Soc un usuari del transport public, i m´en sento mes que satisfet, quan escolto o llegeixo comentaris al respecte,sempre queixant-se, dels preus, del servei, dels itineraris, penso que el que passa es que la gent d´alguna cosa o altre s´ha de queixar, jo que he conegut altres paisos, puc assegurar que el transport public de Barcelona, es eficient, pulcre i barat, aquesta es la meva opinió.
Un altre aspecte de la questió, es aquesta falera per expandir aquest transport public, en detriment del transport privat, en la mesura que el transport public segueixi millorant, esevident que cada vegada hi hauran mes ciutadans que deixaran el cotxe a casa, però segur que será per comoditat, per economia i fins i tot per rapidesa, no ens equivoquem d´objectius, l´objectiu principal no es reduir la contaminació, per reduir la contaminació no cal posar a la ciutat de cap per avall, en tot cas només cal, impulsar lo que ja s´está fent, crear les condicions perque cada cop mes utilitzem el cotxe alimentat electricament, repeteeixo que ja s´está fent, cada cop s´en venen mes, s´en fabriquen mes, i el usuari en general ja s´está inclinant per aquesta opció, que a la manera de veure ja es un fet irreversible a la vegada que necesari, quan el cotxe electric s´imposi definitivament, les nostres ciutats seran un altre cosa..
Tornant al transport public, una de les coses que el fan mes atractiu, es que ajuda a viure, millor dit, a conviure, et troves coneguts amb els que fas passar una estoneta de conversa, intercanvies opinions amb qualsevol persona asseguida al teu costat tot i que no la coneixies de res, coneixer de primera ma, al carrer, dins del bus, o del metro, quina es l´opinió de la gent respecte al funcionament del país, la feina, l´habitatge, la sanitat, l´educació, sempre es una visió diferent de la que t´arriba llegint el diaro o veient la televisió, una visió mes personal i propera.
Hi ha persones que assegudes al teu costat dins del bus, s´atreveixen a dir coses que en public no s´atrevirien a dir, et diuen tot lo que tenen a dins del pap, només escoltant t´arriben això que s´en diu, autèntiques lliçons magistrals.
No fa gaires dies, els nets encara no anaven al col.legi i els pares em varen demanar que estés amb ells una estona, als avis sempre ens troven ben disposats per fer aquesta feina, i aixís es com vareig pujar a un H-6 que comença el seu recorregut al meu barri de Sant Andreu i em deixa a Sarriá molt aprop del domicili dels meus fills, una estona abans, quan encara estava assegut a la parada esperant queel bus arrivés, es va apropar un senyor demanant-me que li recomenés quin era l ítinerari que mes li convenia.
Era un home que en principi jo me´l vaig fer unamica mes jove que jo mateix, després un cop parlant, va resultarque era bastant mes gran que jo, els anys els portava molt be, a mes, tot i anant vestit senzill, feia goig, lo que portava, tot plegat una camisa de color blau, pantaló blasu fosc, i un jerseiet a sobre per si a aquella hora del matí, es girava una mica de fresqueta, les sabates molt ben enllustrades, sempre s´ha dit que hi ha persones a les que qualsevol cosa que els poses els hi queda be, en canvi n´hi han d´altres que per mes que s´arreglin sempre fan pena de veure.
Era un home de conversa molt facil, d´aquells que de qualsevol cosa en fa una historia, l´accent el delatava, "yo soy extranjero em va dir", no li vareig preguntar però segur que era argentí, als argentins els agrada molt parlar, i la veritat es que ho fan molt be, tenen facilitat per parlar, hi ha vegades que fins i tot ho fan una mica massa..
Em va preguntar "Ud. es de aquí?" en que idioma se expresa mejor, si, yo soy catalan, me expreso igual en catalan que en castellano y hasta me atrevo un poco con el inglés li vareig contestar, seguia preguntant, sus padres también eran catalanes?, si señor, mis padres, mis abuelos y hasta mis bisabuelos nacieron en Catalunya.
En relació a lo que Ud. me dice, hace unos pocos dias, estaba reunido con diez o doce conocidos de edat parecida a la mia, en la terraza de un hotel de la costa, hablando, hablando, llegamos a un punto en el que yo siendo extranjero deje de participar, se metieron en política, pensé que era mejor limitarme a escuchar, pero una cosa me quedó clara después de un rato de xarla, i es que los catalanes mas convencidos i mejor defensores de su condición de catalanes y de su identidad, eran aquellos cuyos origenes procedian de otros paises, de otras tierras, sus padres y sus abuelos no habian nacido en Catalunya.
Es Ud un buen observador, "li vareig dir", Catalunya siempre ha sido una tierra de buena acojida, a lo largo de la història y en diferentes etapas, han llegado gentyes de otras tierras españolas, mas recientemente, sudamericanos, arabes, gente del Africa central, a todos se ha procurado integrarlos, acostumbrarlos a nuestra lengua, nuestra cultura, nuestras tradiciones, a fin de que se sintieran integrados y manteniendo así una buena convivéncia entre gente de distintos orígenes y procedèncias cosa que no siempre resulta fácil.
Para poner un ejemplo de otra manera de ver las cosas, el otro dia leía en un periódico que la comunidad vasca, Euskadi, se siente hoy en dia y una vez resulto el tema de la violencia, muy comoda con su autogobierno, su calidad de vida, su estado debienestar, su nivel de renta per capita, similar al que puedan tener los alemanes, u sistema de financiación autonomica que sin depender de nadie les hace autosuficientes.
Al parecer y de acuerdo con lo que decia el periódico en questión, solo hay un aspecto que preocupa en Euskadi,la población envejece, falta gente joven, a las tierras vascas no ha llegado nunca la inmigración, por lo menos en los niveles que lo ha hecho en Catralunya, la mayoria son originariamente vascos, hasta para jugar a futbol en el Atletic hay que ser vasco, la felicidad de unos padres llega cuando los hijos se casan con un vasco o una vasca, así los niños que nacen tambié son originariamente vascos.
Para la gente que llega de otras tierras, el catalan es facil de aprender, sobre todo la juventud enseguida lo entiende y lo habla, otra cosa es aprender a hablar el Euskera, es dificil y este es un aspecto que tampoco ayuda a integrarse.
Aquell senyor argentí m´anava escoltant, i al final em va dir, sabe que ha valido la pena cojer el autobús, he tendo mucho gusto de escucharle, cuando vuelva a mi país les haré llegar a mis hijos todo lo que Ud acaba de deecirme, ha sido un placer, la veritat es que jo també m´hi vareig trovar a gust parlant amb aquell argentí, aquest es un altre dels atractius del transport public, a uns els ajuda a integrar-se i a nosaltres ens ajuda a conviure.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario