LLENGUA, TRADICIONS, I PELES

Aquests son al meu entendre, els tres aspectes que el catalanisme mes ha de saber respectar i al efecte conservar, i amb això no vull dir que estiguin en perill, però es tanta la importància que tenen pel futur de Catalunya que convé no posar-los en situació de risc.


De tots tres, la llengua es la que menys em fa patir, i no em fa patir perquè ja tenim al darrere una llarga experiència de lluita, quaranta anys de dictadura franquista en el curs dels quals es va intentar per tots els mitjans dificultar tant el seu ensenyament com el seu desenvolupament per poder expressar-se i escriure lliurement fent us de la nostre llengua vernàcula, el franquisme no va poder, a pesar de totes les dificultats el català va sobreviure la figura del dictador, no diré que reforçat, però si situat en una plataforma de llançament que amb l´arribada de la democràcia el pogués situar en una posició de privilegi i de reconeixement arreu del mon.


Arribada la democràcia, no tot han estat flors i violes per el català, una de les estratègies del franquisme havia estat la de propiciar l´arribada massiva de gent de tota l´Espanya a Catalunya, amb el convenciment de que tota aquesta població de parla castellana seria un contrapès que posaria en dificultats el desenvolupament del català, arribats aquells moments de la transició, no em canso mai de repetir que la tasca tant del PSUC com del PSC, va ajudar a integrar a tota la gent de parla castellana en un projecte comú de bona convivència amb tot el conjunt de forces catalanistes.


Encara ara i transcorreguts quaranta anys mes, aquests de democràcia, se sent algú que posa en qüestió el model d´ensenyament català, com aquells altres que s´atreveixen a posar-se com a objectiu, el fet d´espanyolitzar als nens catalans, però no podran, tinc una gran confiança amb la força i arrelament de la nostre llengua, ho dei el mateix Camilo José Cela, "el catalan nunca morirà, y no morirà porque tiene detras el soporte de una gran obra literaria, y esto es lo mas importante a fin de evitar que una llengua caiga en peligro.


Mes que la llengua que com acabo d´explicar no em preocupa en excés, en tota cas el que si hem de procurar, es posar-la a l´abast de tot el mon cultural i procurar aixís divulgar-la i reforçar-la com mes millor, el que si que ja em comença a preocupar encara que sigui per el moment només una mica, es tot lo que fa referència a les tradicions, tots els pobles que tenen una llarga història, amb una vida pròpia ben arrelada, tenen les seves tradicions, i aquestes s´han de saber conservar, perquè son coses que passen de pares a fills, deixant emprenta d´una manera de ser i de pensar.


Aquests dies estem celebrant les clàssiques revetlles de Sant Joan i Sant Pere, el meu pare es deia Pere, recordo que Sant Pere era un dia festiu, a casa sempre havíem celebrat el dia de Sant Pere, un xic adormits perquè el dia abans havíem tingut nit de revetlla, amb la coca i els petards com per Sant Joan, avui estic escrivint aquest article a la biblioteca municipal del meu barri, es dia laborable, el meu fill també es diu Pere com el seu avi que en pau descansi, y tot lo que he pogut fer es felicitar-lo per telèfon, de petards no s´en senten, i ahir vigília de Sant Pere la revetlla ja no es celebra.


Quan jo era un vailet a la majoria de cantonades de Barcelona, petita o grossa s´encenia una foguera, desde un parell de dies abans, el jovent passava per les botigues i domicilis, en la recerca de peces de fusta per poder cremar, arribada la nit de Sant Joan, els veïns baixaven al carrer amb una cadira per prendre la fresca, i petar una mica la xerrada mentres es consumia el foc. l´altre dia em sembla que vareig llegir que en tot Barcelonas´h avien encés 15 o 20 fogueres, potser una mica per la por dels accidents, la por de fer malbé l´enrejolat del carrer, tot una mica, i poser també que el jovent d´avui en dia contempla altres expectatives que les de recollir fusta i encendre cap foc, son coses que corren el perill d´anar-se perdent.


Aquests dies estic llegint comentaris de gent que es queixen del soroll dels petards, uns perquè no poden dormir, altres, diuen que els altera els sistema nerviós, i fins i tot n´hi han que pateixen perquè el soroll dels petards no deixa dormir a les seves mascotes.


No es pot comparar el nombre de petards que es llençaven anys enrere entre Sant Joan i Sant Pere, amb els pocs que esclaten avui en dia, per respecte a les nostres tradicions, si una nit a l´any no es pot dormir, no es dorm i no passa res de l´altre mon, i a les mascotes que no poden dormir, si tant els fan patr, es va a cal veterinari perquè els hi apliqui algun tractament tranquil·litzador.


Altre cosa que veig be, es que el subministrament de petards es faci en llocs apartats dels nuclis urbans a fi d´evitar accidents, com també son d´agrair totes les recomanacions que es poguin fer perquè no es llencin cohets en llocs de fàcil propagació, boscos, matolls, camps de cultiu abans de la sega, però dit tot això der petards i soroll com mes millor, amb el cel de la  nit rogent per el resplendor de les fogueres, es la nit de Sant Joan, hauria de ser la nit de Sant Pere, dues de les nits mes tradicionals de Catalunya.


Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639