ESTIU DEL 2.012

Aquest estiu, varem pensar que una bona manera de descansar, gaudir d´un bon clima de montanya, i a la vegada no gastar gaires centims, seria passar els mesos de Juliol i Agost, al poble d´on som originaris i on encara conservem la casa dels avantpassats, es un poble petit de 350 habitants, però en el que no hi falta de res, una piscina municipal molt ben acondicionada, pista poliesportiva per el jovent, un centre civic de recent construcció, etc. es un exemple d´aquells que ens fa pensar, que potser si, que hem estirat mes el brac que la màniga, però a la vegada pensem, perqué aquests poblets d´alta montanya, no tenen dret a disfrutar d´aquestes comoditats.Diuen, sobretot al extranger, que aquí a Espanya ja s´acabat la "fiesta", potser si, però la veritat es que aquí a Catalunya, tot i amb el deficit fiscal que hem de soportar, ens ha quedat un país forca ben arregladet.

La meva senyora, que recentment ha complert aquella edat, en la que un ja vegadas pensa, que s´han acabat moltes coses, però que també en poden comencar d´altres, estaba contenta, perque fins ara, la gent que arribava a la seva edat, tenia tot l´estiu el servei de piscina gratuit, he dit fins ara, perqué la seva decepció ha estat, que com a resultat de la crisi, al arribar el primer dia ja li varen dir, que tot i tenir dret a una tarifa reduida, hauria de pagar 25 Euros per poder disfrutar del servei de piscina tot l´estiu.

Parlar de col.laboracions de 25 Euros tot l´estiu, o dels 10 Euros anyals que paga la gent gran, per disposar de tarifa reduida o gratuita segons el cas, en el servei de transport municipal de Barcelona, son quantitats que tothom les paga de gust, perque tothom també sap entendre, que aquesta aportació, els permet disfrutar d´un bon servei. Al comencament de la present llegislatura, ja vareig escriure que l´unica manera de poder fer front a la important despesa sanitaria, seria establir un sistema de copagament, això si, no massa gravós,que fos assequible per a la gent jubilada o malalta, al final s´ha dut a terme, amb el pagament d´un Euro per recepta, però s´ha fet, després d´haber tencat quirofans, d´haber reduit llits, i d´haber acomiaat personal, tot això son coses que potser haurien arribat igualment, però en tot cas, després d´haber comprobat quin resultat donava l´aportació s´un Euro per recepta, que la gent, per humil que sigui, anirá pagant gustosament, si compren que se li segueix oferint, una bona atenció sanitària.

Ja fa molt de temps, que vinc dient, que tot el present ajust presupuestari, s´habia de fer, el que ha faltat, es una linea d´actuació coordinada, perqué delo contrari ens podem trovar, amb lo que ara ja ha passat, que arribi el Govern Central, amb el seu sistema de copagament sanitari que llogicament es solapará amb el ja establert per la Generalitat.

No fa gaires dies que va sortir del Congrés, la reforma laboral del Govern Popular, penso que aquesta reforma es la que hauria d´haber reflexat la necessitat d´un nou tractament del subsidi d´atur, de la seva durada i del seu control, fer-ho ara un cop tramitada la recent reforma, només es donar lloc, a mes movilitzacions, i fins i tot a provocar un altre vaga general.

Aquesta manca de coordinació, aquest desgavell en la manera de fer les coses, es la que provoca el desconcert i la manca de seguretat de la gent del carrer i fins i tot dels mercats financers, en quan a la manera de fer les coses que tenen els nostres governants.

L´ajut presupuestari, es tenia que fer, per dolorós que sigui, al final ja tots hem entés que no es pot gastar mes de lo que ingresem, podem estar segurs, que passaará un any, o dos anys o tres, però aquest sacrifici actual, segur que ens conduirá a una situació de defict zero, que ens permetrá reempendre el camí amb mes tranquilitat, millorant l´activitat i el creixement que necessitem.

Lo que si seguirá estant present, com una llosa permanenment penjada sobre dels nostres caps, es el deute exterior espanyol d´un bil.lio d´Euros, suposo que ja deuen haber-ne parlat amb els nostres creditors, es evident que una xifra de deute com la nostre, no es dona només per culpa del deutor, també ho es del creditor, per manca de control, i per haber permés que el deute arrivés a tenir el nivell de gravetat que presenta en la actualitat, repeteixo, suposo que ja en deuen haber parlat, però per si no fos aixís, cal que tothom tingui present deute exterior, Espanya no al podrá retornar mai mes, en cosequència, els nostres creditors, a hores d´ara ja haurien d´anar pensant, la manera d´agafar aquest deute, si no tot en bona part, i posar-se´l, allá on es posen les coses quan no es sap on posar-les.

Si em permeten una mica de broma, perqué lo que si hem d´evitar, es perdre el nostre tradicional sentit de l´humor, recordaré, el que uns quans diputats del Parlament Alemany varen recentment suggerir, tot parlant del deute grec, deien que els grecs, per poder saldar el seu deute, haurien d´anar pensant en transferir al poble alemany, la soberania de les illes gregues properes a la costa. Jo francament, no se si per quedar tranquils d´una vegada, no valdria la pena escoltar alguna ofertaque ens fessin per les illes Canaries, personalment penso que sense les Canaries igual aniriem fent, he comencat dient que era broma, però la realitat es que si, he parlat mig en broma però també amb unes gotetes de seriositat.

De sempre he manifestat, que els meus sentiments fora de Catalunya estan a Espanya no a Europa, que els meus millors amics, clients i proveidors fora de Catalunya els he tingut a Espanya, però també es evident, que no soc el que es diu un patriota espanyol, i com que es dona la circumstància, de que a la present situació, ens hi han portat alguns que es diuen patriotes espanyols, ara que vagin pensant la manera de sortir-ne, nosaltres, desde Catalunya, el que podem fer, es ajudar, col.laborar fins i tot en tasques de govern, tot i recordant això si, que queda pendent lo del Pacte Fiscal.

Josep mª Carbonell i Vilaró