UNIO EUROPEA

El dia tres de Juny de l´any 2.009, vareig publicar un article, que a hores d´ara encara es pot trovar en el meu blog, i que tenia per titol, "Vocacion Europea", en aquest article, recordava la meva intervenció en el Congrés de Convergència que va tenir lloc l´any 1.992.

El objectiu de la meva intervenció, era el d´esmenar l´apartat, on la ponència d´economia s´adheria a les condicions del tractat de Maastricht, entre altres aspectes la ponència esmentava, que els catalans de sempre haviem mostrat tenir vocació europea.

Jo en la meva esmena, també m´adheria a les disposicions del tractat, però no per raons que tinguessin res que veure, ni amb la vocació europea, ni amb cao altre tipus de sentiment, estaba d´acord am,b l´adhessió. simplement perqué a Catalunya li era d´interés, entrar dins de l´Unió Europea.

Aquest interés per entrar en l´Unió Europea, jo pensava i segueixo pensant, que tenia dos tipus de motivacions, una d´econòmica, un merecat de 300 mil.lions de persones, una important societat de consum amb un alt nivell tan social com cultural i economic. L´altre motivació tembé pensava i també segueixo pensant, que la cració de l´Unió Europea, podia representar, que els grans estats existents: Espanya, França, Alemanya, etc. quedessin diluits dins d´aquest nou ordenament socio-politic, que s´estaba gestant, cosa que a l´efecte podria representar, obrir una porta a les nacions sense Estat, que ja d´antig i dins d´Europa, reivindicaven els seus drets.

Ara, pàssats ja vint anys desde la data d´aquell Congrés, penso, que potser ja ha arribat el moment de fer el meu anàlisi, i poder aixís concretar, les avantatges que la nostre integració a Europa han representat per Catalunya.

En primer lloc i tan com era previst, un cop dins d´aquest gran mercat que es Europa, les oportunitats de feina i negoci, per les nostres empreses i els nostres professionals, han assolit un nivell certament important, lo que, junt amb l´ajut dels fons de cohesió, tot plegat ens ha permés, gaudir d´uns anys de benestar i prosperitat, poc abans inimaginables.

Tot ha estat positiu, mentrtes les circumstàncies també ho han estat, però les dificultats un dia o l´altre sempre arriben, i quan han arribat, això requeria que tots els estats membres, haguessin mostrat una bona disposició per perdre les seves cotes de sobirania nacional, al servei de l´Unió Europea, i això no ha estat aixís, lo que esta dificultant en gran manera, la sortia de la crisi que estem patint.Si no deixem de ser en la mesura que poguem, espanyols,. francesos, anglesos, alemanys, etc. dificilment podrem seguir endevant amb el projecte europeu, perque de dificultats ja se sap que sempre s´en presentaran.

Son molts els aspectes on l´Unió Europea hauria d´arribar, a fi i efecte de controlar i millorar el comportament dels Estats membres, jo em torno ha preguntar un cop mes, com s´ha permés que molts Estats hagin assolit unes xifres d´endeutament tan exigerades, lo que ha comportat uns nivells de despesa financera que condiciona el futur d´aqeusts Estats.

Un altre apartat que ens afecta, es per el moment la mancança de mecanismes que regulin i determinin, quins han de ser, els limits de transferència de capitals, dins de cada Estat mebre, a fi i efecte d´assegurar els nivells de cohesió necesaris, però sense que això pogui representar, l´ofeg economic d´una comunitat, com es ara el cas de Catalunya.

Per parlar dún tema d´actualitat, l´Unió Europea hauria de fer-se responsable i sortir al pas, de fets tan lamentables com el que darrerament s´ha presentat, quan els estudiants, han vist limitats els ajuts per seguir programes de cohessió i formació com els Erasmus, la pregunta arriba per si sola, volem construir una Europa cohesionada o no ens es de massa interés?.

Fins i tot, per si arriba la necessitat, Europa hauria d´estar preparada, per conduir i assessorar, juridicament i economicament, processos de secessió d´una comunitat, aquest es un afer que un dia o altre pot arribar, sigui a Catalunya, sigui a Escocia, a Flandes o al País Basc, i si arriba, Europa ha de ser l´arbitre que reguli aquest procés.

No se si estem segurs de lo que representa l´Unió Europea, amb totes les seves avantatges, que son moltes e importants, però també amb els deures que comporta ser un dels seus Estatrs membres

Jo personalment, tal i com estan les coses, encara no he assolit aquell grau de convenciment, que m´hauria de portar a seguir recolsant el projecte europeu.

De fet suposo que lo que a mi em passa, es que jo, de vocació europea no n´he tingut mai, per Europa i els europeus, no sento cap tipous de sentiment, Europa simplement "interesa", en el ben entés, que desde Brusel.les, es governi, i es governi pensant amb Europa i tot el seu conjunt, delo contrari ja estavem prou be abans d´arribar a Maastricht.

Josep Mª Carbonell i Vilaró