TORNEM-HI

Al dia d´avui, ja tot esta entrant en aquell terreny que diriem de la normalitat, els espais habituals dins de la programació de les nostres televisions, els articulistes mes llegits, fent-nos arribar els seus comentaris, i en el mon de la política, tots pendents de la Diada i de la correspondència que mantenen el Sr. Rajoi i el Sr. Mas.

Aquesta mateixa setmana la Generalitat i el Ministeri del Foment varen signar un acord de inversió perque el transport ferroviari pogui donar servei al port de Barcelona, francament, vareig veure al Sr. Mas en bona disposició per llegir i per escoltar.

Voldria fer unes poques consideracions com a resum de lo que ha estat aquest estiu, si mes no com a portanveu de tota aquella gent que no surt massa de viatge, i que per tant en el curs del mes d´Agost segueix llegint el diari, veient la televisió i escoltant la radio, entre altres coses per descomptat, perque no tot s´acaba amb l´informació que et fan arribar els mitjans de comunicació. En primer lloc em pregunto a que deu respondre el mutis que ens ha fet l´oncle "baixamar", suposo que an aquest personatge li deu passar quelcom semblant a lo que em passa a mi mateix, que em arribat a un punt que ja no sabem que dir i potser que fins i tot ja ens fa una mica de por de parlar, estic segur que el proper estiu tornará a fer-ho i també que arribat aquell moment valdrá la pena tornar-lo a llegir.

Al arribar les vacances, molts articulistes habituals, es prenen uns dies de merescut repós, perqué llegir, escriure, i fins i tot pensar son activitats que tambe requereixen un esforç, i quan això es dona, apareixen en els diaris, suplències francament interesants, son moltes les ocasions en les que hem gaudit del treball televisiu de la Gloria Serra, bona profesional del periodisme, però de la que no habia mai tingut ocasió de llegir un article seu, aquest estiu he tingut l´oportunitat de fer-ho, i francament m´agradaria poder seguir-ho fent, el seu escriure resulta tan atractiu com  la seva perfecta dicció tant en català com en castellà.

Parlant d´articulistes ocasionals, em ve a la memòria, el cas d´una senyora, la Martina Klein, model profesional de gran prestigi en el mon de la moda i la publicitat, però que a la vegada temps enrere, escribia en el diari que jo acostumo a llegir, uns articles molt macos, que donaven gust de llegir, amb un llenguatge facil i entenedor, que feia arribar el contingut de l´article amb tota la seva profunditat, la Martina Klein apart d´haber arrivat a lo mes alt dins de la seva feina, i apart també de ser una dona d´una bellesa fora de lo comú, escribia molt be, se la trova a faltar.

L´altre tema de l´estiu que debem a l´admirat periodista Sergi Pamies, es el de l´escot femení, no se si acabar aquí aquest article, o embolicar-me amb lo del escot, em sembla que valdrá mes deixar-ho per un altre dia, perque ens allargariem molt, l´aspecte de la dona, l´aspecte de l´home, com ens mirem els uns amb els altres, i el que volen dir aquestes mirades, i quina reposta esperen, son questions que mereixen ser tractades amb profunditat i fins i tot amb molta seriositat.

De totes manera no hem puc estar de dir alguna cosa, perque tampoc cal donar tanta trascendència a un fet tan normal com aquest, que al meu entendre no hauria ni de donar lloc a parlar-ne.

Si les anades i tornades de la moda ho entenen aixís, la meva opinió es que a les dones que s´ho poden permetre, un bon escot, fins i tot encara que sigui una mica atrevit, les afavoreix, en el ben entés de que l´escot, es un aspecte mes dins dels atractius que ujna dona pot oferir, i es aquest conjunt d´atractius, el que fa que una dona sigui  mirada, l´escot de manera aillada i per si sol, accepto que pogui cridar l´atenció, però mai despertará l´admiració dels homes.

Mirar-se una dona, es un fet que s´ha donat sempre, i no cal donar-hi mes voltes, antigament les dones quan s´adonaven de que eren mirades, apartaven la mirada i fins i tot mostraven un cert rubor, avui en dia les coses com en tots els ordres de la vida han canviat, i quan una dona es sent observada, segons qui sigui l´admirador, la mirada la torna, i fins i tot l´aguanta, i a partir d´aquí, te que ser l´home si esta en condicions de poder-ho fer, el que te que donar un pas endevant.

Tot aixís de sencill, en les relacions entre un home i una dona, no hi ha res que hagi d´avergonyir, que provoqui rubor, ni cap sufocació, tot es confesable, això si, sempre que s´estigui en con dicions de fer front al repte, perque moltes vegades aquesta es la mare dels ous, saber fer front al repte, sense saltar per sobre de cap ratlle vermella.

Josep Mª Carbonell i ¨Vilaró