ALGO MAS QUE UNA LIMPIEZA DE CARA

Recordo en els meus anys d´infantesa i fins i tot ja dins de l´adolescència, que a casa meva, aixís com a totes les cases del veinat, quan arribava la nit, baixavem al carrer, a la vorera, i al devant de cada finca, una bossa contenidora de totes les deixalles propies de la llar, m´enrecordo perfectament perque la majoria de dies, era a mi al que li tocava baixar la bossa. En el curs de la nit passava el camió de l´Ajuntament amb quatre o cinc persones, una conduint i els altres agafats al darrere del camió, que anaven abocant totes les deixalles dins de la caixa del vehicle

Anys després la recollida de deixalles es va higienitzar un xic, l´Ajuntament repartia per tots els barris uns contenidors, on els veins depositaven les esmentades anteriorment bosses de basura, en el curs de la nis passava igualment el camió amb les seves quatre o cinc persones, las quals arrossegaven els containers fins a la part trasera del vehicle, on aquest mitjançant uns dispositius giratoris abocava totes les bosses dins de la caixa.

Aquets dos sistemas de recollida comportaven, en el primer cas, soportar unes quantes hores del dia el mal olor propi de les deixalles, i en el segon cas la recollida i carrega del camió, facilment despertava del seu son, a tots els veins que el tenien una mica feble.

Avui en dia i desde fa uns quans anys, a la majoriade barris de Barcelona, el meu barri de Sant Andreu es un d´ells, els containers distribuits, per una banda permeten reciclar, el paper, el vidre, el vidre, els restes organics i la basura en general, el camió passa de dia, amb una sola persona al seu servei, en la majoria de casos, una noia, la qual sense baixar del camió, pot dur a terme l´operació de recollida, sense sorll i sense molestar a dingú, amb l´estalvi de personal i per tant amb la reducció de despesa que aixó representa.

Aquest darrer sistema de recollida de basures molt segur que ha representat una inversió important, però es evident que inclús a curt termini, donará el profit que mereix tant a nivell economic, com també a nivell ambiental.

Recordaran que en el meu anterior article, els deia que passaria uns dies a Londres amb la familia, quan em varen animar va fer-ho, els va resultar facil engrescar-me perque feia molts anys que no visitava la capital anglesa, ho vareig anar a visitar tot, tots els recons que jo acostumava a frequentar, en aquells anys de la meva joventut, i s´ho creguin o no, tot ho vaig veure igual, només que tot mes vell, mes antiquat i fins i tot m´atreveixo a dir que deixat.

Abans he parlat de la recollida de les deixalles, a Londres encara estant en aquella primera fase que jo esmentava, encara baiuxen les bosses a la vorera i les deixen amuntegades al carrer, a tots els que hi arrivem procedents d´una ciutat com Barcelona això es una cosa que si mes no sobte.

Es una societat anclada en el passat, això si amb un especial interés en conservar tots els signes identitaris, les cabines de telefon, totes iguales de color vermell, ja no serveixen de res, avui en dia tothom utilitza el movil, pero totes hi son, i ja que hi son potser convindria netejarles una mica, jo en vareig obrir unes quantes i no els recomano que vostés si hi van, tambe ho facin i comprobarán que obrir aquella porta fa una mica de basarda.

El transport public, amb franquesa, molt eficient, rapid, punctual, sense gaire temps d´espera a les estacions, però els mateixos trens, els mateixos autobusos, les mateixas estacions, no hi han fet res, cap comoditat per el viatger, has de caminar molt i pujar i baixar moltes escales, d´elements per pujar i baixar poca cosa, i després molt car.

Arribes a Barcelona, i tot ho veus, mes maco, mes comode, mes nou, mes modern i no es només a Barcelona, a tot Espanya s´ha fet una despesa en infraestructures en molts casos fins i tot exigerada, a les nostres ciutats, als nostres pobles els hi hem rentat molt be la cara, jo em pregunto, en que es gasten el seu pressupost els anglesos? per lo que se tenen un aparell militar, unes forces armades molt poderoses, i això costa molts diners, tins entés que no regategen ni un centim en el seu sistema educatiu, en les seves universitats.

Els anglesos mes pragmatics, en conec algún, no tenen gaire clar que de tots els seus mals en tinguem la culpa els europeus, o els seus immigrants, a la gent gran i al jovent els agrada viure a Espanya, aquest es un exemple a seguir que potser els pot ajudar a tornar a agafar el tren, un tren que tal com tenen les coses en el moment present, jo diria que sel´s hi esta escapant.

Aquí a Espanya hem de prendre bona nota, ja ens hem rentat tots plegats prou be la cara, ja ha arribat el moment d´aprofondir, en tot lo que dona futur i consistència a un poble, innovació, recerca, educació, oportunitats pels joves, benestar pels vells, per assolir tot això, solidaritat, tota, per lo demés quan es faci una inversió, vull dir, autovies, trens d´alta velocitat, aeroports, s´ha de garantir un retor economic, una rentabilitat a curt oa mig plaç, amb tot això que acabo d´esmentar la solidaritat ya comunitats que l´herm esgotada.

Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639