RECOPILANT LO JA ESCRIT

Mirant enrere, ja deuen ser set o vuit anys els que fa desde que vareig escriure el meu primer article en aquest blog, dels meus articles, aixís com de tot el contingut del blog en general, en parlo i faig algún comentari amb gent molt propera a mi, amb dingú mes, perque tot i que ho he demanat, fins al moment no ho he pogut fer a través de cap mitjá d´informació.
Tornant al dia d´avui, penso que hi ha articles que varen ser escrits uns quans anys enrere i que avui en dia convé tenir-los ben presents, perque son mes vigents de fet ara que quan varen ser escrits.

Han transcurregut prop de treinta anys desde qyue en  reunions internes de Convergència, ambn presencia del Sr. Pûjol, del Sr. Roca i fins i tot del mateix Artur Mas, jo insistia en el fet de que si be l´Estat de les Autonomies habia nascut perque dues Comunitats, Euskadi i Catalunya aixís ho demanaven, en el supost de que no ho hagués demanat ningú, també s´hagués hagut d´endagá, Espanya en aquells moments era una Empresa moderna, de recent constitució, i com totes les Empreses modernes i de considerables dimensions, calia desglosar els diferents sectors productius en aquest cas ñes comunitats, a fi de saber on es generaven els guanys, on es generaven perdues, on hi havia mes necesitat de futures inversions i consequentment on mereixia la pena endeutar-se, aquest camí es va empendre, però ara després de treinta i cinc anys, potser convé refer-lo, perque em dona l´impresió de que tots els Governs Centrals que hem tingut, fossin del signe que fossin, d´Administració d´Empreses no hi entenen gaire, i aixís Espanya s´ha convertit en una Empresa, que per lo que fa respecte al tema territorial, sembla deixada de la ma de deu.

Després del dia 9 de Novembre, suposo que el Govern Central i el nostre s´asseurán i començartan a parlar de finançament, que en definitiva es lo que ens convé a tots, un cop asseguts a la taula, els negociadors i recordant una altre article meu de ja fa uns quans anys, sortirà el tema d´aquelles comunitats que ells diuen "mas favorecidas"i él d´aquelles altres segons ells menys afavorides i que per tant necesiten deixar ben establert el tema de la solidaritat.

Era un altre article en el que jo deia, que en el curs dels quaranta anys del General Franco, Espanya havia fet elo seu camí tota sola, habia quedat per tant en mans de l´iniciativa privada, i pere tant les Comunitats on l´iniciativa privada havia estirat del carro amb força i en la bona direcció, es trovaven en millors condicions que aquelles altres, on dins de l´iniciativa privada havia mancat una mica d´empenta. En consequència, a la mort del dictador, ens trovem un país amb moltes desigualtats, a les que convé donar un punt d´equilibri a fi de mantenir la cohesió de tot l´Estat.

Es evident que s´han donat unes transferències de capital d´unes comunitats a unes altres que mes ho necesitaven, per favor no parlem mes d´expolis ni de rtobatoris, simplement es tractava de mantenir la cohesió, assegurant aixís, una semblant qualitat de vida entre totes les Comunitats. Han passat treinta i cinc anys i ja es moment de revisar la situació, a fi de saber quines son les comunitats que han tret profit d´ñ aquest nou ordenament, m´atyreveixo a dir que son la majoria las que han estat ben governades, i quines son les que després dels ajuts rebuts, si be s´han  pogut rentar una mica la cara, no tenen resolts els seus objectius fonamentals.

Aquí a Catalunya, hi ha un porcentatge de població, que com a consequència de la política separatista del Govern Central, desitgen ser independents, recordant un altre article meu d´uns pocs anys enrere, els recordaria, que la persona, la familia, l´Empresa realment independents, son aquelles que amb la riquesa generada per ells mateixos, no han de mantenir a dingú, ni han de dependre tampoc de dingú, l´independència la dona el fet de poder anar pel carrer amb la butxaca ben plena, i no el fet per romantic que sigui de veure penjada la Senyera al cap de munt de la Comunitat Europea a Brusel.les o de les Nacions Unides a New York.

Això que escriuré ara es la primera vegada que ho faig, soc persona de setanta anys, a lo llarg de la meva vida m´he trovat en la necessitat de prendre decisions arriscades, sempre les he preses, no soc dels que fujo, i tot i procurant fer be les coses, he rebut moltes garrotades. Al enfilar l´ultim tram de la meva vida, no voldria per res del mon, tenir que contemplar una Catalunya amb els ulls i els llavis ben inflats, aquesta guerra, si es pot dir aixís, l´hem d´acabar sense donar ni rebre cap bofetada, hem de posar a sobre la taula, negre sobre blanc, els estats de comptes de totes les Comunitats, que no tornia passar lo que deiem l´altre dia, quan ens varem donar compte de que a Madrid recapten els seus impostos i els dels altres, aquest no es un fet que deixi entreveure res fraudulent, només es indicador, de que rtant el Govern Central, com el Ministeri d´Hisenda, com la majoria de comunitats, l´Estat de Les Autonomies se´l passen pel forro, i si es que ho prefereixen aixís, l´altre solució es deixar el sistema autonomic pels vascos i els catalans i la resta que tornin a les "cincuenta provincias, capital Madrid", ens estalviariem molts Parlaments autonomics, molts carregs i molts calés.

El dia 10 de Novembre ja es aquí, som-hi.

Josep Mª Carbonell i Vilaró