RONALDINHO,EMBAIXADOR DEL BARÇA

Ahir vareig anar al camp del Barça, era un partit d´aquells en els que sempre s´acostuma a disfrutar, el contrincant l´Atletic de Madrid sempre ens ha ajudat a viure moments imborrables en el nostre estadi, era una semifinal de Copa del Rei, l´ultim esglaó per arribar a la final.

Tor lo dit em va predisposar a sortir a la nit de casa per anar al camp, avui en dia ja només prenc aquesta decisió, quan es tracta d´anar a veure un partit que reuneixi suficients atractius, i aquest ho era.

Un cop començat el partit vareig observar que l´assistencia no era gaire nombrosa, i al cap d´una estona també vareig notar que m´estaba avorrint, i arribant en aquest punt es quan comences a fer-te preguntes, perque una seminfinal de copa amb l´Atletic de Madrid no omple el camp?, el resultat de lñ´anada va ser bo per els interessos del Barça, però encara podia passar qualsevol cosa, aquest també era un altre alicient per anar al camp.

Feia només tres dies, varem jugar contra el Bilbao a les quatre de la tarde, també hi vareig anar, els meus nets volien anar-hi, era una bona hora per els nens i per els avis també, el camp estaba ple de gom a gom, 85.000 assistents, penso que ja ha arribat l´hora en la que els dirigents del futbol, cal omplir el camp o lo important es cobrar de les televisions, em sembla que es decidiran per la televisió.

Els que em segueixen ja saben, perque fa molt temps que ho tinc escrit, el camp vell el de la travesera, aquell que diuen que el Kubala va fer petit, ben acondicionat, ampliat i modernitzat era el camp que necesitavem, ja se molts deuen pensar que exigero, aquests que pensen aixís, lo que si els demano, es que evaluin la necessitat de gastar-se la millonada que es gastaran en la reforma de l´estadi actual, no seria millor enderrocar-lo i construir-ne un de mes petit, que reunís, això si totes les comoditats per fer sortir a la gent de casa.

L´altre pregunta que em quedaba per contestar, es la raó de que el partit resultés tan avorrit, a mi el futbol sempre m´agradat molt, independenment de si es guanya o es perd, v areig començar a anar al futbol els anys de l´Helenio Herrera, varem guanyar dues lligues, un altre lliga l´any de l´arribada del Cruyff, i un altre amb el Terry Venables, quatre lligues dins dels meus primers treinta anys de soci, només quatre lligues però tots teniem l´alicient de guanyar tots esperavem temps millors i això potser era lo que ens portava al camp.

Amb el retorn d´en Johan com a entrenador, es varen acabar les penes i es va consolidar la presencia del Barça com a equip guanyador, desde aquell moment fins ara, s´han guanyat innumerables titols, moltes lligues, moltes copes, i tres champions, i tot això es va assolir, jugant molt maco, tots els que per això del futbol, tenim bon paladar, anavem al futbol de gust.

L´arribada d´en Ronaldinyo sota la presidencia del president Laporta varen ser la culminació de tot lo dit abans, els primers quatre anys d´aquest jugador suant la samarreta del Barça, varen posar el llistó molt alt, varem assolir aquell punt, que después de tants anys de mancances futbolístiques tots anhelavem, guanayavem, disfrutavem i ens divertiem, ara avyui en dia ja portem uns quants anys, en els que tot i tenint grans jugadors, seguim guanyant, conquistem titols, pero tots aquells que tenim, hi ho repeteixo bon paladar futbolistic, ens avorrim, i això es lo que frequentment no ens deixa sortir de casa, els can als de elevisió es poden canviar.

El nomanament d´en Ronaldinho com a embaixador del Barça al extranger, ja sabem que es un carreg honorific, però molt merescut.

Deixant a part en Messi, aquest no es extranger, aquest es nostre, no hem tingut mai cap jugador forá que ens hagi fet disfrutar quatre anys seguits amb el millor futbol-espectacle que mai s´ha vist en el camp, benvingut sigui un altre cop al Barça, i que sigui per molts anys.

No voldría acabar aquestes quatre ralles, sense esmentar algú altre fet que tamb´´a ajuda al soci a quedar-se a casa, en altres epoques ekls socis fumadors, un cop asseguts a la localitat, encenien un bon cigar, i altre socis a la mitja part es menjaven un bon entrepá fet a casa acompanyat d´una bona cerveseta, acvui en dia tot això, no els esta permés fer-ho, i també era un alicient que es trova a faltar.

Pensem-hi, per al be del futbol i del Barça, Visca el Barça

Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639