No es la primera vegada que faig esment de la passió que sento per la meva ciutat, ciutat on he nascut, on he viscut,i on m´he jubilat, i arribat aquest moment de la jubilació es quan he trovat, mes temps i mes moments per poder-la disfrutar.
No fa gaires dies que ens varem traslladar fins a l´Avinguda del Tibidabo, varem pujar al tranvia blau amb el vam arribar a l´estació del funicular, un cop hi ets, amb aquest mitjà de transport, que et permet disfrutar d´un paissatge incomparable, arribes a dalt de la montanya, on pots contemplar tota la panoràmica de la ciutat desde la montanya fins al mar, i si vols cabar-ho de fer be del tot, pots pujar a la torre de Collcerola i acabar aixis de gaudir de la grandesa de la nostre ciutat.
Si la esperència els agrada, jo els recomenaria, agafar el metro fins a l´Avinguda del Paral.lel i un cop hi ets, pujar al funicular de Monjuich, amb el que et pots traslladar fins a l´estació del teleferic i arribar aixís fins al castell, que va der recentment cedit a la ciutat. Desde aquest punt, recomano posar atenció ha com ha quedat tot el llitoral barceloní, convertit en una platja, llarga, inacabable, que practicament uneix les platjes del Baix Llobregat fins l´inici del Maresma.
Vint anys enrere, Barcelona només era un punt del mapa, desconegut al estranger per la majoria de gent, va ser en primer lloc l´Alcalde Maragall el que va posar Barcelona al mon, el que la va donar a coneixer, i que va iniciar la seva transformació, com a resultat tangible d´aquells inolvidables jocs olimpics, del estiu de l´any 1.992, just ara fa vint anys, que tot s´ha de dir han passat volant.
L´Alcalde Clos va continuar l´obra del seu antecessor, en el curs del seu mandat, es va organitzar i dur a terme el Forum de les Cultures, que va propiciar la remodelació del barri del Poble Nou, culminant aixís tot el projecte urbanistic del litoral barceloní.
Mes recentment, hem tingut un altre Alcalde també del Partit Socialista, que poptser ha fugit dels grans projectes, però que al meu entendre ha consolidat la feina dels seus antecessors, projectant la nostre ciutat a l´exterior, i convertir-la en una ciutat de referència en el camp de les noves tecnologies, la moda, l´esport, el disseny, l´arquitectura, aixís com tota la nostre cultura en general, vinculada a l´obra dels nostres musics, pintors i arquitectes, una obra que ja i era però que potser no habia estat divulgada com mereixia.
Avui en dia a Barcelona i tenen lloc, un seguit de fires i congressos, que l´han convertida en ciutat de referència, una de les ciutats mes ben situades en tyots els ranquings de preferència, de inversors e innovadors extrangers.
No se si es el punt mes important, pero penso que hauriem de fer referència, al fet de que tota aquesta projecció de la ciutat s´ha fet, gestionant molt be les finances de l´Ajuntament, quan comparem la situació econòmica de l´Ajuntament de Barcelona amb la d´altres ciutats, fins i tot sembla mentira que s´hagi pogut fer tot el que s´ha fet, mantenint un equilibri economic, que segur que permetrá a l´actual equip de govern, continuar una feina que fins ara sempre ha estat molt ben feta.
Tot aquest llarg preambul l´he fet per poder arribar a la gran pregunta, ¿per quina raó en Jordi Hereu va perdre les eleccions?, la primera resposta es que al devant tenia un molt bon contricant, un politic d´aquells, que sempre ha fet tot el que el seu Partit li ha requerit, i que sempre ho ha fet tot be, només cal seguir tota la trajectòria política d´en Xavier Trias per arribar a aquesta conclusió. Però deixant a part la figura del contrincant, l´Alcalde Hereu va tenir que lluitar contra la corrent de canvi politic, que es va generar com a resultat de l´actuació dels governs socialistes, que en el curs de casi vuit anys varen governar tant anivell d´Estat com a nivell de la nostre Generalitat.
En Jodi Hereu no va perdre les eleccions, com a consequència d´una mala gestió, d´haber donat una mala imatge, de no haber sabut comunicar-se amb la gent, tot al contrari, al meu entendre es un molt bon comunicador, les coses ja vegades que van com van i son com son, però diria que l´actuació d´un bon politic com en Jordi Hereu, mereix un reconeixement que moltes vegades hi ha bons profesionals de la política que en el moment del seu adeu no reben.
Es va dur a terme un bon traspás de poders, va deixar la direcció del seu grup municipal en mans d´un altre company de partit i de regiduria, i s´rn va anar a treballar tinc entés que a l´Empresa privada, al seu Partit no li han tingut que buscar cap carreg politic, per poder-se guanyar la vida. Aixís es com ha de fer les coses els bons politics, fan la seva feina, acostumen a fer-la ben feta, i quan arriba el moment de deixar-ho, ho fan amb dignitat i amb el cap ben alt.
Personalment desitjo an el Sr. Hereu que la sort l´acompanyi en la nova acivitat que ha inciat, segur que la tindrá perque aixís s´ho mereix.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario