Molts anys enrere, quan la família regentava el nostre establiment comercial a Barcelona,cada dia de bon matì, passava un repartidor que deixava un exemplar del diari que habitualment sempre llegíem i del que la meva avia, la mestressa, era subscriptora, una subscriptora de les mes antigues de la ciutat.
Amb el pas dels anys, la meva avia per llei de vida ens va deixar, posteriorment jo em vareig casar i em vaig instal·lar en un altre barri de Barcelona, a Sant Andreu, on ja i porto al voltant de quaranta i cinc anys, conseqüència de tots aquests canvis, m´he acostumat a comprar cada dia el diari al quiosc mes proper, amb el pas dels anys, d'ofertes per passar a ser subscriptor n´he rebudes moltes, però sempre els dic que m´estimo mes fer cada dia una passejada fins el quiosc.
Un cop i soc, agafo el meu diari, el pago, faig una ullada a les primeres planes dels altres diaris que tenen exposats i seguidament acostumo a conversar una estona amb el quiosquer, una estona parlem de futbol, o de política, o de temes urbanístics, en aquestes converses tot sovint s´hi afegeix algun conegut o veí del barri d´aquests que també son de conversa fàcil, al cap d´una estona de parlar, prenc seient en un dels bancs que hi ha dins de la zona ajardinada, al costat del quiosc, i faig un primer repàs al diari, només em miro les lletres grosses, després, a casa ja em queda temps per no deixar-me res per llegir.
El que he notat desde fa una temporada, es que llegint el diari no m´arriven les noves que jo voldria tenir, les que jo fa temps que estic esperant, en canvi només i llegeixo sempre el mateix, em toca llegir tot lo que no m´agrada, el Brexit, el Sr. Trump, els atemptats terroristes, el nostre referèndum que ja s'està fent força pesat pobret, a mi el que m´agradaria llegir es l´anunci de l´inici d´unes converses bilaterals entre Generalitat i Govern central, a fi de deixar mig concretat un pacte fiscal que s´acosti al que ja tenen els vascos, a fi de poder veure ben detallat un estudi de com queden les balances fiscals de totes les comunitats, un cop revisades les mancances que es donaven en els darrers estudis.
Seri important assabentar-nos de quines son les comunitats que després de quaranta anys poden seguir merèixer seguir sent autònomes, i quines son les que haurien de ser recentralizades, perquè per si soles no poden seguir el ritme de les altres, la solidaritat te que seguir sent-hi però en aquests casos en concret, conduïda i controlada desde el Govern central i desde la que hauria de ser Cambra territorial, "El Senat".
No se que esperen en endegar totes aquestes reformes, en comptes de pensar en mes eleccions, perquè no pensem en un pacte d´Estat, un segon pacte de la Moncloa, on partits polítics, agents socials, entitats veïnals, etc, trovin la fórmula que ncessita l´Espanya del segle XXI.
Jo personalment, no milito a cap partit polític, ni a cap sindicat, ni a cap entitat veïnal, però al peu dels meus articles, sempre hi deixo antat, el meu correu, i el meu telèfon, sempre ben disposat a col·laborar en qualsevol iniciativa on la meva presència pogui ser un ajut.
El passat cap de setmana em va arribar una mala nova, el quiosc on ara ja feia uns quants anys que hi comprava el diari, ha baixat la persiana i ha quedat fora d´activitat, no es la primera vegada que em trobo amb aquesta circumpstància, al meu barri ja no hi queden quioscos, en el curs dels anys,n´he vist plegar quatre o cinc que em queien aprop, hauré de caminar una mica mes cada dia, ho seguiré fent, es un hàbit això d´anar cada dia al quiosc, ho seguiré fen es clar mentres en quedi algun d'obert, perquè es que en pleguen molts.
¿Perque pleguen?, no es una feina que sigui excessivament pesada, molts dies a mig matí ja han esgotat la primera remesa de diaris i els hi porten una segona remesa, amb això vull dir que una bona xifra de vendes la deuen tenir, alguns complementen la seva feina amb la venda de llibres, de llaminadures per la canalla, revistes, tot tipus de souvenirs, no se ben be a que es deu, però la qüestió es que segueixen desapareixent quioscos, potser el que passa es que no els hi deixen prou marge de benefici, o potser es l´Ajuntament que els fa pagar una tassa excessivament alta.
Espero que entre tots, es pogui trovar una solució, a i m´agradaria mentres pogui fer-ho seguir anant cada dia a buscar el diari al meu quiosc, el que em quedi mes proper, no em fa res tenir que caminar una estona, fins i tot es bo per la salut.
Res mes, només esperar que arribin les bones noves, les que jo espero, les que ja haurien d'haver arribat.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario