Pocs dies després de que el Sr. Rajoi formés el seu govern, recordo quie tot i parlant de la posible reforma laboral, un tema aquest, que en aquells moments semblava prioritari i que potser encara ho es, si tenim en compte la situació del mercat del treball, El Ministre Sr. De Guindos, feia unes declaracions, en les que apuntava que segons el seu punt de vista, el mercat laboral espanyol, necesitava només dues modalitats de contractació, totes dues de duració indefinida, però una a temps parcial, i l´altre a jornada completa.
Només llegir aquest comentari del Sr. De Guindos varegig pensar entre mi, ja es hora, ja es hora que dins del Govern, hi hagi una persona que vegi les coses amb un xic de claretat, però de sobte, apareix la Sra. Bañez, en aquells moments, recent nombrada Ministresa d´afers laborals, i surt al pas, dient, que la proposta del Sr. De Guindos, no es podia dur a terme, perqué segons ella era anti-constitucional.
Ahores d´ara, encara no he sentit ni llegit cap explicació, que raoni el perqué d´una modalitat de contractació que al meu entendre resultaria de facil aplicació i per altre banda molt eficaç, això si, contemplada dins d´un conjunt d´altres mesures, que en aquest moments em resisteixo a comentar, recordin els meus lectors, que ja fa temps vareig fer la promesa de no tornar a parlar del tema laboral.
Tot el comentari anterior només el faig, per deixar constància d´un fet que cada vegada resulta mes habitual en tot l´entorn de la nostre vida política, sempre que algún politic no sap que dir, quan no trova resposta pèr un tema concret, quan no te capacitat per fer cap aportació ebn la linea de tot el que es parla, el seu salva vides, sempre resulta ser la Constitució, la Constitució es una xarxa en la que troven frè, i queden aturades, moltes iniciatives, que mereixen si mes no, ser debatudes i negociades.
Tornaré a parlar del Sr. De Guindos, es una persona a la que no conec de res, però que resulta que sense saber perqué, em cau be, l´explicació pot ser, que tot sovin diu coses d´aquelles qua a un li agrada escoltar,no fa gaires dies li vareig llegir unes altres manifestacions, on deia que la solidaritat catalana amb la resta de l´Estat, habia de tenir uns limits i un punt de trobada, suposo que ho vareig entendre be, fins al moment present, no he sentit tornar-ne a parlar, ni tampoc dingú a qualificat aquestes declaracions d´inconstitucionals.
La nostre Constitució, no hauria de ser un mur de contenció,molt al contrari, recordant i entenent, el moment i les circumstàncies en les que va ser redactada i aprovada, un moment encara envoltat de incerteses i de temors en quan a una posible involució, i considerant també el fet, de que nomé la verem votar, la gent que avui en dia complim mes de cin quanta i tres anys, penso que es fa necesària una actualització que la transporti a l´any 2.012, i que pogui aixís contemplar, les necesitats, anhels i objectius dels ciutadans d´aquesta Espanya actual, membre de dret de l´Unió Europea.
Una Constitució, renovada i actualitzada, seria l´instrument que de manera urgent necesita Espanya, per sortir sense mes danys de la cruilla sense sortida en la que ara es trova.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario