¿I ARA QUE?

Dins del curs de la present setmana, tot i veient els programes que acostumo a veure, he escoltat un parell o tres de vagades aquesta pregunta ¿ I ARA QUE ?.

El primer cop va ser dins de la tertúlia habitual de les tardes "tot es mou", el tema de la conversa era l´inacabable judici que esta tinguen lloc a Madrid al devant del Tribunal Suprem a fi de dictar una sentència, que absolgui o declari culpables als politics i activistes catalans, dels delictes de rebelió, sedició,malversació y desobediència, em sembla que els he dit tots.

Escoltant als advocats, juristes, vull dir tots els coneixedors de la Jurisprudència sel´s nota que segueixen amb especial atenció el desenvolupament d´aquest judici, que pot representar segons m´ha semblat entendre un moment historic dins de la Justicia espanyola, peró també es comprensible que tots els que som aliens a tot aquest mon dels tribunals, Jutges, Fiscals i advocats ens estiguem avorrint molt i que tinguerm moltes ganes de que el Judici s´acabi com mes aviat millor.

El Judici evidentment un dia o altre s´acabará, i ens arribará una sentència que podrá ser d´absolució, de condemna suau, o d´una condemna greu i rigurosa, si em permeten que m´atreveixi a entrar en el terreny per mi desconegut de la Jurisprudencia, per lo m´he esta arribant, be escoltant o be llegint, sembla ser que el mes probable será la segona possibilitat que apuntavem, una condemna suau en alguns casos i en altres fins i tot l´absolució, Deu volgui que sigui aixís.

Arribats en aquest punt, ens tornarem a preguntar com deia aquell tertuliá del "tot es mou" ¿I ARA QUE? si em permet una predicció amic tertuliá, suposo que algú s´haurá de seure al voltant d´una taula, i no em resultaria fora de lloc, que algú tornés a parlar del referendum, i en consequència que algú altre es pregunti ¿un referendum altre vegada? per arribar an aquest punt feia falta montar tot l´enrenou que hem montat? com voluu que us ho digui, els espanyols som aixís.

I tot i això el país segueix funcionant, estem creixent el doble que els nostres veins europeus, molt en mica en mica però estem creant ocupació, anem augmentant també en mica en mica els afiliats a la Seguretat Social, i això es dona, perque encara es molta la gent que pensa en treballar, els empresaris, els obrers, els sanitaris, els docents, estan estirant molt fort del carro, i es per això que el país segueix anant endevant.

Mentrestant, tin guin per segur com deiem abans, que n´hi hauran uns quants que s´asseuran al voltant de la taula, i tinguin tambe la seguretat de que trobaran la manera de planificar un  referendum legal i acordat entre tots, per descomptt que jo ja tinc pensada la meva manera, res mes que una drecera, una bifurcació que permeti arribar a un objectiu acceptable per la majoria dels espanyols.

Aquesta nit, avui dimarts, torna a apareixer per TV3 la Laura Rossel amb el seu nou programa. per lo que avancen els anuncia que ens arriben, es tracta de parlar i debatre, al voltant de la igualtat de la dona respecte als homes, tot dins del mon de la formació, de l´esport, de l´empresa, de la familia, de la llar.

El tema es tant complexe i a la vegada tant interesant e important, que estic segur que aquesta nit serem molts els que estarem pendents del que es dia a TV3 una bona estona, i potser també perque el programa arriba en uns moments en els que tots estem notant que el paper de la dona dins de la nostre societat ja fa temps que comença a ser un altre, la dona ja fa temps que ens esta dient que ja no tot son paraules ni manifestacions, ens esta dient, que si veu en cor, que si veu en cor d´agafar el timó i de posarse al devant d´unes responsabilitats que fins ara sempre havien estat reservades per al colectiu masculí.

Al acabar l´anunci de la tele la Laura Rossel un cop exposats els temas a tractar en curs del programa, es pregunta i a la vegada ens pregunta, ¿I ARA QUE ?, No ho se Laura li juro que no ho se, no arribo a adivinar quin será el futur dels homes i les dones quan ja hagim assolit aquest punt d´igualtat que tots pensem que s´hauria de donar.

Hi ha vegades penso que potser ha estat tant dificil conseguir aquesta igualtat perque iguals del tot no ho som, o potser el que passa es que si be hauriem de conseguir la igualtat per segons quines coses, en altres potser convindria mantenir unes desigualtats que en facin sentir mes atarctius i compatibles els uns amb els altres, no ho se, el que es segur es que em miraré atenció el programa, segur que ens donará moltes respostes.

Josep m. Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639