OPTIMISME BEN CONTROLAT

S´acosten les eleccions municipals, i cada dia quan agafes el diari de bon matí només tens temps a llegir quant malament estan les coses a Barcelona, la manca de seguretat, la venda ambulant, l´habitatge, l´inmigració, els pisos turistics, els carrils bici, etc. etc.els partits de l´oposició a l´actual govern municipal, tenen per lo que sembla o si mes no per lo que els sembla a ells, força material per poder dur a terme una campanya electoral amb molt de contingut.

Es dona la circumstància de que no fa pas gaire temps, aquest que esta escribint els hi deiadins d´un dels articles habituals, que ningú comptés amb mi per participar en aquestes properes municipals, i ho raonava dient que Barcelona es una de les coses que millor esta funcionant tant a Catalunya com fins i tot en el conjunt de l´Estat.

Soc nascut a Barcelona, i soc fill de pares també nascuts en aquesta ciutat on sempre hi he viscut, me l´estimo molt però no em fa patir gens ni mica, es evident que hem de resoldre els problemes que pateix el dia a dia de la ciutat, problemes que son els inherents a qualsevol altre gran ciutat, però tot ho resoldrem sense masses esforços, només cal observar la transformació que s´ha donat a la ciutat en els darrers vint i cinc anys, per comprendre de lo que som capaços els barcelonins, perdó, volia dir de lo que som capaços els catalans, perque Barcelona es la capital de Catalunya i con a tal es resultat del treball i esforç de tot Catalunya i de tots els catalans.

Son la ciutat escollida per molts europeus per venir a treballar-hi, uns diuen que es per el seu clima, altres fan elogis de l´acollida que els oferim, per la nostre oferta cultural,per la nostre situació geográfica i si parlem de la feina, per la nostre vocació emprenedora, que permet junt amb tot lo altre, contemplar un futur engrescador.

Sempre he sigut una persona optimista, positiva, d´aquelles que tots diem que sempre veuen el got mig ple, i potser es per això que on els altres només veuen conflictes al darrere d´ells, jo sempre he procurat trovar les solucions mes adients.

He reconeixer que aquest optimisme meu, també m´ha portat a lo llarg de la meva vida a rebre moltes garrotades, i quan les he rebut això si, sempre m´he aixecat, i ho he fet, sense queixarme sense demanar unes explicacions que per lo general no condueixen a res positiu.

El que cal fer es persecerar en els teus objectius fins a veure´ls assolits i poder aixís disfrutar de les ilusions que tens posades en les coses que estimes, i Barcelona que es desenganyi tothom, es una gran ilusió, fins i tot jo diria una esplendorosa realitat que l´ha portat a ser una de les ciutats mes admirades del mon.

 Si no els fa res, i posats a seguir donant proves del meu optimisme, perque no parlem una estoina de tot el conjunt de l´Estat espanyol, perque aquest es un camp en el que si m´hauria agradat jugar el partit del proper 28 d´Abril, un cop mes ningú ha pensat en mi, que hi farem, potser es senyal de que no convenia, com deia abans no cauré en el pesimisme, mentres em quedin forces seguiré fent les meves aportacions i posant el meu granet de sorra per contribuir aixís al benestar de tot el poble espanyol, lo que en definitiva també representa el benestar de tot el meu poble, el poble catalá.

Parlant d´Espanya també em mostraré optimista, i ho faré perque penso que en el present moment es licit ser-ho, recorden vint anys enrere quan governant el Sr. Aznar aquest acabava els seus discursos tot dient, !España va bien! i ho repetia !España va bien! estamos cumpliendo con nuestros objetivos.

Aparentment era aixís, l´Espanya semblava que anava be, per o els experts ja apuntaven que a sota de tot l´edifici es començaven a detectar unes corrents de fons, que portaven mals presagis, efectivament, les corrents de fons varen aflorar i ens va arribar el desastre, un desastre del que gracies a l´esforç i sacrificis de tot el poble espanyol ja ens en hem sortit.

Quina es la situació d´Espanya en l´actualitat? doncs ens trovem i em sembla que no es només resultat del meu optimisme amb el fet de que España !vuelve a ir bien! !vuelve a ir bien! i la diferencia es que aquesta vegada es veritat, em sortit de la crisi reforçats, i ben situats dins d´una plataforma de llançament que ens pot portat a volar molt amunt.

En uns moments en els que sembla que l´Economía no només a nivell europeu, sino fins i tot a nivell mundial s´está enrelentint, nosaltres aquí a Espanya  estem creixent dues vegades per sobre dels nostres veins europeus, estem creant ocupació, no tota la que necesitem, molt en mica en mica, però estem creant ocuipació, estem augmentant l´afiliació a la Seguretat Social, també molt en mica e mica, però es aixís, i aquestes son les dades que tenim a sobre de la taula, no estic fent volar coloms.

Com deia abans "España vuelve a ir bien" a pesar de que tenim a la espera tres coses essencials pendents de reformar: La Llegislació laboral, la Seguretat Social, i el Finançament autonomic, només son aquestes tres coses, tres c oses que evidentment son tres reptes, complicats, complexos que ens obligarán a dur a terme canvis novedosos i per tant controvertits, però lo important es que els tenim ben diagnosticats, i que sabem quin es el tractament es el que hem d´aplicar.

Un cop solucionats aquests tres aspectes de l´Economía espanyola que acabo d´esmentar, em veig en cor de dir-vos que Espanya es pot posar a la capcelera d´Europa.

Aquesta es l´Espanya que está al nostre abast, aquesta Espanya que si arriba aqui, hi haurá arribat gracies a l´esforç de tots els espanyols, però especialment amb la contribució, l´esforç, el traball, em definitiva a la riquesa generada per tots els catalans, perque nosaltres som el 25% del PIB espanyol, el 20% de totes les exportacions espanyoles, el 16% aproximadament de la població espanyola, perque som la comunitat mes visitada pels extrangers que entren a Espanya, amb tot això vull dir que "España es muy nuestra" i no ens convé marxar ni deixarla, "España es muy nuetra" i no la ob sequiarem a ningú de manera gratuita, lo que si farem, de fet ja ho estem fent, es compartirla amb els pobles germans de la resta d´Espanya.

He començat parlant de Barcelona, aquesta era la primera intenció, però m´he anat traslladant a Catalunya i a Espanya, no se si he tornat a pecar d´optimiste, jo diria que no es aixís, i si algú pensa lo contrari i esta en condicions de poder-ho fer, que faci quatre numeros, no li resultará gaire dificil.

Només hi ha un aspecte que condiciona tot lo dit, i que actua com a fré del meu optimisme, la situació dels nostres politics i activistes empresonats, esperem que això es pogui resoldre de manera satisfactoria, si es aixís, l´optimisme, no només el meu, el meu i el de molta gent, esclatará

Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639