ELS MIRACLES ALEMANYS

En el curs dels anys seixanta, jo ja treballava, varen ser aquells uns anys dificils, per poder treballar i fins i tot per poder subsistir, feia falta fer autentics miracles, recordo perfectament, les condicions, en les que tallers i empreses en general, ens veiem obligats a treballar, carencia de maquinaria, de instalacions apropiades, e inclus de materia prima, i aixis amb tots aquests condicionants, encara es construia maquinaria i bens d´equip, tecnologicament mes que satisfactoris.

Poca anys abans, dins dels cinquanta, arribo a recordar com el m eu pare o el meu oncle, sortien amb una furgoneta direcció Madrid, allá compraven tota la ferralla que podien, donat que en aquells indrets sembla ser que no els era d´utilitat, si mes no amb la mateixa urgència que a Catalunya. Un cop a Barcelona, després de sortejar els controls duaners que operaven a l´entrada de la ciutat, aquella ferralla es fonia en el nostre taller i es transformava en perfil de ferro, apte per poder ser treballat, aquest va ser i aixís es va desenvolupar, el "miracle català", miracle del que no s´ha fet excessiu ressó.

El miracle que si estaba en boca de mig món, era el "miracle alemany", aquest si que sempre ha merescut un general reconeixement.

Acabada la segoa guerra mundial, els alemanys amb l´ajut dels EE. UU., vareniniciar la seva reconstrucció, va ser un gran esforç, jus es reconeixer-ho, però també es cert que varen comptar amb ajuts, un ajut amb el que aquí, nosaltres els catalans no varem poder comptar, aquest i explicat aixís per sobre va ser el nostre "miracle català".

Amb el curs dels anys, els alemanys, segueixen en opinió de molts, fent els seus miracles, certament pot semblar un miracle, el fet de que men tres tot Europa ha estat sumida en una profunda recessió, ells han pogut mantenir la seva economia sanejada, amb un bon marge de financçament, i amb tasses de creixement molt superiors a les del seu entorn.

L´origen d´aquest "miracle alemany" es va donar al començament dels an ys 2.000, governat el país per el socialista Schroeder, els alemanys van dur a terme una política de sanejament i d´ajustos presupuestaris, que els varen permetre afrontar la crisi posterior, en millors condicions que els seus socis europeus.

Es opinió generalitzada, que els alemanys varen fer en aquell moment uns grans sacrificis, els que era obligat fer, els altres paisos del seu entorn, no els varem seguir, quan les condicions eren les mes idonees per poder-ho fer, i ara en l´actualitat, ens veiem obligats a dur a terme una política d´ajustos i talls presupuestaris, que estan posant en perill el manteniment del nostre estat del benestar..

La gran pregunta que cau pel seu propi pes es, ¿perque les autoritats econòmiques europees en aquells moments, quan els alemnys varen iniciarla seva política d´ajustos, no varen conduir o fins i tot obligar a tots els altres paisos de l´Unió Europea, a dur a terme les mateixes mesures que els alemanys? en l´actualitat, cada dos per tres ns envien als senyors de negre per comprobar quina es la nostre situació, perque no ens estaven a sobre en aquells moments, quan hagués estat mes facil poder-ho fer.

Perdonin que insisteixi, però es que ja estic mes que tip dels miracles alemanys, com també del mal govern que hem sofert per part de les autoritats econòmiques europees.

Quan  els alemnys varen inciar la seva política d´ajustos, en uns moments de creixement generalitzat arreu del mon, en uns moments de bonança econòmica i optimisme potser fins i tot exagerats, resultava molt mes facil prendre mesures que podien resultar conflictives, que no en el moment en el que ens hem vist obligats a fer-ho nosaltres, amb una recessió generalitzada arreu del món i sobretot dins del nostre entorn,

Fent les coses en el moment en el que s´havien d´haver fet, a nosaltres també ens hagués estat mes facil fer miracles, ara, potser també ens en sortirem, i evidentment aquest si que será un gran "miracle" esperem que en aquesta ocasió ens sigui reconegut.

A tots ens agradaria que aquesta Unió Europea de la que formem part, ens oferís resultats satisfactoris, una vegada mes haig d´insistir en el fet de que al meu entendre, el balanç de l´actuació econòmica a Brusel.les es si mes no francament incert.

Josep mª Carbonell i Vilaró