VEUS AUTORITZADES

En tots els paisos, comunitats i ciutats, hi podem trovar persones o  mitjans que per la llabor desenvolupada en el curs de una historia no necesariament recent, podriem dir, a lo llarg de tota una vida, han conseguit ser escoltades i respectades per sobre de qualsevol circumstancia que es pogui donar.

He fet l´anterior preambul, perque després de quatre o cinc anys, desde que varem endegar el procés per arribar a tenir per Catalunya un  Estat propi, a mi personalment, em feia falta escoltar aquesta veu autoritzada que abans esmentavem.

Desde un principi tothom que em coneix sap, que no m´he mostrat mai com a partidari de l´independència de Catalunya, com a Estat propi fora d´Espanya i dins d´Europa, durant molt temps he arribat a defensar un referendum o una consulta vinculant, a fi de saber i poder tenir bona constància de quin era el parer de la població catalana al respecte d´aquest nou posicionament politic de Catalunya.

També he defensat i ho segueixo fent un blindatge dins d´Espanya de la nostre llengua, la nostre cultura i les nostres tradicions, en definitiva, la nostre singularitat dins del conjunt de les altres comunitats.

Es evident que l´Estat de les Autonomies no ha conseguit una bona solució a fi de deixar ben resolt el financament de totes les comunitats espanyoles, els catalans no ens sentim ben tractats al respecte i reclamem la nostre Hisenda propia per poder recaptar tots els nostres impostos després de deixar establerta una cuota solidaria per contribuir al benestar e igualtat de serveis per tots els espanyols.

Al comencament parlavem de veu autoritzada, doncs be, aquesta veu la verem poguer escoltar dissabte passat, l´Abat de Montserrat Josep Mª Soler també es sent amoinat per les tensions que es poden donar a Catalunya en el cas de dur a terme un referendum que deixaria Catalunya dividida en dos sectors que podrian originar tensions que no son mai bones per una bona convivencia.

Amb aquestes quatre ratlles, la meva intenció es només la de agrair a l´abat de Montserrat, que just en aquest moment hagi decidit fer arribar la seva veu, sempre escoltada i respectada, amb la que aconsella que un bon encaix de Catalunya dins d´Espanya només passa per deixar ben resolt el tema del financament que tant ens esta ofegant.

Deixant apart el respecte que em mereix l´opinio del Pare Abat, estic totalment d´acord amb el seu plantejament que espero sigui escoltat i respectat.

Josep Mª Carbonell i Vilaró

jmcarbonellv@hotmail.com

626.469.639

.