ON SON LES PAPALLONES ?

Quan som al poble de vacances, ben dinat i un cop feta la migdiada ja no parem a casa, cada dia sortim a fer una volteta, no es la nostre una comarca que presenti masses atractius paissagistics, potser es per això que hi troves molta tranquilitat, només cal que caminis un quart d´hora i ja et troves sol, no sens ni veus a dingú, cap mena de soroll, només tens una opció, gaudí de la natura, la seva flor i la seva fauna.

Fent això, només observant, et dones compte dela canvis que s´han donat sense haver-hi posat gaire atenció, i convindria fer-ho, perque aviat arribará un moment en el que trovarem a faltar coses que encara que només sigui per gaudir de la seva presencia. ajuden a viure.

Aquest estiu, un dia tot passwejant amb la meva senyora, em vareig parar com si estés sorprés, en realitat ho estava, al devant d´un fet en el que mai habia reparat i que de cop i volta em demanava resposta, jo personalment quan no trovo resposta que ajudi a resoldre una questió, o fins i tot com en aquest cas, si no estic segur de que la meva resposta sigui la bona, sempre pregunto, al meu costat i tenia la meva parella, i ella va ser la destinataria de la pregunta, ¿quans anys fa que no has vist una papallona?

Tampoc ho recordava, amb tot cas feia molts anys, varem arribar a la nostre conclusió, ja no hi ha ni papallones, i es en aquest moment quan troves a faltar quelcom que sempre habies tingut al teu abast, quan et comences a preguntar, ¿perque ha passat?, perque ja no podem disfrutar d´algo de lo que habiem disposat encara que només fos per recrear la nostre visió de la vida.

Recordo que sent un vailet, al col.legi ens feien estudiar els diferents tipus de papallones, i ens feien construir uns albums on col.leccionar, fixades amb agulles de cap papallonesde tota mena, totes eren molt maques, els pares fins i tot em varen comprar un caça-papallones a fi de facilitar la meva tasca, mtants anys que fa de tot això i fins aquest estiu fent la passajadeta diria que hi havia tornat a pensar, i es quan arribes en aquest punt, que et comences a fer preguntes, i totes només tenen una resposta, deixadesa, poca disposició a defensar tot el que tenim al costat, que si moltes vegades no te un excessiu valor material, pot tenir un valor romantic, nostalgic, pot evocar records de temps passats, cal conservar-ho tot, perque tot forma part de la nostre existència.

No voldria insistir massa, perque ja no es la primera vegada que parlo del mateix, pero aquesta es la realitat, si volem seguir endevant, conservant i fins i tot millorant el nostre estat del bienestar, només ens podem permetre pensar en lo important que es, tenir guarantida una bona educació pública, una bona sanitat, unes pensions dignes i una bona atenció a la gent dependent.

Ens hem d´acostumar a fugir dels aspectes superficials de la vida, ens hem d´acostumar a viure amb no gaires centims, perque els centims cada cop seran mes dificils de conseguir, oblidem-nos de tasses de creixement espectaculars, això ja s´acabat.

Resumint, tenim al devant un altre model de vida, que donará menys valor als diners, sense diners també es pot ser feliç, trovant satisfacció i gaudint de l´oferta que la vida ens dona en tot moment, natura, familia, amor, amistad, els que ja donem valor a tot això conservem-ho i els que encara no ho fan que es vagibn acostumant a fer-ho.

On deuen estar les papallones?

Josep Mª Carbonell i Vilaró