PER NO PENSAR-HI MES

En ocasions, jo fins i tot diria que frequentment, et troves al devant d´incidències, que per poder resoldre-les has de prendre les teves decisions, decisions que serán teves, i que llogicament no sempre son compartides per la gent que t´envolta, tothom te dret a veure les coses segons la seva manera de pensar, però això si, el que sempre s´ha de peocurar, es que un cop ja has donat el pas, no tenir que pensar-hi mes, de lo contrari, si cada dos anys has de tornar a actualitzar l´estat de les coses, el que estas fent, es alló que jo en dic, passar-se la vida "fent els gegants".

Era el divendres al migdia, qwuan a casa varem notar, que l´instal.lació del aire acondicionat recientment instal.lada, tenie fuites d´aigua, ocasionat a l´efecte, certs deterioraments en el mobiliari anexe, un servidor, que es Perit Industrial, ho esmento perque ja no en deuen quedar gaires, va mirar de localitzar l´averia, i aixís va ser, en una de les canonades s´havia originat una fuita d´aigua, que gota a gota anava deteriorant la fusta de l´armari.

Tenia tres opcions, la primera, la mes radical, telefonar a l´instal.lador i doinat que encara tinc la factura pendent de pagament, fer-li saber que ja podia venir a retirar els aparells instal.lats, la segona opció consistia en obturar la fuita de la canonada, amb alg´-un dels productes industrials que el mercat ofereix, cap d´aquestes dues solucions em varen plaure, la primera excesivament radical, no s´adiu amb la meva manera habitual de fer les coses. La segona, era una solució d´aquelles per sortir del pas, sense gaire feina i sense tenir que esmerçar molt de temps per fer-la, però que no oferia excesives garanties de que fos una solució definitiva.

L´opció que si em va semblar definitiva, era canviar tota la canonada, fent això segur que ja no hi tindria que pensar-hi mes, i això es el que va fer aquest Perit Induistrial que això escriu, convenia tenir-ho tot enllestit el mateix divendres, perque el dissabte de bon matí teniem previst sortir cap a Palafrugell a veure la cantada d´habaneres, em vareig procurar una bona escala per poder-me enfilar, vareig fer-ho amb molt de compte,perque en ocasions presionat per les urgències i les presses en fer una cosa, pots caure en el perill de prendre mal.

El divendres a darrere hora l´aire acondicionat ja funcionava sense presentar cap incidència, en les degudes condicions, i el dissabte de bon matí ja sortiem a la carretera per assistir a la cantada d´habaneres, que cada any, els primers dies de Juliol es celebra a la platge del Port Bo de Calella.

Em feia molta il.lusió assistir a la cantada d´habaneres, perque no hi havia anat mai, desde que estic jubilat i tinc temps, faig coses que abans quan treballava ni feia ni hi pensava, perque quan es treballa, obviament tents altres coses al cap, el que sempre he procurat, es, ni abans ni ara, perdre el temps "fent els gegants".Dic això perque darrerament, el comportament que noto dins d´alguns sectors de la política catalana, em porta a pensar, que hi ha gent excesivament aficionada a perdre el temps "fent els gegants"

Josep Mª Carbonell i Vilaró