RESPECTEM ELS HORARIS

Es de tot punt sorprenent la manca de respecte que tenim en aquest país nostre a l´hora d´establir els horaris de tot tipus d´activitat.
Ja fa molts anys que parlem de lo important que seria per la millora de la vida tant laboral com familiar, una racionalització dels horaris, però aquest es un tema, que dins d´una, espero que propera reforma laboral, es pogui abordar de manera ja definitiva.
També i en mes d´una ocasió, hem parlat dels horaris del futbol, i aquest es un aspecte que potser perque no es tant trascendent com el laboral o familiar, si que podem anar-lo parlant tot i corrent el risc de fer-nos pesats, al futbol cada cop hi assisteix mens gent, ahis doa de Reis el camp del Barça feia pena de veure.
Els partits de champions tots sabem a quin hora començen, de manera que els aficionats ja amb temps per endevant es poden organitzar les seves coses per anar al futbol, pero per lo que fa respecte a la lliga i la copa del Rei, el desgavell es total.
No fa gaire ens queixavem pel fet de que anar al futbol a les deu de la nit es feia massa tard, i a les nou també, , s´ha de reconeixer que ens varen escoltar, fins al punt de que ara hi ha molts partits que comencen a les quatre de la tarde, i això al meu entendre es massa aviat, has d´anar al futbol amb el dinar a la boca, i aiuxò si hax tingut temps de dinar.
Abans he dit que s´havien escoltat les queixes, no se del cert si es això, o si es tracta de respectar un cop mes els interesos de les televisions, amb la finalitat de que els partits que es juguen aquí, els poguin veure els japonesos i els xinesos a una hora que els convingui.
Potser que ja ha arrivat l´hora de que pensant en el futur del futbol, posem per devant les conveniències dels aficionats, en les televsions també hi podem pensar, però buscant un punt d´equilibri que respecti una mica les tres vesants, la gent que va al futbol, la gent que no hi pot anar i es queda a casa al devant de la televisió, i després lo mes important "el futbol".
De totes maneres poden estar ben segurs, de que avui no m´he assegut a escriure aquest article, ni pels horaris comercials, ni pels horaris industrials, ni pels horaris dels col.legis, ni per l´incidència que tot això pot representar per la vida de les families, ni per descomptat per parlar un cop mes dels horaris del futbol, m´he assegut a escriure perque aquest any la víspera del Nadal, jo i la meva familia ens en varem trovar amb una de molt grossa, faig punt i apart i começo, posin forçá atenció.
A casa i de molts anys enrere, quan teniem els fills encara jovenets, sem pre haviem tingut la costum d´assistir a la Missa del gall, que es celebrava a le nostre parroquia a les dotze de la nit, ben sopat anavem a l´Esglesia, que sempre estava plena de gom a gom, i acabada la Missa, el Sr. Rector preparava un pètit refrigeri, on tenies ocasió de petar una mica la xerrada amb veis i coneguts del barri, tot resultava molt acoillidor.
Fa uns quans anys, ignoro la raó, potser algú ho va demanar, resulta que a les vuit del capvespre es celebra la missa que en diuen del "pollet"i a les dotze segueixen fent la Missa del gall, amb lo que l´Esglesia no s´omple ni a les vuit ni a les dotze, ja no et troves amb els coneguts amb els que solies petar la xerrada, a casa s donaven opinions per tot, uns volien anar a la Missa del "pollet" i els altres a la del gall, amb tot plegat sen´s va espatllar una tradició de sempre i molt familiar.
Desde fa uns deu anys enrere, la meva filla petita es va casar al barri de Sarriá, va voler recuperar l´antiga tradició i ens convida a tots a sopar a casa seva, i després de sopar anem a la missa del gall que es celebra al monestir dels Pares Caputxins de Sarriá, on es celebra una Missa molt maca, mot acollidora, amb una gran assistencia, fins al punt de que per trovar lloc has de procurar arribar una bona estona abans de l´inici de la Missa.
Aquest any varem arribar treinta minuts abans de començar, i la gran sorpresa va ser que la Missa ya era començada, ens varem quedar estorats sense saber el que habia passat, quan sen´s va acostar un frare de la comunitat i fent un posat i una cara que deixava entreveure que ell tampoc es sentia massaatisfetr amb la situació, ens va dir que aquest any la missa del Gall en comptes de començár a les dotze com sempre, l´havien iniciat a les onze de la nit, no sabiem que fer, ens varem quedar per atendre la resta de la Missa, per altre banda pensant, que l´Esglesia  es fins a cert punt normal que també caigui en el gran pecat d´aquest país nostre, el desconcert, la manca de seriositat, diguem-ho com volgueu, dels nostres horaris, es imposible que un país funcioni be d´aquesta manera.
L´estona que varem estar dins de l´Esglesia, la vaig aprofitar per demanar-li a Deu Nostre Senyor, que ben aviat ens anomenis un Govern, que posi punt i final a lo caotic d´aquesta situació.

Josep Mª Carbonell i Vilaró