DE PEUS A TERRA

La majoria de dies, tot just acabant de dinar, començen els programes informatius de la televisió, es aquell el moment en el que acostumo a prendre seient en el sofà just al devant de l´aparell de televisió, per seguir les darreres informacions, també en ocasions m´acostuma a passar que invait per la somnolència del dinar, acabo fent una dormideta.

No se quin dia era de la setmana passada, en el que seguint aquest ritual, s´em varen apareixer a la pantalla de la tele, uns operaris que estaban montant unes urnes de plastic, com les que normalment hi han als col.legis electorals els dies d´eleccions.

El presentador informava, que estractava dels preparatius per dur a terme la consulta, a la que sembla ser que será convocat el poble català en el curs del proper any 2.014, el presentador em sembla també recordar, que feia esment de la xifra presupuestada per les despeses de la consulta, amb carreg al presupost de la Generalitat, una xifra que no recordo exactament però que pujava al voltatnt dels 1.500 mil.lions d´euros, això si que ho tinc present.

Posats a seguir donant informació al respecte, s´anunciava que en aquesta ocasió, la població censada disposaria de dos dies per poder anar a votar, cosa que també es podria fer per correu electronic, disposant d´una setmana per fer-ho.

Arribat an aquest punt em vareig despertar, no tenia ben clar que havia passat en el curs d´aquells ultims deu minuts, havia estat tot plegat un somni?, havia estat escoltant el que deien per la tele? s´havia d´entendre que els de Madrid havien ja donat el seu vist i plau a la celebració de la consulta?. la meva senyora que havia estat tota l´estona asseguda a la butaca del meu costat, i que després de dinar no s´acostuma a dormir, em va fer un resum de tot el que s´havia informat, no havia estat un somni, tot havia sigut un fet real, el que no em va poder assegurar es que desde Madrid haguessin donat el seu vist i plau, això no ho recordava.

Posats a parlar de fets reals, pñerque no baixem al món de la realitat, les urnes de les anteriors eleccions ja no serveixen?, es varen llençar?, conve que en aquesta ocasió siguin mes grosses o mes petites? resumint, perque cal fer-ne de noves?. es urgent a un any vista per lo baix, tenir informada a la població, sobretot a la que esta passant moments dificils, de que ens gastarem 1.500 mil.lions d´euros per fer la consulta.

Perque en aquesta ocasió s´han de fer les coses diferent?, si la gent vol anar a votar, si es realment conscient de l´importància que te el fet de fer-ho, anirà al col.legi electoral i votará, tanmt si te un dia per fer-ho com si te tota la setmana, i la majoria es sentirán mes tranquils si dipositen personalment una papereta dins de l´urna, perque poden pensar que els aparells electronics en ocasions s´espatllen.

Seguint en el mon de la realitat, jo francament em veia vivint una jornada electoral com totes, amb els col.legis overts desde les vuit del matí fins a les vuit del capvespre, em veia fent cua al devant d´una mesa electoral, una mesa am el seu President i els dos Vocals tots ells designats per la Conselleria de l´interior, i també amb els interventors dels diferents partits a fi de guarantir la legalitat del procés.

Després, i això ja es una opció personal, em veia tractant de decidir quina papereta era la escollida, eren tres, les paperetes, una amb el "si al Estat propi", un altre amb "el si al status actual" i la tercera optant per uhna soberania fiscal, concert economic, hisenda propia, etc.

Prtocurem fer les coses be, segur que será aixís, però de totes maneres, voldria recordar un fet que va tenir lloc uns mesos enrere, entrevistat en un canal de televisió un Conseller de la Generalitat, aquest deia, "ja se sap que quan un Govern convoca una consulta, es amb l´intenció de guanyarla", jo això m´ho miro diferent Conseller, aquesta consulta de la que estem parlant, no es presenta ni per guanyar ni per perdre res, només es presenta perque el poble de català pogui expressar quina Catalunya vol, per ells i per els seus fills, a partir d´aquest moment.

Hi haurá molts debats, hi haurá també una campanya, tothom llogicament defenserá la seva opció, però sobretot, procurem que la fal.lera per guanyar, no ens porti a cometre excessius errors.

Josep mª Carbonell i Vilaró