COMENÇA UN LLARG VIATGE

Sempre que el Sr. Rajoi ha sortit a parlar del nou projecte de finançament per Catalunya, la contesta ha estat, que ell sabrá escoltar, també de sempre he pensat, que es molt important saber escoltar, tant important com saber parlar, el que falta saber, això mai no ho ha dit, es el que li agradaria escoltar.

Lo primer que escoltará encara que sigui de lluny, son els grinyols que es produiran aquí a Catalunya, en el transcurs de l´intens debat que es durá a terme, i del que segons com vagin les coses, el nou projecte ya podria quedar una mica esbatussat. Després i ja mes d´aprop, un cop arribat el projecte a Madrid, li podria arribar la remor que podria ocasionar el primer "cepillado" i que podria concloure en alló tan habitual, que "tans en tenim com en teniem". El fracás a dingú li agrada, i podria passar que tornant a Catalunya i altre vegada una mica mes de lluny, el President Rajoi tornés a escoltar els crits d´euforia, dels politics catalans al devant del que segons ells hauria estat el millor acord de finançament de l´història recent de Catalunya.Però cal tenir molt de compte, perqué els catalans aquesta història ja se la saben de memòria i aquesta vegada no si val a fer bromes.

La reforma de l´Estat de les autonomies, s´ha de fer, i s´ha de fer a fi i efecte de determinar, després de trenta anys, el grau d´autonomía que mereix cada comunitat, i quines son les competències que pot assumir i quines son les que s´han de retornar al Govern Central, com també ha de incloure, un nou sistema de finançament, no només pèr Catalunya,  ja que altres comunitat reclamen i potser mereixen un tracte similar al nostre. Per lo que respecta a Catalunya, tot i respectant un tracte equitatiu en el repartiment de les despeses de l´Estat, aixís com el manteniment d´un principi de solidaritat amb les altres comunitats, ha de ser condició innegociable, la recaptació de tots els impostos que pagan els catalans, a través d´una Agencia Tributària de nova implantació, per poder-los aixís redistribuir a través d´un pressupost, que garanteixi un bon nivell de benestar i un futur i sostenible creixement.
Tot el que no sigui això, n o cal parlar-ne mes, no cal esmerçar mes esforços i temps en el projecte i dedicar-los a treballar altres aspectes de l´Administració, ja arribará un altre moment mes adient per retomar les converses, la nostre posició ja haurá quedat constància de quina es..

Abans parlava del debat ja endegat entre les forces polítiques catalanes, el debat es llogic que hi sigui, però no per donar passos enrere, que un cop a Madrid ja procuraran que els hagim de donar. S´em fa dificil esmentar-ho, però ho haig de fer, la mala impresió que ha donat, el fet de que la sot-president del Govern català, questioni en public, els criteris i punts de vista, an unciats previament per el Pesident de la Generalitat, la bugada sd´ha de procurar rentar a casa, i si pot ser eixugarla sense tenir que penjar-la a l´estenedor.

Sortint a parlar de la sot-president, hi ha vegades que tot i escribint una cosa et porta cap a un altre, vull recordar aquells moments, en els que sense saber de manera clara el perqué, Convergència i l´Unió, varen decidir donar un pas endevant dins de la seva relació política, reforçant a través d´una Federació, els seus lligams politics, també en aquells moments, ells ja saben, els uns i els altres, que jo personalment, em vareig mostrar força esceptic en quan a la conveniència i raó de ser d´aquest projecte politic.Amb el pas del temps, i tot pensant, perque per treballar en política s´ha de ser una  mica pensador, v areig arribar a comprendre la raó de ser d´aquesta trascendent decisió, proper el final politic del President Pujol, convenia als dirigents de ambdues foirmacions politiques, deixar ben clar i definit, que seria en un proxim futur, el candidat a la Presidéncia de la Generalitat, qui seria el candidat a l´alcaldia de Barcelona i qui seria el responsable de la pòlítica de Madrid a nivell d´Estat, i per tant la persona, que en el seu moment es podria integrar com a Ministre dins del Govern Central.

De sempre ens hem mostrat reticents a integrar-nos en el Govern de l´Estat, es sobretot en aquest moment, una decisió dificil de prendre, però el Sr. Duran estric segur de que entendrá, que aquest pas l´ha de donar, que es el moment en el que Catalunya necessita donar-lo, i que ell es la persona,a qui,d´acord amb els acords fundacionals de la Federació li pertoca donar-lo.

Penso que si aconseguim fer-ho tot aixís, el President Rajoi ja haurá escoltat tot el que volia escoltar, i per altre banda i desde aquí a Catalunya, aquesta gran política que es la Joana Ortega, procurará ser mes curosa, a l´hora de questionar els criteris del President del Govern catalá, del seu President, del President de tots, del President Artur Mas.

Josep mª Carbonell i Vilaró