Fent un repás dels darrers esdeveniments, arribarem a la conclusió de que en el curs del proper mes d´Agost, tindrem a considerar un grapat de temes, que podria ser ens ajudessin a escursar les vacances, en el sentit de que tindrem tantes coses en las que pensar, que sense donant´s-en compte ens trovarem dins d´un Septembre que pot resultar força xafogós.
No recordo ben be el dia que era, la questió es que va sortir per la tele, el Batlle de Barcelona en representació de C.I.U. asseverant que la seva Federació recolsaria una moció de censura al President Rajoi, sempre que els altres signants recolsessin el dret a celebrar la consulta soberanista que desde Catalunya es demana.
El Sr. Trias es un politic, que sempre ha acceptat els requeriments que desde el seu Partit li han arribat, i no només això, sino que a mes a mes sempre ho ha fet de manera eficient, lo que l´ha portat a la seva actual posició com Alcalde de Barcelona.
La política de Madrid es va acordar en el seu dia, que seria responsabilitat del Sr. Duran i Lleida, i aixís ha estat, l´endema de les manifestacións del Sr. Trias, el Sr. Duran deia, que C.I.,U. no signaria cap moció de censura i que lo que si faria es demanar al Sr. Rajoi, que dongués al congrés les degudes explicacions de tot lo que tenia relació en el cas Barcenas, no fei gaires dies que el mateix Sr. Duran li demanava al Sr. Rajoi que seduís al poble de Catalunya donant el seu vist i plau a la consulta. Aquesta ha estat sempre la manera de fer les coses desde C.I.U., i el que no acabo de comprendre es perque se li va demanar al Sr. Trias que digués el que va dir, i tampoc entenc perque ell va acceptar fer-ho aixís. En Xavier Trias ha arribat a un punt dins de la seva carrera política, en el que per la seva condició d´Alcalde de Barcelona, només ha de dir lo que ell vol dir i en el moment en el que li sembli que ho ha de dir.
El Sr. Rajoi per altre banda ha fet unes manifestacions, en las que diu que ell no te perque a sortir a donar resposta a qualsevol tema que li arribi de qualsevol malfector, sobretot com en aquest cas, en el que la persona en questió ja esta en mans de la justicia, segueis dient que la seva feina es, procurar mantenir, lo mes important, l´estabilitat política de la que en el present moment Espanya gaudeix.
Te tota la raó el Sr. Rajoi, només caldria que considerés un aspecte de la questió, l´estabilitat política no la perderá donant explicacions devant del Congrés, que tampoc pateixi per una possible moció de censura, no hi ha en aquest moment dins de la política espanyola, gaires forces polítiques amb les mans prou netes per poder-ho fer. La estabilitat política la pot perdre, i no es aquesta la primera vegada que ho dic, al carrer, això de sortir al carrer, la gent ja sap com s´ha de fer, tampoc es la primera vegada que recordo, que nomnéa al tombar la cantonada ja ens trovem el proper dia onze de Septrembre, preguem tots plegats a Deu Nostre Senyor, perque no es donin aldarulls que ens poguin portar a situacions irreversibles.
No vull acabar, sense dirigir-mea tots els comentaristes i analistes esportius, als que sel´s hi ha girat una mica de feina amb el cas Guardiola, en Pep Guardiola, cal que tothom ho tingui ben present, no es en aquest moment un home que es senti ofés, no esta enfadat ni resentit, el que realment succeeix es que esta molt nerviós, tinc la impresió de que ja comença a comprendre, que hagués hagut de deixar les coses tal com estaban, perrque la veritat es que estaban molt be, per ell, per l´entitat i per aquest soci que ja havia arribat al convenciment de que tenia el Barça que sempre habia estat somniant.
Afegit: vareig escriure aquest article el passat dia divui, encara no sabiem res de la recaiguda d´en Tito Vilanova, li faig arribar els meus desitjos d´una bona recuperació.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario