PER L´ARTICLE SEIXANTA NOU

A Convergència, varem viure molts anys, parlo de la època en la que jo hi era, en el curs dels quals, no teniem  mai gaires sobresalts, el President Pujol sempre guanyava les eleccions a la presidencia de la Generalitat, a l´Ajuntament de Barcelona tampoc hi teniem cap problema, perque ja saviem que sempre les perdiem, i el que feia la feina, el Secretari General era en Miquel Roca, que portava personalment tots els tractes que es feien amb el Govern de Madrid.

D´aquesta manera anavem força be, fixeu-se que no dic del tot be, només força be, però jo diria que tots forá contents, fins que en Miquel Roca, després de molts anys de ser-hi, deixa la Secretaria General del Partit.

En la meva opinió, a Convergència podriem parlar d´un abans i un després d´en Miquel Roca. en el desenvolupament de qualsevol responsabilitat, quan el profesional en questió ha estat al devnat d´un carreg durant molts anys, i a sobre es tracta d´una persona de prestigi reconegut, lo llogic es obrir un periode de reflexió, perqué la militància en aquest cas, pogui contemplar diferents opcions polìtiques, escoltar els plantejaments dels posibles candidats i al final escollir democraticament el nou responsable del carreg en questió.

No se si el clima de relacions ja no era prou bo, la questió es que es va voler donar l´impresió de que si en Roca plegava a l´endemá ja n´hi podia haver un altre, i aixís enc om ens arriba el nou Secretari General, en Pere Esteve, que en pau descansi, evidentment i tal com varen anar després les coses, sembla que ens varem precipitar, perque en Pere Esteve poc temps després deixa la Secretaria General per anar de Diputat al Parlament europeu.

No se si avui en dia encara ho fan, però en aquella època quan arribava el bon temps, la Federació de Barcelona organitzava la Festa de Primavera que sempre acabava amb un bon dinar, aquell any el dinar es va celebrar en un d´aquells palaus que hi ha al costat de les fonts de Monjuich, jo, com de costum hi vareig participar, vull dir que no m´ho han explicat, hi era, assegut a la taula, després de dinar i prenent el cafe, en Pere Esteve es va adressar a tots nosaltres, per acomiadar-se personalment, ja sabeu va dir, que deixo la Secretaria General, aniré de candidat al Parlament europeu, i el meu succesor aquí com  a Secretari General, será l´Artur Mas, repeteixo, l´Artur Mas, perque en cas de que no fos l´Artur Mas, llavors jo no deixaria la Secretaria General, i aixís d´aquesta manera es cop varem tenir un altre cop Secretari General, l´Artur Mas.

En moltes ocasions, quan un profesional es veu en la circumstància de tenir qie deixar el seu carreg, pot caure en la temptació de voler anomenar ell personalment el seu succesor, i fins i tot de buscar-ne un que es mostri procliu a permetre que el seu antecesor li vagi estirant els fils. Jo diria, i només es una opinió que aquesta va ser l´intenció d´en Pere Esteve en aquell moment, per potser no contava en el fet de que l´Artur Mas no es d´aquelles persones que permet que dingí li estiri els fils, i així les coses varen arribar a un punt en el que en Pere Esteve va deixar el seu Partit de sempre per ingresar a l´Esquerra Republicana.

Si seguim recordant una mica l´historia, tot ens porta al moment en el que desde Convergència s´impulsa l´acord de crear amb els companys de l´Unió Democràtica una Federació, jo personalment i suposo que molts ho recordaran, vareig expressar el meu parer, en el sentit de que no acabava d´entendre la raó de ser i la necesitat d´aquesta Federació, als pocs dies ho vareig entendre, la creació de la nova Federació deixava ben establert d´una manera clara i diàfana, qui seria el candidat a la Presidencia de la Generalitat, el Sr. Artur Mas, qui seria el candidat a l´Alcaldia de Barcelona, el Sr. Trias, i qui seria el responsable de la polìtica de Madrid, el Sr. Duran, i aixís d´aquesta manera ja varem deixar montada la Convergència i Unió del futur, i fins i tot suposo que alguns varen pensar, que sigui per molts anys.

En moment que a tots ens ocupa, cal dir que ben ocupats, ens ha arrivat la noticia de que el nou President de la Generalitat será en Carles Puigdemont, a mi francament m´hagués agradat mes com deia abans poder contemplar altres oipcions, però en aquest cas comprenc que es donaven moltes urgències, i jo diria que el President Mas ha sabut trovar la persona mes adient, en Puigdemont será un bon President, fins al punt de que hi posaria la ma al foc, ara dit això em sembla que no será una d´aquelles persones que permet que dingú li estiri els fils, els fils estica casi segur que només sel´s voldrá estirar ell mateix.

Vareig llegir, que una de les condicions que va posar, es la de que aquest anomenament, fos una solució provisional, no definitiva, fins arribar als divuit mesos que es donen de plaç per deixar endegat el procés Constituient, suposo que vol dir, que despres d´aquests divuit mesos, será un bon moment per fer una mioca de balanç decom estan funcionant les coses, a mi m´ç agradaria que seguís governant i que deixés una bona emprenta personal, perque a Catalunya deixant apart el procés independentista, n´hi ha moltes de coses per fer, totes importants i trascendents, clar que això ho diu un que no es n´hi ha estat mai independentista.

Sr. Puigdemont, benvingut i molta sort

SR. Mas, a reveure

Josep mª Carbonell i Vilaró