FUTBOL DE BARRI

Ara ja fará prop de quaranta i cinc anys que visc al barri de Sant Andreu de Barcelona, la meva arribada al barri va coincidir amb dos fets importants protagonitzats per l´Ajuntament de Barcelona, un de positiu i l´altre de negatiu, començaré pel negatiu, l´Ajuntament va decidir enderrocar la Rambla de Sant Andreu, convetint aixís el Passeig de Fabra i Puig en una via de circulació rápida, la protesta veinal va ser llarga, molts anys de lluita, fins que ja dins dels anys noranta, aquell gran Regidor President que va tenir Sant Andreu, l´anyorat Anbtoni Santiburcio que en pau descansi, va culminar la seva actuació municipal,posant novament en servei "La Rambla", el barri va tornar a ser el que sempre habia estat.

I ara el positiu, també al començament dels anys setanta, el Sant Andreu va pujar a la segona divisió, i l´Ajuntament del Sr. Porcioles, es va fer ressó d´aquell exit esportiu, i va construir un nou camp de futbol dins del barri, perque el club andreuenc pogués jugar en una instalació que fos adient amb la nova categria assolida dins del futbol espanyol.

El Sant Andreu segueiex jugant en aquesta mateixa instal.lació, on sempre hi han trovat cabuda un gran nombre d´aficionats andreuencs, que en aquells temps dsels que parlem, jugant a la segona divisió-A- omplien el camp tots els dies de partit.

Coincidint en aquella mateixa època, els equips inferiors del Barça, jugaven a les installacions de Can Fabra del Passeis de Fabra i Puig, fins i tot el segon equip del Barça, el Barça -B-, aquell equip de l´Olmo, el Paco Martinez, _El Rusqui, el Costa, el Mopré, etc. va conseguir com el sant Andreu pujar a la segona-A-, varen ser aquells uns anys, en els que els aficionats al futbol del barri, teniem tots els diumenges pel matí futbol de segona divisió dins de la categoria d´argent.

Amb el pas dels anys es va donar dos fets, el Sant Andreu despres de molt temps va tornar a la segona-b-i fins i tot uns anys a tercera, i a can Fabra, dic això perque es de bon nascuts mostrar agraiment a la gent que s´ho mereix, el Sr Nuñez president del Barça va donar facilitats i propiciar d´aquesta manera, que les instal.lacions de Can Fabra quedessin en propietat del C. N. Sant Andreu, convertint-se aixís en un gran centre esportiu del que avui en dia en gaudeix tot el nostre barri, els equips inferiors del Barça van començar a jugar en el mini-estadi e instalacions anexes, i a Sant Andreu els bons aficionats ens varem quedar, i ja son molt anys, anyorant aquells temps de molt bon futbol.

Molts pensarán, perque em poso ara a parlar del futbol de barri a Sant Andreu, al començar parlava del nou camp municipal del Sant Andreu, que ja no es tant nou, però segueis sent un camp força espaiós, no recordo exactament pero jo diria que podem parlar d´una cabuda de 20.000 persones aproximadamet, aixó si, sense massa comoditat, tothom dret, i fins i tot els de tribuna asseguts a sob re del ciment, quan ara hi assisteixo, perque encara ho faig tot sovint, l´esquena i els ronyons cada vegada gemeguen amb mes força, perque tot s´ha de dir un ja comença a posar-hi anys.

Ara fa uns pocs dies, passant amb el cotxe pels voltants del camp, de moment vareix pensar que era cosa d´un miratge, vaig parar, vaig aparcar on vaig poguer i vareig entrar al camp on estavan entrenant els jugadors del primer equip, un cop dins em vareig adonar de que no era cap miratge, han instal.lat butaques o seients, digueu-ne com volgueu, a tot el camp, tothom estará assegut, seients de plastic com els que tenim a can Barça, ni mes bons ni mes dolents, amb blocs de color vermell i altres de color groc, els colors del Sant Andreu, vaig tornar a agafar el cotxe i només arribar a casa vareig telefonar a uns quans coneguts, socis del Sant Andreu, la pregunta era obvia, "d´on han sortit els calés?, que no ho sabies, la ex parell del Dani Alves, que sembla ser es dedica al negoci del futbol, es la nova presidenta i principal accionista del club, i francament, la cosa ja comença a funcionar, perque dona guts i fins i tot sembla mentira poguer veure en el camp del Sant Andreu el futbol amb aquesta comoditat i per altre banda després del tres primers partits an contrincants que no eren dels facils, anem liders del grup.

Seria maco tornar a reviure aquells anys setanta i vuitanta del futbol andreuenc, perque la Sra. Alves, ho dic aixís perque no se com es diu, dona l´impresió que no ha fet aquest pas per quedar-se a la segona -B-, segur que s´ha marcat objectius mes ambiciosos, com el d´arribar a ser aquell somniat tercer equip barceloní a la primera divisió.

Sra.Alves, Dani, gracias por haber recalado en Barcelona, que sea por muchos años.

Josep mª Carbonell i Vilaró