NO ES BO NI ES DOLENT TOT EL QUE SEMBLA SER-HO

Soc un bon aficionat al futbol, m´agrada disfrutar-lo, de jove jugant-lo, i ara de gran veient com el juguen els altres, els professionals, que fan coses amb la pilota d´aquelles que a mi m´hagués agradat saber fer, dit això, soc dels que tenen bon paladar, soc un gourmet del futbol, i en conseqüència hi ha jugadors que em fan sortir de casa per anar al camp, i d´altres que no aconsegueixen fer-me aixecar del sofà que tinc en front de la tele, i no es pensin que es tracta de comparar un estil de joc amb el de l´altre, es tracta de saber jugar al futbol, de tenir una tècnica depurada o simplement no tenirla.


Jo encara vaig aconseguir veure en Kubala i en DiStefano, dos estils totalment diferents, però tots dos tant l´un com l´altre, et feien disfrutar veient com tractaven la pilota, tots dos amb la pilota als peus feien meravelles, m´he assegut a escriure per entre altres coses parlar d`això, perquè aquests últims dies he llegit i escoltat coses inverosimils, he llegit que ni el DiStefano es pot comparar amb en Cristiano, per favor, per l´amor de Deu, comprenc el moment d'eufòria madridista, però no perdem la memòria, no oblidem tota l´historia que el Real Madrid te al darrere, en Cristiano com a jugador te una gran virtut i aquesta es que al cap de l´any fa molts gols, veu la porteria com dingú, però això es tot, important però poca cosa mes sap fer amb la pilota als peus, però es que fins i tot amb això, en fer gols i veure la porteria, en Di Stefano també el superava, a part de que sabia fer altres coses, coses d´aquelles circumscrites a un grupet de jugadors, Pele, DiStefano, Kubala, Cruyf, Maradona, Messi, entre els quals en Cristiano no i te lloc.


El Real Madrid sempre ha tingut grans jugadors, els mitjans que preparin uns quants vídeos i mostrin a la audiència lo que feia en Zidane o lo que feia en Figo amb la pilota als peus, lo que aquests dos jugadors feien, en Cristiano ni ho ha fet, ni ho fa, ni ho fara mai.


A can Barça també tenim algun exemple semblant, nosaltres també varem tenir un jugador, al que sempre recordo quan veig jugar an el Cristiano, parlem de dos jugadors tant l´un com l´altre, alts, amb molta envergadura, ràpids, amb un xut molt potent i amb molta visió del gol, però no els demanis res mes ni al un ni a l´altre, aquest que jugava amb el Barça es deia Rivaldo, el varem tenir forces anys, guanyant molts diners, però per lo que respecta a mi, mai m´havia fet aixecar del sofà, per parlar d´anys enrere a mi el futbol m´hi feia anar en Romario, en Ronaldinho, avui en dia m´hi porten en Messi, l´Iniesta, en Neymar i de moment dingú mes.


Els gols no m´enlluvernen, els títols tampoc, insisteixo, soc un gourmet del futbol, no tot el que ho sembla es bo, ni es dolent, cal contemplar altres aspectes dins d´una visió general de la persona o dels fets segons sigui el cas.


El dissabte passat vareig llegir dos articles, escrits per dos dels articulistes habituals del diari que jo acostumo a llegir, en els que un d´ells parlava del proper desenllaç del nostre procés sobiranista i l´altre parlava de la resolució presa per els E.U. referent als acords de París i respecte a tot el tema del canvi climàtic, com ara la reducció de les emissions de CO, estic totalment d´acord amb el que tots dos deien penso el mateix que ells.


Per lo que respecta al procés s´ens acosta el xoc de trens, i respecte als acords de París es evident que per protegir els interessos econòmics d´uns pocs podem posar en risc la salut de tot el nostre planeta, però amb franquesa i sense anim de molestar, em resisteixo a dramatitzar les coses, em resisteixo a tencar els ulls, i no veure solucions on encara n´hi ha.


Hi ha cops, en els que es troven remeis, que aplicats en moments com aquests que estem vivint, moments d´emergència, son mes efectius i tenen mes durada, que tot el que s´havia fet fins el moment, del mes de centenar de països que varen subscriure el tractat de París només n´hi ha quatre que l´hagin refusat, francament no crec que el desenllaç que tindrem després d´aquesta recent cimera sigui tant dolent com ara pot semblar, tot al contrari pot encoratjar als mes de cent països firmants a lluitar amb mes força per assolir els objectius contemplats.


Probablement sembli que estem al devant del xoc de trens, i fins i tot sembla que dingú el pogui aturar, però perquè no pensem que encara pot aparèixer un guarda agulles habilidós, que pogui evitar la tragèdia, desde el Govern central s´ha instat al President de la Generalitat perquè acudeixi al Parlamernt espanyol a defensar la seva proposta, en principi i desde Catalunya va semblar que aquesta sortida no era acceptada,em sembla que va ser ahir quan el nostre President va dir que en tot cas acudiria al Parlament espanyol un cop feta publica la data i la pregunta del referèndum, dona l´impresió que ja han començat a parlar.


Tot aquest procés, en principi tenia tres sortides, o aixís ho semblava, un NO rotund de Madrid a tot lo que feia referència al referèndum, un SI que la majoria veiem poc probable, i una tercera via que molts de bon principi sempre hem defensat, que cercava una millora de l´autogovern, sense contemplar res a veure amb l´independència, en aquests moments tot llegint i tot escoltant, jo ja contemplo una quarta sortida, i d´aquesta llogicament dingú en parla, podria donar-se el fet de que de portes en dintre " a la xita callando " tot s´hagués anat parlant, negociant i mig acordant, en aquest ultim cas i suposant que fos aixís, cosa que puc assegurar ignoro totalment, senyors del govern central, senyors del govern de la Generalitat, " chapeau " perquè al final en comptes d´ua tragèdia, tot podria convertir-se en un final feliç, molt feliç, i es que no sempre es dolent tot el que sembla ser-ho.


Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639