UNA ESCAPADA AL POBLE

Al dia d´avui encara conservem la casa dels avis i dels besavis, la casa que tenim al poble d´on som originaris i on encara hi passem algun cap de setmana, algún any també la Setmana Santa, i sempre les vacances de l´estiu, quan i varem ser en el curs de la primera quinzena de Febrer, els camps de blat tenien molt mal aspecte, feia molts dis que no hi queia ni una gota d´aigua i això feia preveure una gens bona collita.

Ara fa pocs dies i varem tornar a pasar el cap de setmana, per regla general i anem un cop cada dps mesos, quan a mi em toca anar al barber, perque jo el barber el tinc a Calaf el poble del costat, quan treballava, entre setmana no tenia mai temps per anar a tallar-me el cabell, i donat que els caps de setmana anavem al poble, em vareig acostumar a visitar el barber que tenen a Calaf, m´explica les darreres novetats de la comarca i em deixa el cap ben arreglat, es trtacta d´un bon barber, no se fins a quin punt a Calaf se´l mereixen, hi ha molts pobles on s´han de comformar amb algún esquila cavalls d´aquests que avui en dia encara queden, aquest no es el cas de Calaf, potser perque es capçalera de comarca, suposo mque deu ser per això, hi tenen un bon barber.

Deia que hi varemn ser fa pocs dies, efectivament, i els camps ja tenien un altre aspecte, oferint aquell verd tan bonic, aquell verd que converteix les terres de secá en un extens jardí acabat de regar, i això es el que ha passat, aquestes darreres setmanes ha plogut, una pluja bona, d´aquelles que netegen, reguen i alimenten la terra, sense fer mal, el blat ja es veu força crescut, tot fa presagiar una bona collita, també s´ha de dir que aquests canvis de situació venen donats perque la nostre terra es bona i les mans que la treballen també, i es per això que només que caigui una mica d´aigua, la terra deseguida es refá i la pagesia treu profit de la seva feina.

A tota la comarca de la Segarra i fins i tot a part de l´Anoia, en diuen el graner de Catalunya, al cap de l´any es seguen moltes tonelades de blat, no tantes com a l´Aragó o a les dues Castelles, però deu ni do, i es que Espanya es un molt bon productor de cereals, autosuficient i exportador.

I es que si ens mirem el mapa d´Espanya, es molta la riquesa que es produeix, i diustribuida en tots els ambits de l´economía. Sense sortir de l´Agricultura, podem començar pels camps d´oliveres de l´Andalusia, i també a l´Andalusia els camps de maduixes d´Almeria, si seguim amunt ens trovem amb la gran producció de citrics del País Valenciá, la frita de Lleida s´exporta arreu del mon, el cava i el vi catalans aixís com també el vi de la Rioja, presenten unes importants xifres d´exportació.

Estem rodejats d´aigua per tot arreu, lo que permet que els nostres pescadors poguin treballar tot el nostre litoral, dels productes del camp i de la mar neix una important industria conservera, distribuida per el Sud, el Llevant, Catalunya i el Nors d´Espanya, la llet i tots els productes lactis, formatges mantegues etc. son tambñe productes amb bones xifres d´exportació.

En el camp del turisme, som un del primers paisos del mon en nombre de visitants, el clima, la platge, la gastronomía i la nostre oferta cultural ens fa atractius, els visitants cada any son mes, i els ingresos que tot això ens dona, son mes que considerables.

Al Llevanmt, Catalunya, zones d´Aragó i a tot el Nord, sempre hi ha hagut tradició industrial, empreses importants en la construcció de maquinaria, producció d´acer, i no oblidem el textil, avui en dia ja no es teixexen gaires llençols, però en canvi el sector de la moda i la confecció ha assolit una bona posició en els mercats extrangers.

Importants laboratoris farmaceutics, produeixen i exporten un seguir de farmacs que fins i tot donen peu a l´instalació i posta en marxa de centres productius a l´extranger.

Evaluant tot lo que acabo de recordar, espero que no els hagi cansat, un es pregunta, quina es la raó perque a primera vista en el nostre país es donin tantes mancances, respecte a altres paisos del nostre entorn, anem enderrerits en recerca e investigació, també hi anem en tot lo que fa respecte als ajuts a la familia i a la gent gran, presentem unes xifres de deficit esgarrifoses, unes tasses d´atur de les mes altes del mon.

Perdoneu, no us cansaré gaire estona mes, ¿perque ens passa tot això? alguna cosa debem fer malament, després de la dictadura varem fer una transició democràtica que ens va semblar exemplar, no només a nosaltres sino també a la resta del mon, però hi ha vegades que les coses quan es fan tant de pressa, no es fan prou be, ¿ho varem encertar? varem prendre totes les decisions que convenien, o potser ens varem precipitar.

El President Tarradellas, diuen que quan sentia parlar de que hi haurien disset comunitats autònomes, totes amb els seus Governs i amb els seus Parlaments, es posava les mans al cap, quin desgavell será tot això, diuen que deia.

Potser si que ens ho hauriem de tornar a mirar i pensar-ho be.

Josep mª Carbonell i Vilaró