HISENDA, SEMPRE A L´AGUAIT

Aquesta es una època de l´any, en la qual la majoria de persones estan pendents de la liquidació de la renta, es cosa normal que estiguin pendents de la seva liquidació de renta, uns perque es poden veure en l´obligació de rascar-se la butxaca, i altres pèrque es troven en aquell esperat moment, en el que poden  recuperar una part de lo que ja han anat pagant enm elñ curs de tot l´any.

Després hi ha un altre colectiu de persones con ara jo, las quals vivim amb una  minsa jubilació i que en consequéncia no hem de pagar ni hem de cobrar, encara que ens agradaria poder-ho fer, s´ha de comprendre que la vida et fa correr per diferents etapes, en las que t´has d´acostumar a viure, jo també he tingut èpoques en las que habia engreixat la caixa d´Hisenda, com també algún any al fer la declaració em tornaven alguna pessetona, cosa que sempre era benvinguda.

De toptes maneras si em permeten un consell, a través d´alguna experiència que he tingut, jo els recomenaria a tots,. tant els que han de pagar com els que han de cobrar, com també a tots aquells que no fan ni una cosa ni l´altre, que estiguin sempre a l´aguait respècte ala seva situació amb els amics d´Hisenda, a fi d´evitar amb la mesura que es pogui fer-ho, alguna sorpresa.

 Ja han passat vint anys, encara treballava tantes hores com podia i fins i tot mes de les que podia, encara feia una declaració d´Hisenda que em costava forces calerons, no es per dir-ho peròi la veritat es que les coses m´anaven força be, i pagava tot el quer tenia qie pàgar i amb  molt de gust.

En relació amb tot lo anterior, si m´ho permeten passaré a relatar el fet que m´ha portat a escriure el present article, v areig militar molts anys en un Partit politic dedicant-li totes les hores que podia sense que m´en fes perdre cap de la feina, la política no m´ha fet perdre mai un hora de feina, com tampoc m´ha fet arribar mai ni un duro, fins que un dia els companys del partit em varen anomenar regidor de l´Ajuntament del meu barri, apart de la feina propia d´un Regidor, un cop al mes assistiem al plenari on ens trovavem amb l´assistència de molt veins, per fer això la Casa Gran em transferia mensualment la quantitat  de deu mil pessetes, que si be no era res del altre mon, feien il.lusió, ja et senties un profesional de la política.

Temps després, ja no era Regidor, ni m´enrecordava d´aquella etapa de la meva vida, vareig rebre un requeriment d´Hisenda perque em presentés a les seves oficines, per veuire d´aclarir un tema que sembla ser tenia pendent, nbo se si mai si han trovat, però quan et troves amb això, al devant d´un requeriment d´Hisenda, ja n i vius ni dorms, si et troves algú pel carrer al que feia temps no veies, et mira i et diu, ¿que et passa? trovo que fas mala cara.

Em vareig personar a Hisenda, la senyoreta que em va atendre, va treure el meu expedient i em va dir, l´hem fet venir perque vosté va treballar durant uns anys per l´Ajuntament de Barcelona i no ho va declarar, això deu ser un error senyoreta, jo no he treballat mai a l´Ajuntament, jo sempre he treballat dins del mon de l´empresa privada, la senyoreta, molt tossuda, tot s´ha de dir, en aquest cas tenia el dret de ser-ho, va insistir, senyor, vosté va estar un parell d´anys cobrant deu mil pessetes de l´Ajuntament en periodes mensuals, i no ens consta que ho hagués declarat.

Llavors tot em va venir a la memòria, tenien raó, i els d´Hisenda no perdonen res, vareig tenir que fer una declaració complementària, i pagar amb els recarregs corresponents, a fi de regularitzar la meva actuació defraudatòria.

Però com els deia abans, em vareig jurar que una cosa aixís no em tornaria a passar, i ara ja fa temps que cada dos o tres anys demano a Hisenda, a través del meu gestor, un certificat que m´asseguri de que estic al corrent de les meves obligacions, ara fa just un any quan vareig rebre l´ultim certificat, on em diuen que estic completament al corrent, si mes no em diuen, que això es el que a ells els consta i que pèr tant no tenen res a reclamar.

Els recomano que facin cas  de la meva experiència, els permetrá viure mes tranquyils.

Josep mª Carbonell i Vilaró

jmcarbonellv@hotmail.com