dia era un plat tipic del poble o ciutat on el equip visitant radicava, si venia el Valencia menjavem una bona paella, si venia l´Oviedo una bona favada, si el visitant era el Madrid, un cocido o uns bons callos a la madrilenya, saps que? anirem a veure si encara ho fan, será una bona manera de completar aquest diumenge especial.

Abans parlavem del dret a decidir, trovo que hi ha molts aspectes de la vida on la gent hauriem de poder expressar d´una manera formal, la nostre man era de veure les coses, es evident que s´hauria de poder convocar una consulta sempre que es cregués necessari, per assolir l´independència, per assolir una soberania financera, pèrque els que ho creguin aixís pogui donar el seu vist i plau al sistema establert i també evidentment encara que sigui un tema superficial, per poder decidir a quin hora la gen t volem anar al futbol, en els temps que corren ja  o hauriem de permetre que ens fessin viure obeint a la llei de l´embut.

Josep mª Carbonell i Vilaró