VACANCES NADALENQUES

Recordo que només fa cinc o sis anys enrere, quan encara treballava, poques hores al dia podia dedicar a veure televisió, no tenia gaire temps per fer-ho, ara dins d´aquesta nova etapa de jubilat, no es que estigui tot el dia devant de la televisió, però la veritat es que tinc temps per poder veure tots, o bona part dels programes que em son d´interés.

Quan algún canal dels meus habituals, per la raó que sigui, deixa d´emetre la programació a la que ens te acostumats, ho trovo a faltar, i com jo, suposo que aixís si trova una bona part de l´audiència.

Tots els profesionals que presten un servei public, en la majoria de casos han de fer front a horaris molt rigurosos, llevar-se molt aviat al matí, o be anar a dormir molt tard, i després també s´ha de tenir en compte, que en la majoria de casos, son feines estressants i que requereixen molta concentració, en consequència comprenc molt be, que de quan en quan, quatre o cinc dies de vacances, ajuden a seguir al peu del canó, perque com diu la Pilar Raola en el seu genial article del passat dia dos de Gener, si be la vida no pot ser una festa continua, cal tenir en compte, que lo important no son els anys de vida, sino la vida dels anys, i que quan t´en vas a dormir, al despetar ja t´has fet gran.

Resumint, jo, i suposo que molts com jo pensem, que en els casos a que hi fet referència, el que cal fer, es trovar profesionals que poguin fer la suplencia dels conductors habituals, poder aixís mantenir la programació i tenir a l´audiència entretinguda, aixís ho han fet els amics del canal 8TV, en canvi la nostre televisió pública TV3 no ha tingut el mateix detall.

Quan no spa que veure, comences a buscar altres canals, i en el meu cas en vareig trovar un d´esportiu, el seu nom es "Marca" suposo que vinculat al diari esportiu de Madrid i que oferia un combat de boxeo, feia molts anys que no tenia ocasió de veure un combat de boxe, aquí a Barcelona ja no es fan bones vetllades i per altre banda les televisions tampoc ens ofereixen cap combat.

Jo, antic aficionat dels que encara recorden les vetllades del "Price" i de "l´Olimpia", deseguida vareig entendre quin era l´escenari, un pabelló esportiu a Hamburg(Alemanya) ple de gom a gom, quaranta mil aficionats vitorejant al seu idol, un boxejador jove, alemany, campió del mon, que en el seu millor moment, defensava com es obligat periodicament el seu titol.

En aquets casos s´acostuma a buscar un contrincant amb un bon historial, però ja una mica tronadet, per cobrir l´expedient, se li paga això si una bona bossa, rep també una bona pallissa i tots contents, en el cas que ens ocupa, aquest paper de victima propiciatòria, li va ser assignat a un boxejador madrileny de Parla(Madrid) en Javier Castillejo, ja amb treinta vuit anys, antig campió del mon però que ja semblava lluny del seu millor moment.

Només començar el combat, ja em vareig donar compte de que els que habien montat l´escenari s´havien equivocat, el boxejador madrileny no era un esportista acabat, era un home molt sencer, ben preparat, agressiu, amb una bona tecnica, i amb alló que diferencia als esportistes d´elit, molt de caracter.

Va ser aquell un gran combat, l´impresió meva com espectador, era la de que la cosa acabaria amb un resultat per punts, i en aquests casos el guanyador sempre es el de casa, o be amb un resultat nul, amb el que el campió, pot retenir el seu titol, però inesperadament, al arribar al desé round, el boxejador espanyol va acertar amb un "ganxo" de dreta, seguit de tres "upercuts", tres, un darrere l´altre, que van transportar al campió alemany, al mes profund dels seus somnis, l´arbit va contar fins a deu, va ser igual, encara que hagués comptat fins a vint, tot sol no s´hagués pogut pas eixecar, mentrtestant en aquell pabelló, es podia sentir el caure d´una agulla, ja no es sentia cap crit, realment va ser un final inesperat.

Francament, gracies a la fluixeta programació de TV3 i al "lince de Parla" aixís l´anomenen els seus seguidors, m´en vareig anar a dormir força satisfet, un cop al llit em preguntava de que em venia la satisfacció, ¿per haver pogut veure després de molts anus un combat de boxeo? ¿perque aquest combat en concret, habia estat un gran combat?, ¿perque va guanyar el que en principi semblava el mes feble?, o potser pel fet de veure a quaranta mil alemanys marxant cap a casa amb la cua entre cames i a,b el posat força encongit, mentres el seu idol, restava estirat sobre el ring, ben apallissat.

¿Que ho deu fer, que a tots aquest veins nostres europeus amb els que es suposa hem de seguir associats, els hi tingui tanta mania?, evidentment aquest seria un altre article, ho deixarem per mes endevant, perque em sembla que cada vegada en serem mes els maniatics.

Josep Mª Carbonell i Vilaró