GUARDEM LES CARMANYOLES

En moments de crisi com el present, tothom i no només els governs, sino fins i tot les families, prenen les seves mesures, per poder aixís enfrentar-se a la dificuktad de la situació.La majoria de vegades, tot i analitzant les mesures que es prenen, es compren que en la majoria de casos son encertades, el que si es trova a faltar a l´hora d´implamentar-les, es una mica de coordinació.

No fa gaires dies, feiem esment de la rebaixada dels sous dels funcionaris, decisió presa sense contemplar altres aspectes de les seves condicions laborals com poden ser els horaris.Ara ens tornem a trovar al devant d´una problemàtica, on també i abans de prendre segons quines mesures, caldria sospesar-les, dues i fions i tot tres vegades.

Al devant de la crisi i amb la necessitat de rebaixar totes les despeses posibles, sembla que moltes families, en lloc de fer us del servei de menjador del col.legi, han obtat com a mesura d´estalvi, proveir als nens d´una carmanyola amb el dinar la preparat a casa, llogicament els col.legis i les associacions de pares, al devant del fet de veure moltes criatures, menjant al carrer o places properes al col.legi, han decidit reservar un es pai dins del mateix col.legi, a fin de que tots aquest nens i nenes poguin menjar en les degude condicions.

Apart del espai reservat, tot això comporta i ja posats a fer les coses be, l´instalació de neveres, forns micro-ones etc. però després cal considerar l´agravi comparatiu que representa, el fet de que uns nens poguin menjar dins del menjador en millors condicions, perqué els seus pares es poden permetre aqusta despesa i els altres hagin de menjar amb la carmanyola perqué els pares, no poden o no els convé pagar el servei de menjador, un altre agravi comparatiu es pot donar quan al obrir la carmanyola, un nen s´hi trova un bon tall de pèrnil iberic, i en canvi al del costat li han  posat el tall de pernil dolç, o també a un li han  preparat l´amanida amb olives farcides i el del devant seu les olives se las te que menjar amb pinyol., En definitiva, estem al devant d´una situació d´aquelles, que de bon començament ja et dones compte que donará lloc a conflictes que s´haurien de mirar d´evitar.

Per poder fer front a tota aquesta situació, hem de tornar inexorablement al tema dels horaris, els pares haurien de sortir per anar a treballar a la mateixa hora que ho fan els nens per anar al col.legi, i tots, els uns i els altres, amb la panxa ben plena, quan tota la familia es lleva, mentres un fa els llits, l´altre prepara l´esmorzar i els restrants fan una mica de neteja i endreçen tot lo que hi a desordenat, fet això tots plegats s´asseuen a la taula i fan un bon esmorzar, un esm orzar d´aquells amb ganivet i forquilla, i mentrestant s´aprofita per comentar coses del col.legi, de la feina, de les relacions veinals, etc. al sortir de casa la familia ho fa una mica mes unida i a dins del cos, les calories que aquest nacessita.

Anys enrere, jo matreix habia tingut que viure alguna temporada a Angleterra, i quan tornava, els primers dies trovaba una mica a faltar el sistema d´horaris i la distribució dels apats que practiquen els anglesos, també els primers dies despres d´aver arrivat, si de bon matí em veia amb la necessitat de tenir que fer alguna gestió en bancs, Ajuntament o Conselleries i veia la cara de son que feien tots aquells dependents, en excés seriosos, fins i tot una mica eixuts, i amb poques ganes de treballar, jo pensava entre mi, a tot aquest jovent el que els passa es que tenen gana, una mica mes tips treballarien mes de gust. Després al mig dia, sense gaire descans per dinar, només cal entretenir la gana amb un parell d´entrepans, d´aquells fets en pa de motllo, condimentats amb una mica de mantega, pernil o sobressada, i vinga a treballar i esperar l´hora de sopar.

Seguint amb l´apat del migdia, vull recordar, no fa gaiore temps, quan encara treballava, que molt sovint tenia que sortir a visitar a uns quans clients radicats en algún poligon industrial, n o habia acabat encara la feina, i donat que ja era l´hora de dinar, entrava en algún restraurant dels que hi han a tots els poligons, on per pocs centims, es pot menjar, be, sencill, i casolà. Als pocs moment de ser-hi, entrava un colla de treballadors i es sentaven a dinar fent la xirinola habitual entre gent jove sobretot quan tenen un bon plat a la taula, acabat de dinar, un demanava un café l´altre un "carajillo"i un tercer fins i tot una copa de conyac, quan els veia sortir un cop acabat el dinar, mel´s mirava i pensava entre mi, aquesta gent ara s´ha de posdar a treballar?, els qu tenen feina administrativa a la poca estona es sentiran ben adormits i els que tenen feina de taller, si els cau el martell a terra, la feina será per poder-se ajupir.

Resumint, no calen ni carmanyoles, ni restaurants, el que cal es estar mes estona a casa amb la parella i els fills, i per dinar, els dos entrepans ia esperar el sopar.

Al voltant de les sis de la tarde, els pares surten de treballar, passen a recollir als nens i tots junts cap a casa a sopar, perqué al voltant de les set, la gana ja comença a donar senyals de vida, un cop havent sopat, una estona de televisió, aprofitant per comentar tot lo que ha donat de si la jornada, tant l´escolar com la del treball, fins que arriba el moment en el que els nens fan un petó als pares i s´en van a dormir, a partir d´aquest moment i donat que encara no es massa tard, el matrimoni te una bona estona per parlar en la intimitat i reforçar la seva relació de parella.

Josep Mª Carbonell i Vilaró