ELS BOJOS

Em vareig casar l´any setanta, em això vull dir que molt aviat en farà quaranta vuit, em vareig casar amb una noia de Sant Andreu del Palomar, i com a conseqüència d´això em vareig quedar a viure a Sant Andreu, un barri obrer però diguem-ho aixís d´obrers qualificats, al començament de segle encara era un poble independent de Barcelona, i això fa que avui en dia tot i sent un barri de la gran ciutat, conserva la seva identitat, les seves entitats veïnals i el seu Ajuntament a la plaça Orfila, on jo hi vareig ser una bona temporada com a Regidor.


La família de la meva esposa, els sogres, els avis, eren gent de poble, avesats a caminar per la montanya i a gaudir de la natura, això son coses que a Barcelona tot i sent una gran ciutat també es poden fer, tot sovint en aquests articles faig referència a les meves excursions per les afores de la ciutat i tot el seu entorn.


Els avis de la meva parella quan jo els vaig conèixer ja eren gent d´edat força avançada, però encara sortien un parell de cops per setmana a donar una volta, un dia tornant d´una de les seves excursions li vareig preguntar a l´avi, que feia posat d´estar cansat, on heu anat a fer mal aquest matí?, avui em va contestar l´hem fet molt grossa, hem anat fins mes enllà dels "bojos"


Li vareig explicar a la Rosa Mª, si m´ho permeten la Rosa es la meva senyora, on deu haver anat avui l´avi, que diu que ha arribat fins mes enllà dels bojos, com a bona coneixedora del seu barri m´ho va explicar, anys enrere, a la part de dalt del districte hi havia un hospital psiquiàtric, era molt gran, diuen que hi havia lloc per sis-cents llits, o lo que es el mateix, sis-cents malalts que requierien atenció psiquiàtrica, deu ser que en aquella època de la que parlem hi havia mes gent que ara patint d´aquestes malalties del cap, no estic segur de que sigui aixís, potser el que succeeix es que avui en dia en corren molts per carrer, i creieu-me que son un perill per tot el que diuen, per tot lo que fan, i lo mes important per tot el que fan fer a la gent que conviu amb ells.


Sembla ser que ja fa molts anys, el psiquiàtric va quedar fora de servei, alguns pavellons varen ser enderrocats, alguna part com  ara la capella s´ha conservat fins que vingui be restraurarla, i la resta va ser transformada en equipaments pel barri, un  barri nou, el seu nom i aixís l´anomenem es el de "Nous Barris", dins d´aquests equipaments si ho volen visitar, perquè m,ereix la pena fer-ho hi trobem l´Ajuntament de Nou Barris, arquitectònicament molt maco, molt senyorial, i al seu voltant un parc extens, molt ben cuidart, molt acollidor, fins que sortint i ja de baixada trobem l´entrada amb la portalada principal que sembla que ja ho era en temps del psiquiàtric.


Sembla ser, si mes no aixís m´ho han explicat, que dins de l´actual equip de govern a la nostre ciutat, a la Casa Gran, hi ha persones estretament vinculades al districte de Nou Barris, i potser es per això que aquest any al arribar la Festa Major de la Mercé han volguut oferir als seus veïns i fins i tot a la gent de l´entorn, una molt atractiva Festa Major,


Només al fer una primera ullada al programa, li vareig dir a la meva dona, caram, aquestes noies de Nou Barris, aquest any s´han volgut mocar amb mitja màniga, saps que et dic li vareig dir, com que a mes a mes no ens queda gaire lluny, anirem a la Plaça Major dels Nous Barris, i aixís ho varem fer, un cop hi varem ser, deseguida vem trovar l´escenari, un gran escenari, i al seu devant, quatre o cinc-centes cadires ben disposades on hi varem estar ben asseguts, per poder gaudir, el divendres a la nit, del concert de la Banda Municipal i el diumenge també a la nit del concert que varen oferir la gran orquesta i el cors del teatre del Liceu.


A la Banda Municipal, jo, segur que al igual que la majoria de vostès. l´he escoltada moltes vegades, el divendres vareig escoltar a la millor versió de la Banda Municipal, dirijida per el seu director titulat el Sr. Brotons va entusiasmar a tota l´assistència, al acabar, al voltant de les deu de la nit, mentres els veïns de les cases que hi ha al voltant del parc feien sonar les cassoles desde els seus balcons i finestres, la Banda Municipal es va acomiadar, primer amb  la Santa Espina, després amb el Cant de la Senyera i al final llogicament amb els Segadors.


El diumenge, l´orquesta i els cors del Liceu varen atraure encara a mes gent, per lo baix hi erem sis o setcentes persones, va ser aquest un altre tipus de concert, ja se sap, tot amb un aire de formalitat, de seriositat, fins i tot els veïns de les cassoles varen descansar per no molestar, la gent dels barris, encara que no siguin com els habituals del Liceu, també saben que quan el Sr. Bosch agafa la batuta per dirigir amb la seva maestria habitual, la nostre gran orquesta, no s´ha de sentir ni el mes mínim soroll, gracies a tots els de les cassoles que varen demostrar saber, quen es el moment de fger-les sonar i quan es el moment de deixarles descansar.


Suposo que la Regidora Presidenta de Nou Barris alguna cosa i te que veure amb tot això que m´he servit explicar, gracies Janet, que per molts anys ens pogui muntar una Mercé com la d´aquest any, fent les coses aixís, aviat tothom sabrà per on cau això de Nous Barris, el diumenge a escoltar l´orquesta del Liceu, hi ere els del barri, els dels barris veïns, però jo diria que també i va ser-hi molta gent de "Barcelona".


Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639