COMENÇAR LA CASA PEL TERRAT

Es una expressió habitual i ben certa, amb totes les coses de la vida s´ha de seguir el degut ordre, perquè de nos ser aixís difícilment s´acaba lo que es comença.


Fa uns pocs dies, tot i fent una ullada al twitter, una senyora a la que no tinc el gust de conèixer, emprava aquesta expressió dirigint-se al Govern de la Generalitat, la senyora en qüestió, preguntava con s´atrevien a endegar la construcció i pòsta en marxa d´una Agencia tributaria catalana, amb la despesa de diners i de contractació de personal que això representava, sense haver-se encara proclamat l´Estat propi o la República catalana, digueu-li com vulgueu.


Tot i no coneixent a l´esmentada senyora, en aquest cas em vareig atrevir a fer-li arribar el meu punto de vista, encara no sabem si tindrem o no tindrem Estat propi, ja sabeu els que em seguiu, que jo sempre ho he vist mes que complicat, i que per altre banda sempre he pensat que en el moment present no ens convé fer front an aquest repte, arribat el cas molt probable de que aquest projecte d´Estat propi no prosperés, sempre queda la possibilitat d´arribar a un acord amb el Govern central, a fi de aconseguir un pacte fiscal que permeti a Catalunya recaptar tots els seus impostos, en aquest cas també sería imprescindible disposar d´una agencia tributaria pròpia.


En definitiva senyora, li deia, l´Agencia tributaria i la contractació del personal que faci falta per treballar-hi, independentment de lo de l´Estat propi sempre serà necesaria.


No està de mes parlar d´aquestes coses, sobretot després de les manifestacions del Jutge Santiago Vidal, que si be no han estat gaire procedents, una cosa es ben certa, si tot lo que ell ha dit tam,bé ho es de cert, es que si mes no el Govern català sap tot el que s´ha de fer i els passos que s´han de donar, per endegar sense entrebancs, la funcionalitat d´un Estat propi.


Insisteixo en el fet de que no crec que tot això arribi a term, com també crec que no ens convé seguir endavant amb tot aquest projecte, però tranquil·litza saber que no hem entrat dins d'allò que deia el Sr. Mas un terreny desconegut, sembla que el Govern sap el que s´ha de fer, sembla que te un full de ruta, això si que es un full de ruta, per lo que respecta a la meva persona, ni em molesta ni m´afecta el fet de que disposin de les meves dades fiscals, no tinc res que sigui inconfessable, torno a insistir que en la meva opinió tot aquest projecte no ens convé, però despres d´haver llegit les manifestacions del Jutge Vidal, jo diria que no farem allò que a mi em feia mes por, no farem el ridícul.


Per lo que respecta al Jutge Vidal, podria ser que tot lo que ha dit, no sigui res mes que allò que diuen els castellans, un "farol", podria ser, però si m´ho permeten un cop mes, sembla que sabem el que hem de fer i tinc que reconèixer que no m´ho pensava, jo, al igual que el Sr. Mas pensava que habiem entrat en un terreny desconegut.


Ara el que convindria, segons la meva manera de veure les coses, es que el Govern central també donés mostres de que sap el que s´ha de fer, i per favor no em surtin a parlar de les lleis, de la Constitució i del Tribunal Constitucional, estic fent referència a l´elaboració d´unes balances fiscals ben estudiades, esmenant tots els possibles errors que es donaven quan es varen presentar la darrera vegada.


Perque els experts comencin a treballar, es important saber quines son les comunitats realment autònomes e independents, diguen-ho com volguem, i quines son ls que encara depenen d´unes subvencions.


Voldria també, parlant de tot això, explicitar-me en el fet de que quan parlo de pacte fiscal o de concert econòmic, tot lo que proposo es vàlid per totes aquelles comunitats que es vegin en cor de poder treballar de manera realment autònoma sense refiar-se de cap mena de subvenció.


Els catalans no en volem ni en necessitem de privilegis, només volem, i aixís es com jo m´ho miro, saber si tot lo que es va acordar en el curs de la transició dels anys setanta segueix sent vàlid, si encara no s´ha fet tot lo que es va acordar, o si es que s´han  alterat els procediments.


Si el que passa es això ultim que acabo d´esmentar, cal tornar a començar, jo per la meva part, els puc assegurar que si un dia em tinc que seure en una taula per negociar tot el que estem dient, no srá per regatejar ni cent,ni cinc-cents milions d´Euros a cap altre comunitat, nomé m´hi asseuré perquè els catalans tot i sense Estat propi, tot i sense República catalana, es sentin d´una vegada autònoms e independents dins de l´Estat Espanyol.


Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639