TERTULIES I DEBATS

 la setmana passada vareig tenir ocasió de llegir un parell d´articles, que penso mereixen ser comentats, només per el fet de que reflexen quelcom que esta passant a diari, en un moment en el que caldria posar una mica d´ordre dins del cap de la majoria de nosaltres donat que ja es comença a trovar una mica enterbolit.

En primer lloc el Sr. Francesc de Carreras, Catedratic de Dret Constitucional, dins del seu article setmanal, diu que s´hauria de procurar, que totes les persones, que participen en alguna tertulia o debat televisius, fossin bons coneixedors del tema que es objecte de debat o simplement de conversa, ja que en cas contrari, les seves manifestacions poden donar lloc a aumentar la confusió i desorientació de la majoria de gent que els escolta. Acaba dient que lo que encara es mes preocupant, es que aquestes persones que parlen d´un tema del que no son estudiosos, no es limiten a parlar, sino que fins i tot aixequen la veu, potser perque pensen que donant força i convicció a les seves paraules, això pot dissimular el seu desconeixement del tema que es objecte de debat.

Jo diria que el Sr. De Carreras, es mostra en excés, estricte i sever en quan al desenvolupament d´aquestes tertùlies a les que fem referència, tpthom te el seu dret a parlar devant d´una audiència, a fi i efecte de fer arribar la seva opinió en quan a tot lo que pot tenir relació amb els esdeveniments que tenen lloc dins de la nostre societat en un moment donat. Tot el que s´ha de fer es donar una bona imatge, i fer arribar simplement això,una opinió,no cal voler donar lliçons de res a dingú, ni tampoc voler demostrar mitjançant la força i convicció de les teves pàraules, que estas en poder de la veritat, això es una cosa que com suiposo pensa el Sr. De Carreras, només la poden fer els que tenen prous coneixements per fer-ho.

Pocs dies després el Sr. Onega, periodista de referència, presentava un article, en el que feia referència, al recent rescat. o a la linea de credit com volguin dir-ho i també de las incidència que això pot tenir en el montant de deuta pública de l´Estat, etc. I acababa mig demanant disculpes, perque a lo llarg del seu article podria ser que hagués escrit un grapat de ximpleries, però tamb e preguntant-se ¿ perqué jo no en  puc dir de ximpleries, si tothom les diu, si fins i tot economistes de prestigi i professionals guardonats amb el Premi Nobel les han dites?

Compte Sr. Onega, dificilment un economista prestigiós o un Premi Nobel, que signen un article, o un llibre. o dona una conferència diuen ximpleries, el que potser ha passat i si mes no jo ho veig així, es que hi ha hagut peer part d´aquests professionals, un exces de diagnostics, i a mes a mes poc coordinats, potser a tot el col.lectiu d´economistes lo que els ha mancat, es una unitat de criteris a l´hora d´evaluar la situació present i de recomenar el tractament que s´hauria d´emprar.

Dins de totes les especialitats, medicina, arquitectura, enginyeria, al devant d´una situació d´emergència, es convoquen consultes de uns quans professionals, a fi de que amb tota l´informació a sobre la taula i amb tota l´història del procés al seu abast, poguin transmetre i fer arribar, un criteri conjunt de tot el que s´hauria de fer.

Es evident i sento molt dir-ho, perque en gheneral no s´ho mereixen, però recollint l´opinió de la gent del carrer, l´imatge del economista després de la present crisi, haura quedat una mica malmesa.

El Sr. Onega acabs el seu article dient, que de tota aquesta confusió i desorientació creades, els que pagan la festa son els de sempre, els que quan aqueta festa s´acaba, els hi toca retirar les copes. En català per dir lo que vol dir el Sr. Onega, tenim una expressió mes grollera, potser perque el català es en general mes groller que el castellá, les llengues a lo llarg de la seva vida, van adquirint paraules i expressions, que no fan mes que reflexar l´estat d´anim de la gent que els parla, i els catalans ja fa molts anys que quan ens llevem de bon matí, ja ho fem una mica emprenyats.

Espero que les meves paraules no hagin molestat a dingú, si ho he fet, demano disculpes per endevant, no es mai la meva intenció, ni quan escric ni quan parlo, faltar el respecte a dingú, potser lo que a mi em passa en aquests moments, i em sembla que no només a mi, es que amb tot plegat de lo que ens esta passant, ja començem a estar, i repeteixo, una mica emprenyats.

Josep Mª Carbonell i Vilaró