FAVES A LA CATALANA

Es un plat tipic català, casolà, no massa onerós i francament per el meu gust molt apetitós, feia molts anys que no en menjava, desde que era un vailet, la meva mare en aquella època es passava moltes hores a la cuina, li agradava cuinar i tenia temps per poder-ho fer, de quan en quan ens obsequiava amb algún plat d´aquests que sense masses pretensions de bona cuina, agrada saborejar-los tot sovint.

He parlat de les faves a la catalana, com podria parlar del cap i pota, o dels peus de porc, o d´una bona escudella amb carn d´olla, però insisteixo en el fet de que tot això porta feina, i avui en dia a les nostres llars les coses han canviat i ens hem de preparar perque cada cop seran mes notoris els canvis als que haurem de fer front.

Els fills, gendres i jove, gracies a Deu treballen, en consequència els avis hem d´estar pendents dels nets, dels col.legis, dels dinars etc. etc., perque dinar al col.legi te un cost si vols que mengin be, i el transport escolar que resulta molt comode també te un cost, i avui en dia en una casa de classe mitjana, perque tot sigui dit ancara en quedem uns cuants, s´han de fer molts numeros per poder donar als infants una bona atenció, després, moltes families també es troven en la necessitat de cuidar d´algún avi d´edat avançada i potser fins i tot amb alguna malaltia greu, i això es una cosa que també porta molta feina i molta atenció, fins el punt de que no et queden masses anims per posar-te a cuinar un bacallà a la llauna per posar un exemple.

Les circumstàncies a casa meva sonb les que acabo de referenciar, jo personalment desde el moment en el que em vareig jubilar, he procurat, i amb molt de gust per cert,, col.laborar en les feines de la familia, i fent això, comprant en el mercat, estaba esperant que em despatxessin uns cigrons i unes llenties, quan vareig posar atenció en unes cassoles, dues en concret, una em faves a la catalana que encare fumajaven, eren recent fetes, i l´altre amb un cap i pota que feia despertar la gana, arrivant a casa li vareig dir a la meva dona, ens hem d´acostumar a comprar menjar d´aquest fet, tindrem menys feina, menjarem força de gust, i per pocs centims, dues racions de faves et costen un parell d´euros cada una, molt malament haurien d´anar les coses perque no hi poguessim arribar.

Pocs dies després també al mercat i fent cua enuna tocineria, em vareig trovar amb un conegut, amb el que fa molts anys que ens coneixem, perque els n ostres nois anaven junts al col.legi, feia molt temps que no tenia el gust de saludar-lo, que com esteu li vareig preguntar,be jo molt be em va dir, estic jubilat, i força be de salut, però darrerament em passat un disgust molt gros, la meva dona s´em va morir i encara tot just estic mirant de païr aquest mal trago, a casa jo sol, em vaig arreglant amb les feines de la casa, i per menjar m´he acostumat a comnprar menjar ja preparat o mig preparat, que pots trovar aquí al mercat a força bon preu, ara mateix he vingut a comprar unes croquetes i una safata de canelons, que en aquesta botiga els fant molt bons.

El comerciant, el venedor, cada vegada es mes conscient de que aquest es un mercat potencialment creixent, a les cases cada vegada hi haurá mes feina, la població envelleig, l´estat del benestar al que estavem avesats, ja no será el que era, cada cop mes dificultats per trovar llars d´infants pùbliques i les privades a uns preus prohibitius, el mateix passa amb les residències geriàtriques, l´esperança de vida segueix augmentant, i això vol dir, que cal posar mes atenció en els avis, grans i en molts casos malalts, preparem-nos, la vida esta canviant i ens hem de saber acostumar a viure diferent.

Un cop per setmana acostumo a fer la compra general de la llar, en un "super" d´aquests que hi han a tots els barris, i la majoria de vegades surto amb el carro ben ple, no fa masses dies, la persona que em va atendre, al verure´m tant carregat em deia, si vol li podem portar a domicil.li, fins i tot no cal que vingui personalment a fer la comanda, ens l´envia per correu, ens diu a quin compte vol que li carreguem l´import, i d´aquesta manera s´estalviará feina i viatges, de moment, li vareig contestar, ja m´ho puc anar fent com ara, si un dia em cal ja us ho diré, però entre mi vaig pensar, aquest xicot te raó, no passará gaire temps en que jo i molts com jo, haurem de pensar en aquestes solucions.

Personalment ha m´he anat acostumant a treballar amb l´ordenador, convindria que tots ho fessim, fins i tot els mes grans, perque desenganyem-nos, tots haurem d´acabar, tocant unes tecles que poc temps enrere, no ens pensavem que alguna vegada hauriem de saber tocar.

Amb tot això, hi hem d´anar pensant, perque un dia d´aquests, ens pot arribar un govern que es deicideixi d´una vegada a posar una mica d´ordre amb els horaris comercials e industrials, i arribat aquest moment, tot això encara será un repte mes important i novedós, que alterará tots els habits presents de consum.

Dels horaris, jo ja porto molts anys parlant-ne, per el moment dingú es velluga, haurem de tornar-ne a parlar, perque aquest es un element essencial, per el bon funcionament dels profesionals, de les families i de totes les relacions laborals en general.

Josep mª Carbonell i Vilaró