PENDENTS DE LA MODA

Pocs dies enrere, tot baixant per l´escala de bon matí, em vareig trovar amb una veina que sortia de l´ascensor, jo, l´ascensor donat que visc en un primer pis, només l´agafo en comptades ocasions, no m´agrada tenir que improvisar una conversa intrascendent, tot plegat per parlar del temps que fa o de la neteja de l´escala, soc una d´aquelles persones a les que només els hi agrada parlar, quan tenen alguna cosa que comunicar, i sempre en el  moment i situació propícies per fer-ho.

La veina amb la que vaig coincidir, després de saludar-la i de interesar-me per l´estat de la seva familia, ja que feia força temps que no els veia, li vareig obrir la porta i em vareig acomiadar sense mes comentaris, es una senyora de mitjana edat, que sempre acostuma a presentar un bon aspecte, ben vestida, ben pentinada, fins i tot ben maquillada, no se com dir-ho, una senyora d´aquelles que encara es fa mirar, de totes maneres en aquesta ocasió, després d´acomiadar-me, vareig pernsar, aquesta noia, perque tot sigui dit, a les senyores de cinquanta o seixanta anys jo encara les tracto de noies, li notes alguna cosa, no es trova de gust,potser es que ha tingut algún problema de salut, o potser el marit no li fa bondat, ves a saber, val mes no pensar-hi, perque de problemes tots tenim els nostres.

Al arribar a casa, al migdia, li vareig comentar a la meva dona, m´he trovat amb la veina del tercer, i la he notada diferent, com si no es trovés be, trovar-se be, si que es trova, em va contestar, el que li passa es que va tenir una lesió en el turmell i el metge li va aconsellar que no es posés sabates de taló alt, i això de sortir al carrer amb sabates planes segons amb va dir, nio la deixa trovar-se gens d´agust.

Tot lo dit, ens porta a tornar parlar de la moda, les sabates amb el taló alt, com mes alt millor, a la dona l´afavoreixen, sembla mentira, però de portar sabata plana o sabata amb un bon taló, l,´aspecte de la dona es un altre molt mes atractiu.

Sembla que caminar amb aquells talons tan alts ha de resultar dificil, però això com tot, es una cosa a la que només cal acostumar´s-hi, un altres aspecte que cal considerar, es que a les noies que son baixetes, uns bons talons els enxampla elventall de possibilitats a l´hora de trovar parella, perque encara avui en dia, hi ha molts homes i dones, que tot el que saben fer es prendre mides, deixant de banda altres aspectes de la persona obviament mes a considerar.

Les noies que ja son altes sense necesitat de talóns, tampoc els fa res seguir la corrent de la moda, es evident que en aquest cas, es tracta de dones d´aquelles, que quan surten pel carrer, tothom i posa atenció,sempre hi han hagut homes i avui en dia cada vegada mes, als que no els ha fet res, portar agafada de braçét a una dona que cridi força l´atenció, es ben cert alló que diuen, es millor tenir que desitjar, o alló altre, el que no les pot tenir es perque diu que son vedes.

Encara hi ha homes que tenet algún complexe per lo que fa referència a l´alçada de la seva parella, es coneixen casos de senyors certament importants, que es fan preparar sabates especials amb la sola ben gruixuda per poder arribar-hi be.

Jo personalment, acxonsellaria a la dona, que es vesteixi, que es calci, que es pentini i que es pinti, de manera que ella mateixa es trovi de gust i força atractiva, l´aspecte personal temabé compte i molt, a efectes de poder desenvolupar una vida profesional.

No es pensin que m´he oblidat de la política, un dia o altre tornarem a parlar de l´hisenda catalana, del deficit i del concert fiscals, no sigui cas que els que estan romiant quina ha de ser la pregunta, deixin de banda l´aspecte que preocupa al porcentatge mes important de catalans "els calés"

Una persona, una empresa, una familia, un  poble, se senten independents, quan amb la riquesa que generen amb el seu esforç, ni ha de mantenir a dingú ni li cal tampoc tenir que refiar-se de dingú, a tota aquesta gran majoria de gent que pensem aixís, nbo sen´s pot ometre, perque del contrari, els uns no aniran a votar i els altres votaran en blanc, iu a partir d´aquí pensar amb alló que deia en Tarradellas, nomnés hi ha una cosa que un politic no pot fer, "el ridicul".

Josep Mª Carbonell i Vilaró