NADAL 2.012

Quan arriben les festes de Nadal, tots els que som tradicionalistes, o dit d´un altre manera una mica conservadors, tenim la costum de dur a terme les coses de sempre, aquelles coses que any darrere any, sempre hem anat fent al arribar aquestes entranyables dates.

Jo a casa, sempre m´he cuidat de montar el pesebre, un bon pesebre, amb  el seu riu, les seves montanyes, el foc, la cove, i totes les típiques figuretes, també ja fa uns quants anys, que montem l´arbre de Nadal, amb les seves llums i tots els guarniments tradicionals, al peu del arbre hi amaguem "el tió", ben embolicat amb una manta, perque es vagi engreixant, a l´espera del dia de Nadal, que es quan el fem cagar, al temps que tots plegats cantem les típiques cançons nadalenques.

Quinze dies abans de les festes, acostumo a treure entrades per anar el dia de Nadal a veure alguna funció de teatre, després de la funció, una volta per veure l´enllumenat de la ciutat, i un petit piscolabistambé formen part de la tradició.

Només hi ha una cosa, que sempre habia fet, i que aquest any l´he deixat de banda, anar a la administració de loteries, on sempre habia anat a comprar un decim per el sorteig de Nadal, aquest any no ho he fet, i parlo molt seriosament, perque penso que jo, encara son un d´aquells que disfrutem d´una mica de sort en la majoria de coses de la vida, aquest any he pensat que de sort no cal esperar-ne mes, comformem-nos amb la que ja ens arriba cada dia, ja que hi ha molta gent, que malauradamentno pot dir el mateix.

A casa tothom treballa, l´atur encara no ens ha arribat,i Deu volgui que per molts anys, tots gaudim de salut, a mi mateix m´arriba cada mes la pensió de jubilat, petita, molt justeta, però la questiò es que arriba, no em preocupa massa el fet de que no me la hagin actualitzat d´acord amb l´augment del cos de la vida, m´hes igual, lo important es que ens vagi arribant la pensió, seguim gaudint d´una bona atenció sanitaria, perque a pesar de les queixes si guem conscients de que encara la gaudim, aixís com de totes les avantatges que ofereix el nostre estat del benestar, que encara es aquí, resistint els embats de la crisi.

Aquest any em vareig preguntar, ¿perque cal esperar que ens toqui la rifa? la millor rifa que podem tenir, es seguir disfrutant de la mateixa situació actual, això els que encara podem fer-ho, i dfesprés pensar en com ajudar a les families que ja han perdut el tren, els quaranta euros que m´acostumaba a gastar en loteria, els vareig ingresar a la marató de TV3.

TV3, un altre cosa que conve que Deu ens la conservi, compte perque desde Madrid ja sento parlkar massa de televisions autonòmiques.

El President Mas i el Sr. Jorquera si que han volgut jugar a la loteria, no han comprat només un parell de decims, jo diria que han comprat mes d´una serie, esperem que els toqui, jo francament no hagués estat tan agosarat com ells, però un cop iniciat el procés, jo al igual que molts mes catalans, hem d´estar al seu costat, esperem que no en caiguem masses fent aquest camí.

U(s deixaré descansar fins després de Reism Deu volgui que ens portin moltes coses, son moltes les necessitats, els Reis hauran de llegir unes cartes molt llargues.

Josep mª Carbonell i Vilaró