!QUIN MAL OLOR!

Darrerament, tot i parlant de la política catalana i de catalunya en general, he llegit i escoltat certs comentaris, que per una cosa o per l´altre no m´han deixat massa satisfet, i no només això, sino que el que fan, es aprofondir en aquest estat de decepció i pessimisme, que a la majoria de gent avui en dia ens envolta.

En primer lloc, vareig tenir ocasió de llegir l´article d´un periodiste barceloní, que cada dissabte publica el seu article, en el diari que jo acostumo a llegir, l´article, diu refereint-se a la situació de la política catalana i de la mateixa societat, que s´han convertit en un "bassal de merda".

Aquetes son manifestacions que ens arriben, dúna persona com ara jo, ja de mitjana edat, que no contava en que tot el que ens esta passant actualment, pogués arribar a succeir, som molts els que ens agrupem en aquest colectiu de gent enfadada i decepcionada, però jo, i ho dic amb franquesa, tinc confiança de que de tot això, ens en sortirem, perque tinc absoluta confiança en la nostre societat civil, la gent del carrer, la que treballa, la que emprén noves inciatives, tots aquest seran els que tornaran a aixecar el nostre estat d´anim.

aquest articulista enfadat i decepcionat, es aquell mateix que temps enrere, en un article genial com tots els seus, deia adressant-se a tota la gent del carrer a la que abans feia referencia, la que es lleva a les set del matí, la que a les nou ja esta aixecant la persiana de la botiga, o encenent les llums del taller, "somos como los pianistas de los burdeles, amenizamos los encuentros".

Es ben cert que a la societat civil catalana, i ja desde l´epoca del franquisme no li ha quedat mes remei que aprendre a tocar el piano, però també ha sabut aprendre a composar la seva propia musica, fins i tot a cantarla fent-la arribar, a l´abast de tothom que la vol escoltar.

Comprenc l´Estat d´anim del articulista en questió, però ja veurá com ens eixacarem, i molt aviat quan es miri Catalunya no hi veurá cap "bassal de merda".

Altre cosa, son els comentaris d´una periodista de Madrid, que a través d´un programa de televisió deia que Catalunya era una "cienaga", procuraré no perdre la compostura, no fa gaires dies que ja vareig tenir que demanar excuses al Ministre d´Educació i no voldria que em tornés a passar res semblant.
En primer lloc, escoltatnt a la periodista a la que faig referència, notaves que les seves paraules, respiraven un sentiment d´odi per tot lo que te relació amb Catalunya, es evident al meu entendre, que no es pot aspirar a tenir una Espanya, unida, forta i solidaria, recolsada en l´odi i l´enfrentament, perque al final, això on condueix, es atenir que donar la raó, a tots els que volen partir peres i endagar el nostre Estat Catalá.

Catalunya, no es una "cienaga", en tot cas es una cienaga, de la que aquest any passat han sortit el 26% de les exportacions espanyoles, i que en aquest mateix any passat ha representat el 20% de la totalitat dekl P.I.B. espanyol.

A la vista de estas cifras es facil comprender, que en el caso de que lo sea, Catalunya es una "cienaga" en la que a parte de los catalanes, cada año, se toman un baño y se regodean en ella un buen numero de ciudadanos españoles.

Josep Mª Carbonell i Vilaró