PARLEM DE FUTBOL'?

La setmana passada tot passejant per carrer em vareig trovar un conegut, un conegut d´aquells que només veus de quan en quan, haviem estudiat junts de joves, fins i tot haviem tingut alguna relació comercial, haviem militat en el mateix partit politic i un altre fet en comú es que tots dos som socis del Barça.

Després d´interesar-me per l´estat de la familia i d´ell mateix, li vareig dir, vols que parlem una estoneta? vols que anem a fer un café?, amb molt de gust em va contestar, però por favor no em parlis ni de la feina ni de la política per que em fa basarda només pensar-hi.

Doncs de que et sembla que podem parlar li vareig preguntar quan ja teniem el café a sobre la taula, home, si vols podem parlar de futbol, o fins i tot podem parlar de senyores, amb sembla li vareig dir que de les senyores ja no tenim edad ni de pensar-hi ni de parlar-ne, pensar-hi no ho se em va contestar, però parlar-ne no costa gaire, de totes maneras potser tens raó, val mes que parlem de futbol

El futbol darrerament ens ha donat moltes satisfaccions, però hem arribat a un punt en el que hi ha fets que a mi em començen a amoinar, per exemple l´horari dels partits, jo de molt jovenet estaba acostumat a anar al futbol amb els pares, mes endevant amb els pares i la novia, quan els pares ja no hi van poder anar per raons d´edad i de salut, hi varen començar a anar els meus fills, en definitiva tota la familia sempre haviem anat junts al futbol, teniem bona amistad amb els veins de la localitat, amb els que feiem petar una bona xerrada abans de començar el partit, anar al futbol no era només el fet de veure un partit, era una vella tradició familiar de la que sempre haviem disfrutat.

E$n l´actualitat tots els partits per regla general son tard i de nit, els meus fills a aquestes hores ja no hi poden anar, perque tenen canalla petita i es veuen obligats a quedar-se a casa, n osaltres a casa i tenim una iaia molt velleta i malalta que a hores avançades no es pot quedar sola, aixís es com em trovo cada partit tot sol a la localitat.

La directiva, potser perqué ells mateixos son conscients d´aquesta problemàtica, ens anima a tots els socis perque alliberem ,les nostres localitats, es posen a la venda i aixís altre public i pot assistir i donar caliu i suport amb una bona assistència. A resulktes d´aquesta situació et pot trovar com jo l´altre dia en el partit de champions amb el Chelsea, amb la situació pintoresca de tenir a un costat, un xicot de raça negra de dos metres d´alçada i tan gras que la feina va ser seva per poder acomodarse en el seient, al altre costat i tenia un japonés primet i petitó, tots dos amb la samarreta del Barça i jo al mig de tots dos, mes aviat recolsat al costat del japonés, composavem una imatge repeteixo, certament pintoresca.

Mentrestant jo pensant amb els anys d´infant, de jove, i de mes adult, perqué jko en aquesta localitat ra ja fa cinquanta i quatre anys que mi assento, em deia, com han canviat les coses, i com poden canviar, perque tota aquesta gent que compra localitats alliberades pels socis, no son res mes que passavolants, atrets pels exits esportius del Barça, però si arriba el dia en el que l´equip ja no guanya, deixaran de venir al camp i mentrestant els de sempre els de tradició consequència dels horaris estan ja perdent l´habit i l´afició d´anar al futbol.

El meu company de taula tota l´estona se la va passar afirmant amb el cap, tot el que jo deia, i al final va ser ell que va a sortir a parlar d´en Guardiola, ja no tenim Guardiola que et sembla que pot passar a partir d´aquest moment, la meva opinió li vareig dir es que el Pep es ben lliure de prendre les seves decisions profesionals, no faltaria mes, sobretot tractan-se d´una persona copm ell, que només mereix que reconeixement per la seva feina, però que vols que et digui, jo  m´havia fet l´ilusió de que amb el Pep Guardiola haviem trovat el nostre Alex Fergusson, un entrenadorper no tenir-hi que pensar mes. tant si es guantava com si es perdia, sempre amb la confiança de tota la massa social, sembla ser que no ha pogut ser que hi farem?
Ara ens arriba el Tito Vilanova, al meu entendre poden passar tres coses, que dintre de tres o quatre anys també ens digui que ja s´ha buidat, lo que obligará a buscar-ne un altre i esperar a tenir sort, podria passar que el Tito fos l´Alex Fergusson que jo em pernsava que ja havia trovat, o també pot passar, que només començar es perdin quatre o cinc partits seguits, i que resultat d´aixó tothom començi a analitzar qua ha passat amb en Guardiola i que s´ens torni a apareixer, aquell clima d´incertesa i de contestació, que jo fins ara estaba segur de que ja haviem pogut erradicar per sempre mes.

Amig meu, li vareig dir an el meu company de conversa, esperem que si mes no amb el futbol tinguem una mica de sort, perque de no ser aixís, potser si que la propera vegada que ens trovem, no tindrem alktre alternativa que parlar de senyores.

Josep Mª Carbonell i Vilaró