ARQUITECTES EN ATUR

Dingú s´escapa de la problemàtica laboral, sembla ser que els arquitectes tampoc van gaire sobrats de feina, i es llogic que sigui aixís, la construcció i tot el seu entorn ha estat fins i tot podriem dir, el detonant d´aquesta crisi que encara que avui en dia sembla amainar, a tots ens ha afectat.

Una de les sortides que sembla ser, esta ajudant a tot l´entorn de l´arquitectura a sobreviure, son les reformes i rehabilitacions d´habitatges antics, jo diria desde el meu punt de vista, que això de les rehabilitacions, no només hauria de ser una sortida per donar solució a un moment dificil, sino un aspecte a considerar per donar vida a tot el mon rural.

Son molts els pobles amagats a l´alta montanya, lluny dels centres urbans, molts d´ells mal comunicats, on cada cop i viuen menys families, a no ser que desde l´Administració arribi algún programa d´ajut que animi a moltes parelles i families joves, a deixar les ciutats i traslladar-se als ambients rurals, on també s´hi pot trovar segons en quins aspectes, una molt bona qualitat de vida.

Tots veiem a diari, exemples de pobles que s´estan quedant vuits, la feina fins i tot es tenir prou canalla joveneta per poder mantenir overt un col.legi, i on la gran paradoxa es dona al veure, que mentres cada vegada hi ha mes cases buides, cases que amb el pas del temps cada cop estan en pitjors condicions, els Ajuntaments donen llum verda a noves llicencies d´obres per edificar, cases, xalets, torres, digueu-ne com volgueu, de nova construcció.

L´impresio que un te, es la de que seria mes aconsellable fer arribar als propietaris de cases buides, els ajuts i les subvencions necesaries per rehabilitar les cases antigues, a fi i efecte de poder, d´aquesta manera, llogar-les, vendre-les, o dedicarles al turisme rural, que cada cop te mes implantació.

L´arribada d´aquests ajuts i subvencions seria agraida per tot el col.lectiu d´arquitectes, que com deiem a l´inici d´aquest article, es troven en un moment de manca de feina a part de que també es faria favor a tots els profesionals de la construcció que desenvolupen la seva activitat al voltant d´aquestes comarques afectades.

Es bonic que els pobles conservin el seu aspecte rural, la barreja de les cases antigues del poble am,b edificacions de nova construcció, altera l´imatge que la gent de ciutat tenim dels pobles.

Aquesta Setmana -Santa, l´hem passada a la cosa que encara conservem en el poble d´on som originaris, lo primer que vareig fer al arribar, va ser encendre la llar de foc, allá, assegut al devant de les flames que van consumint els trossos de llenya, hi he passat molt bones estones, a Barcelona, no en tenim de llar de foc, tenim calefacció, potser si que es mes comode i mes net, però evidentment es un altre cosa que no te res que veure amb allo que cerques quan surts de casa.

De bon matí al llevar-te, obres el finestró i al fer-ho, s´ha t´apareixen al teu devant, les teulades de totes les cases del poble, aquest es un altre dels atractius que troves a faltar quan ets a Barcelona, les teules de fang per on rellisca l´aigua que en moltes cases de poble es guarda i enmagatzema en cisternes o diposits, construits a l´efecte, per aprofitar l´aigua de la pluja.

Oblidava abans d´acabar de l´aspecte dels camps, aquest any els vaig veure, molt verds, plens, ufanosos, jo diria que tot fa preveure que tindrem una bona collita, estem arribant a final de mes i ja sabeu que al mes d´Abril "cada gota val per mil" i a veure que passa el mes entrant, a la resta d´Espanya esperen amb aviudesa "el agua de Mayo" aquest es el gran probleme de les terres de secá, l´aigua, sempre pendents de que la pluja arribi i que arribi just en el moment de fer-ho.

La propera setmana ja tornarem a parlar, del referendum, de l´autonomia i fins i tot de l´independéncia, però de quan en quan també cal descansar una miqueta i en tot això de lo que hem parlat avui també cal pensar-hi, si mes nio jo m´ho miro d´aquesta manera.

Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639